Colau, un govern sense oposició

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, podrà començar a treballar el dia 25 amb un pressupost l’aprovació del qual va vincular fa un mes a una qüestió de confiança. Podrien ser els seus únics comptes (propis) del mandat. L’any passat va prorrogar els de l’exalcalde Xavier Trias (CiU) i els del 2017 els podria prorrogar dues vegades. Un alcalde de Barcelona mai havia governat amb tan pocs regidors, 11 de 41. Una xifra que s’eleva a 15 si es compten, des del maig passat, els quatre socis del PSC. L’oposició mai havia tingut tant pes, en xifres: 26 de 41. Però malgrat la minoria del Govern, l’oposició majoritària mai havia estat tan feble.

Per dues raons. Una, l’aritmètica diabòlica del ple després de les eleccions del maig del 2015, que requeriria pactes antinaturals (entre CiU, Ciutadans, PP, ERC o la CUP) per amenaçar Colau. I dos, l’absència d’una veu forta capaç de sumar entre la resta. L’equip de l’alcaldessa entén que no hi ha, entre els regidors del ple, ningú capaç de “fer ombra a Ada”. Ni ara ni en l’escenari electoral del 2019, consideren.

Al Govern llegeixen com a clau la incorporació del PSC a l’Executiu. La seva presència neutralitza qualsevol possibilitat de construir una alternativa a Colau; fora del Govern, en un moment donat els socialistes podrien aliar-se tant amb CiU com amb Ciutadans. En la qüestió de confiança, la possibilitat d’una alternativa era tan nul·la que Colau es va permetre reptar la resta a fer-la fora al desembre. Els 30 dies preceptius han transcorregut sense gota de debat. Però en el que queda de mandat a l’alcaldessa li queden grans temes on la falta de suports és clamorosa, com en el tramvia.

Els 10 regidors de CiU, 5 de Ciutadans, 5 d’ERC, 3 del PP i 3 de la CUP han estat ara incapaços de plantar-se. Tret d’algunes excepcions –com el rebuig al PAM o a les ordenances fiscals– Colau ha pogut aprovar, sempre in extremis, projectes –com aquesta setmana el pla d’hotels, el PEUAT–, la modificació pressupostària o les ordenances de l’any passat. L’únic rebuig va ser als pressupostos que ara veuran la llum.

En un acord que suposa un punt d’inflexió després de mesos de menyspreu, Colau acaba de pactar amb CiU el Pla del Dret a l’Habitatge. Tots dos han argumentat que en “les grans qüestions de ciutat” la seva gent espera d’ells que siguin capaços de posar-se d’acord. El portaveu de CiU, Joaquim Forn celebra que aquesta vegada s’han apropat “amb voluntat real de negociar”. Així i tot, reconeix que “en altres qüestions”, com en l’ordenança de civisme, “la distància és molt gran”. A la pregunta de com aconseguiran marcar perfil propi si donen suport a projectes de Barcelona en comú, Forn defensa que el pacte en matèria d’habitatge ja suposa “incorporar el perfil de CiU”, en augmentar el protagonisme del tercer sector o la banca i els fons d’inversió.

Tots els grups del ple estan expectants davant la possibilitat que l’ordre del PDCAT obri una bretxa en els grups municipals de CiU en les files que capitaneja l’exalcalde Trias, on estan integrats Sònia Recasens (Unió) i Gerard Ardanuy (Demòcrates). El grup ha consultat fins i tot a secretaria quines conseqüències hi hauria si algun regidor abandonés el grup. Forn assegura que “espera arribar a un acord”, que el “clima és correcte” i que no li consta que cap regidor tingui la intenció de marxar.

En el cas de Ciutadans, l’equip de Colau els ha ofert diàleg un parell de vegades però la portaveu de C’s al Consistori, Carina Mejías, critica que BComú ha estat “molt poc dialogant i l’actitud de l’alcaldessa, directament, arrogant”. Segons Mejías, l’equip de Govern “només ha volgut acontentar el seu electorat i no a tots els barcelonins. No escolten. La ciutat funciona per pura inèrcia i acabarà pagant aquesta paràlisi”. Des de l’altre costat, al Govern es pregunten si en algunes votacions en contra hi ha tingut algun paper la direcció taronja i el seu líder, Albert Rivera.

Amb el PP la relació personal entre Colau i el veterà Alberto Fernández Díaz és cordial. “Colau amb un govern tan minoritari pot governar simplement per les discrepàncies que tenim a l’oposició on, malgrat que ho he demanat mil vegades, no tots han estat capaços de posar Barcelona per sobre de les sigles”, denúncia. “A més, com que Ada Colau s’ha acostat al sobiranisme ha aconseguit anul·lar la capacitat real d’orquestrar una oposició”, argumenta Fernández Díaz, que defensa que ells “sempre anem de cara”.

La CUP que va començar el mandat donant suport a Colau en totes les votacions s’ha posat ferma quan se’ls ha acabat la paciència davant el menyspreu sistemàtic. La regidora Maria Rovira apunta que el “moment és complicat perquè a Barcelona continua la precarietat laboral, l’exclusió residencial i la bombolla turística que ens alarma”. Per la CUP la “majoria de decisions són una posada en escena que no és vinculant, és pura hipocresia, perquè al final res canviï”. Rovira considera que aquest Ajuntament és “alcaldista” i adverteix que la CUP afronta el que queda de mandat amb un coneixement molt més pràctic de l’Administració.

En qualsevol cas, Colau i els seus solen assegurar que els desconcerta el paper oposat que tenen els grups de l’oposició en públic i en privat. “Ens diuen una cosa i en roda de premsa en diuen una altra”, lamenten. En el cas d’ERC, mantenen a més que no entenen la postura del seu cap de files, Alfred Bosch, amb qui tenen una relació més dolenta que amb consellers republicans de la Generalitat amb els quals han aconseguit acords, com Oriol Junqueras, Carles Mundó, Dolors Bassa o Toni Comín. Bosch assegura que el seu deure és fer oposició: “Encara que fer-la a un d’esquerra des de l’esquerra no és el mateix que des de la dreta. No estem aquí per donar suport a l’alcaldessa sinó a la ciutat”. Satisfet per les enquestes, el republicà assegura que ERC té la responsabilitat de ser l’“alternativa a Colau”.