Arxivada la denúncia d’Homs a Rajoy per incompliment de sentències del TC

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia per desobediència i prevaricació presentada pel diputat del PDeCAT al Congrés Francesc Homs contra el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per incomplir sentències del Constitucional, en un cas que no veu comparable al judici pel 9N.

En el seu escrit, a què ha tingut accés Efe, el tinent fiscal del Tribunal Suprem Luis Navajas dóna carpetada a la denúncia que Homs va presentar el passat 30 de gener, en no apreciar indicis de delicte en l'actuació dels denunciats, que a més de Rajoy eren l'exministre de Sanitat Alfonso Alonso i l'exsecretària d 'Estat de Serveis Socials i Igualtat Susana Camarero.

La denúncia d'Homs es referia a un conflicte de competències per la concessió de subvencions a càrrec de l'IRPF, també conegut com el cas del 0,7%, sobre el qual, segons el diputat de PDeCAT al Congrés, el Govern havia desobeït deu sentències del Tribunal Constitucional favorables a la Generalitat.

Homs va interposar aquesta denúncia en vigílies de l'inici del judici, la setmana passada, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, acusats de desobediència i prevaricació per haver mantingut la consulta del 9 de novembre del 2014 malgrat que havia estat suspesa pel TC.

Per la consulta del 9N, Homs serà jutjat a partir del 27 de febrer, si bé en el seu cas s'asseurà a la banqueta del Tribunal Suprem, en ser aforat per la seva condició de diputat al Congrés.

En la seva resolució, la Fiscalia del Suprem es fa ressò d'aquesta coincidència i apunta "a títol preventiu", davant "altres interpretacions que poguessin fer-se", que la denúncia d'Homs contra Rajoy se circumscriu a la presumpta "desobediència" sobre sentències del TC relatives al 0,7% i que, "de cap manera, poden assimilar-se, per obtenir conseqüències penals", amb les derivades del judici pel 9N.

En aquest sentit, el fiscal recorda que el judici pel 9N se centra en la convocatòria d'una consulta, que va ser recorreguda pel Govern central i que va donar lloc a sengles providències del TC de 29 de setembre i 4 de novembre del 2014, "presumptament 'desobeïdes' més tard, a criteri del Ministeri Fiscal, i que han donat lloc a procediments penals que es troben pendents de resolució judicial".

Sobre el fons de la denúncia interposada per Homs, la Fiscalia remarca que resulta "jurídicament insostenible" que la conducta descrita pel diputat del PDeCAT pugui ser incardinada en el delicte de desobediència, en tractar-se d'un conflicte de competències suscitat entre dos òrgans constitucionals -el Govern i la Generalitat-, que es disputen l'atribució d 'una matèria concreta en matèria de subvencions estatals.

"Tant en aquest cas, com en els que el van precedir, el Govern de la Nació s'hauria limitat a atribuir-se i disputar una competència que més tard, en tots els casos, el TC va acabar decantant a favor de l'òrgan de govern autonòmic, la Generalitat", apunta el fiscal.

En aquest sentit, el ministeri públic ressalta que una vegada resolt el conflicte de competències, ni en aquesta, ni en anteriors ocasions en les quals el TC també va donar la raó a la Generalitat sobre la mateixa reclamació, el Govern de la Nació va adoptar "cap decisió o resolució en contra del que havia resolt el Tribunal encarregat d'interpretar la Constitució".

Sobre el delicte de desobediència, el fiscal del Suprem recorre també a la jurisprudència i ressalta que requereix la "deguda acreditació de la notificació" de la decisió que es desobeeix "i fins i tot d'un requeriment per ser acatada encara que sense arribar a la necessitat de l'advertiment respecte de la possible comissió del delicte".

Mas, Ortega i Rigau van centrar la seva defensa en el judici pel 9N en el fet que el Constitucional no va acompanyar la seva providència del 4 de novembre d'un advertiment sobre les conseqüències que suposava no acatar l'ordre de suspensió de la consulta.

El fiscal remarca que, en casos de desobediència, el que es pretén amb el requeriment és "el ple assegurament, per part del desobedient, del mandat incomplert, és a dir, el seu propòsit resolt d'incomplir deliberadament aquest".

També conclou el fiscal que, en relació amb la denúncia d'Homs, no es dóna cap dels requisits "objectius, ni subjectius" per imputar un delicte de prevaricació, ja que la vulneració de les competències autonòmiques va quedar solucionada mitjançant la resolució de l'alt tribunal, en la seva sentència del 19 de gener del 2017, que "posa les coses al seu lloc i determina quina administració resulta competent en el cas concret".

"Cap perjudici als administrats s'ha causat en el cas concret perquè, tal com posa de manifest la sentència del 19 de gener del 2017, "el plantejament del conflicte de competències positiu resulta preventiu, en no anar dirigit en la seva substància objectiva contra una suposada infracció competencial ja ocasionada", sosté.