Mor l’escriptor i assagista Pere Verdaguer, un dels promotors de la Universitat Catalana d’Estiu

L'escriptor i assagista Pere Verdaguer, un dels grans i actius promotors del català a la denominada Catalunya Nord, ha mort la nit d'aquest dimarts a Perpinyà als 87 anys, segons s'ha sabut aquest dimecres. Verdaguer, fundador del Grup Rosellonès d’Estudis Catalans (1960) i de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent (1969), era membre de l'Institut d’Estudis Catalans i estava en possessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1983).

Verdaguer, nascut a Banyoles el 1929, va arribar a Perpinyà gairebé als 10 anys, exiliat amb els seus pares després de la Guerra Civil. Després d'estudiar en aquesta ciutat i a Montpeller, va començar la seva carrera com a professor d'institut per saltar posteriorment a la Universitat de Perpinyà, on impartiria assignatures de llengua i literatura catalanes fins a la seva jubilació, el 1994. Malgrat aquesta dedicació, va treure temps per escriure prop d'unes seixanta obres, una bibliografia especialment àmplia en l'apartat de la literatura del Rosselló francès, com corroboren títols com Poesia rossellonesa del segle XX (1968), El català al Rosselló (1974) o Comentaris sobre el vocabulari rossellonès (1982). En el seu incansable afany de fer de pont, seus són també els títols Cours de langue catalane (1974) o Histoire de la littérature catalane (1981).

En la seva vessant novel·lista destaquen obres com El cronomòbil o El mirall dels protozous (ambdues del 1966), les proses de Crepuscles (1986) o les memòries Pàgines d’un exili ordinari (2002). També són destacables, per les seves anàlisis, títols tan dispars com Poesia de Jordi Pere Cerdà (1966), De la cultura a la política: assaig sobre la crisi de les ideologies (1995) o el seu Diccionari de renecs i paraulotes dels Països Catalans (1999).

Amén de la Creu de Sant Jordi, Verdaguer també estava en possessió del premi Carles Rahola d'assaig (1992) i de la Medalla de Honor de la Vila de Perpinyà (2016).