El comissari Camarasa es jubila

Doncs no, Cosecha roja no tractava de col·lectivitzacions ni de la batalla dels bracers andalusos, encara que l’edició d’Alianza portés el pròleg de l’exiliat poeta Luis Cernuda. En qualsevol cas, amb la novel·la de Dashiell Hammett, en aquesta Barcelona del 1969, Paco Camarasa (València, 1950) va entrar per atzar en un gènere del qual avui és dels qui més en sap a Espanya, pel qual va encunyar (o, almenys, va ser qui més el va difondre) el concepte de “negrocriminal” per englobar totes les tendències, el qui va crear la primera llibreria especialitzada de Barcelona en això (Negra y Criminal, a la Barceloneta, el 2002, amb la seva companya Montse Clavé), el qui dinamitza vuit clubs de lectura sobre el tema i el qui des de fa 12 anys ha dirigit, com a comissari, el festival de novel·la policíaca BCNegra que promou l’Ajuntament, que ha posat a la capital catalana al mapa del gènere a Europa. Això últim serà fins a l’edició que acaba aquesta setmana, ja que ha anunciat que abandona el càrrec.

“Ha coincidit que he tancat la llibreria [a l’octubre del 2015], que he escrit un llibre [Sangre en las estanterías, rigorosa guia recentment publicada per Destino] i que estava una mica cansat, a més s’hi han afegit els problemes de salut”, diu Camarasa, que lluita contra una malaltia que l’està deixant com aquell estudiant d’Econòmiques que va ser en la València del 1971, després de ser torturat 19 dies a la seu de la Policia per militància comunista. O sigui, que ja sap el que és patir. L’encara comissari de la BCNegra ha anunciat la seva jubilació acompanyat dels sis regidors de Cultura que han desfilat en aquest període i en el mateix Espai 4 del Palau de la Virreina, seu de l’Institut de Cultura del Consistori (ICUB) on fa 12 anys va començar el festival amb tot just quatre gats –“una història d’amor al Casablanca entre els barcelonins i la novel·la negra”, ho defineix sempre tan cinèfil i fidel al gènere–, però que ara ja omple teatres i convoca gairebé 10.000 persones. Avui estava concorreguda, però de periodistes, la plana major de la maquinària administrativa del mateix ICUB (que va muntar un espai negrocriminal amb gavardina i saxo inclosos i entre els quals a més d’un se li escapaven les llàgrimes) i dels equips de promoció de les principals editorials del gènere.

Modest i gratuïtament encongit, en l’entranyable barreja de trobada entre amics, homenatge i roda de premsa, Camarasa ha dit que calia “deixar pas a gent millor que jo perquè sóc un desastre organitzatiu i que, a més, pugui portar noves idees i autors com Fred Vargas i Jo Nesbo, que se m’han escapat aquests anys”, ha apuntat, sense voler recordar que ell mateix va ser l’artífex de visites tan primordials com impossibles com en el seu moment van ser les de Henning Mankell o Andrea Camilleri o que va aconseguir reproduir un crim en directe a la comissària de la Guàrdia Urbana de la Rambla. Tot en un ambient de “gran llibertat administrativa, absoluta… Bé, només se’m demanava que no hi hagués alcohol i armes en els temes promocionals i és clar, un festival de novel·la negra sense això…”, ironitza Camarasa. Només s’atribueix “conèixer certes manies dels autors”, que, diu, l’han evitat posar en una mateixa taula rodona els italians Giorgio Faletti i Massimo Carlotto “si no volíem sortir a la pàgina de successos” i que li permetria prendre certes mesures preventives si James Ellroy fos portat al Saló de Cent de la ciutat, com es fa amb tots els premiats en el festival: “Diguem que és una mica imprevisible”, ha dit definint l’autor de L. A. Confidential.

El llibreter, que de petit “era més de còmics que de Sherlock Holmes”, recorda els prejudicis que es va trobar com a estudiant d’Econòmiques a la universitat en llegir novel·la negra, considerada, perquè era pur oci, com una cosa que no estava a l’altura de la intel·lectualitat necessàriament compromesa, obligat per això a llegir altres coses. “Era entreteniment i per això no era important; això, per sort, ho va trencar Manuel Vázquez Montalbán amb el seu detectiu Pepe Carvalho”. Aquest “escurçar distàncies entre l’alta i la baixa cultura” és el que, precisament, li ha elogiat Ferran Mascarell, regidor amb el qual va arrencar la primera BCNegra, en el marc de l’Any del Llibre i la Lectura que va organitzar el 2005 el Consistori, i que el va designar com a comissari davant la seva insistència que aquella iniciativa tingués continuïtat. Carles Martí, regidor que va ocupar el lloc de Mascarell, ha subratllat la faceta del llibreter, mentre que Jordi Martí, tercer en la cronologia municipal, ha elogiat que “com a bon personatge de sèrie negra, ha estat capaç de generar una atmosfera que serà difícil de substituir”.

Els exregidors Jaume Ciurana i Jaume Asens, davant un cada vegada més aclaparat homenatjat, han afirmat, respectivament, que havia convertit Barcelona “en un club de lectura gegant de novel·la negra” i que la seva llibreria “va ser un centre cultural, ja patrimoni de la memòria sentimental de la ciutat”. A Collboni, actual responsable de la cultura de la capital catalana, li ha tocat repartir, a més d’elogis, obsequis i sorpreses: un llibre sortit de la impremta municipal (Barcelona, ciutat de llibres, de la historiadora Isabel Segura), una estilogràfica i l’anunci, “encara que alguns grups de l’oposició no ho saben encara, però no crec que m’ho tombin”, de la proposta que rebi la Medalla del Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona.

Camarasa enarcava una cella i entretancava l’altre ull, una mica com de vegades feia el televisiu tinent Colombo, una mica escèptic i dur, posat que li ha permès dissimular la seva emoció. Ha sortit en la seva ajuda una cerimònia que ell va institucionalitzar tots els dissabtes al matí a la seva llibreria: uns musclos amb vi blanc. El comissari Camarasa ha fet escola.