Colau planeja multar per insults o assetjament discriminatori al carrer

L’Ajuntament de Barcelona sospesa multar aquelles persones que insultin o que assetgin pel carrer terceres persones per qüestions de discriminació relacionades amb l’origen, la ideologia, la religió, l’orientació sexual o l’exclusió social. “Estudiem la possibilitat que en la reforma de l’ordenança de convivència es pugui incloure alguna infracció vinculada a les manifestacions d’odi, que no tinguin un abast greu. Insults, persecució en la via pública, sempre que no constitueixi un delicte”, ha explicat el tinent d’alcalde Jaume Asens, en la presentació d’un pla contra la islamofòbia. Els serveis jurídics de l’Ajuntament encara no han establert amb quines quanties podrien ser sancionats aquests comportaments. La mesura podria estar a punt d’aquí a un any.

Els grups de treball amb la comunitat musulmana han detectat que es produeixen molts comentaris despectius i degradants en el transport públic, o fins i tot a les comunitats de veïns. “No són agressions físiques, però està passant a la ciutat de Barcelona”, ha explicat Mustapha Aoulad Sellam, expert en la gestió de la diversitat cultural.

Per pal·liar aquest tipus de situacions, i l’increment de la islamofòbia després de l’onada d’atemptats gihadistes a Europa, l’Ajuntament dirigit per Ada Colau invertirà en dos anys 102.000 euros en un pla pioner contra la islamofòbia. El projecte recull 28 mesures, entre les quals hi ha la creació d’un observatori per conèixer realment l’abast d’aquest tipus d’actituds a Barcelona, on hi ha més de tres generacions de persones musulmanes. “És una mesura pionera”, ha repetit Asens, que ha assegurat que “la islamofòbia és una gran fàbrica que alimenta el gihadisme”. L’objectiu és poder conèixer les “víctimes reals” d’aquests fets.

El pla és la resposta a una anàlisi que ha durat prop d’un any. L’Ajuntament va encarregar a un grup d’experts un estudi per saber quines eren les necessitats i queixes de la comunitat musulmana a la ciutat. Un dels principals resultats era que demanaven de dignificar els seus centres de culte, moltes vegades massificats i en males condicions, i es debatia la possibilitat d’obtenir els permisos per construir una gran mesquita central a Barcelona, que ara no existeix.

“No està sobre la taula”, ha assegurat la comissionada d’Immigració, Lola López, sobre aquesta gran mesquita, que cap alcalde s’ha atrevit a autoritzar. “Les mateixes comunitats musulmanes no ho presentaven com una gran prioritat”, ha afegit. Sobre els oratoris, ha assenyalat que hi ha una línia d’ajuts des de l’Ajuntament al qual han recorregut la majoria de comunitats, que, a més, ha incrementat la quantia.

El pla té una altra línia, interna, de formació entre els mateixos treballadors de l’Ajuntament per evitar que puguin calar els discursos islamòfobs. També preveu formació per a la Guàrdia Urbana, i un canvi en la instrucció sobre els delictes d’odi, en els quals s’afegirà una referència concreta a la islamofòbia i a l’aporofobia (l’odi a les persones pobres). L’Ajuntament també durà a terme una campanya municipal contra aquest tipus de conductes, es faran formacions específiques i tallers a les escoles per la diversitat.

Els comportaments més comuns de discriminació detectats fins ara a la ciutat són casos de dones que porten el vel islàmic amb dificultats per accedir al món educatiu i al món laboral. O dones que quan fan el pas de cobrir-se amb el vel, el seu entorn es dispersa o fins i tot les acusen d’haver-se radicalitzat. També s’ha analitzat la situació d’alguns joves que quan acaben la carrera i busquen pràctiques, si porten barba, tenen molts problemes per aconseguir aquests llocs.

El 2013, un home, taxista de professió, va ser agredit a l’Hospital del Mar després de resar dins. “La fiscalia demana un any de presó”, ha assegurat Asens. Un altre cas greu va ser el d’una dona embarassada, que vestia amb un nicab, i que va rebre insults i una puntada de peu al ventre l’estiu passat per part de dues persones. El Consistori s’ha personat en l’últim cas i ha mostrat la seva voluntat de fer-ho en tots els nous dels quals tingui coneixement.