Obama s’acomiada alertant de les amenaces a la democràcia

Barack Obama ha dit adéu aquesta nit als nord-americans alertant de les amenaces sobre la democràcia, advertint que “corre perill quan es dona per segura”, que es trenca “si se cedeix a la por”. En un llarg discurs a Chicago, el president ha repassat les ferides que encara supuren als Estats Units –la de la raça, la de la desigualtat–, i ha reivindicat la immigració i la innovació com a baluards de l'esperit nord-americà, el mateix que va ajudar, ha dit, a crear un nou ordre després de la Segona Guerra Mundial.

“És aquest esperit el que ens ha fet ser una potència econòmica, el que va fer que alcéssim el vol a Kitty Hawk i cap Canaveral; l'esperit que guareix malalties i posa un ordinador a cada butxaca”. Obama ha lloat també els 44 presidents nord-americans, amb el mateix esperit “que ens va permetre resistir el feixisme i la tirania durant la Gran Depressió”. A punt de passar-li el relleu a un successor que ha agitat el nacionalisme blanc, que ha promès mà dura amb els migrants, Obama ha alertat contra les divisions. “Si rebutgem invertir en els fills dels immigrants només perquè no s'assemblen a nosaltres”, ha advertit, “reduïm les possibilitats dels nostres fills”.

Va ser en aquests carrers on vaig veure el poder de la fe, la dignitat silenciosa dels treballadors davant de la lluita i la pèrdua

Cada president es retira a la seva manera. Si Reagan o Clinton ho van fer al Despatx Oval, amb un missatge emès per televisió, i George W. Bush va optar pel saló est de la Casa Blanca, amb unes desenes d'acompanyants, Obama ha volgut fer-ho amb un bany de masses, el seu hàbitat natural, al lloc que el va fer triomfar, entre aplaudiments i ovacions.

Centenars de persones feien cua des del matí per trobar un bon lloc al palau de convencions on s'ha celebrat l'acte, malgrat el dia plujós i la temperatura sota zero. Obama és un home de Chicago, no per naixement o adopció, sinó sobretot per convicció. En l'activisme dels barris va fundar la base de la seva política, un idealisme pragmàtic, encara que també emocional, de resultats imperfectes. El "sí que es pot" (yes, we can), fins on es pugui.

“Ha estat el millor president de la història, es va trobar una economia enfonsada i l'ha rescatat, ha impulsat més del que s'havia fet fins ara una sanitat per a tothom”, assenyalava Siri Hibbler, mentre esperava a escoltar el seu últim discurs.

Barack Hussein Obama (Honolulu, Hawaii, 1962) marxa després de vuit anys al capdavant del país més poderós del món. Primer president negre dels Estats Units, només per això ja ha fet història. La resta del seu llegat, el de la seva obra de Govern, es podrà jutjar d'aquí a uns anys, més que basant-se en la victòria electoral de Donald Trump, que sembla encarnar la seva antítesi en fons i forma.

La raça segueix una força potent i divisiva en la nostra societat

Sense citar-lo, Obama ha llançat uns quants missatges al seu successor. Defensar la democràcia, ha dit, requereix alguna cosa més que l'Exèrcit. Per això, ha remarcat: “Hem posat fi a la tortura, hem treballat per tancar Guantánamo”, per això, ha afegit, “rebutjo discriminar els nord-americans musulmans”, i ha qüestionat així algunes de les idees que Trump ha plantejat. El discurs amb el qual Obama tanca el seu cicle, el seu encès al·legat pel mestissatge i la solidaritat, topa de cara amb els Estats Units en què la classe treballadora se sent relegada de la riquesa, amb una esfera política, sobretot a Europa, on el nacionalisme i el populisme estan guanyant partides arran del malestar.

“L’Amèrica postracial no ha estat mai una realitat”

Qui aviat serà expresident ha admès que encara queda molta feina per fer, en la distribució de la riquesa o en la convivència: “Quan vaig sortir elegit, es va parlar d'una Amèrica postracial. Aquesta visió, tot i que era benintencionada, no ha estat mai una realitat. La raça continua sent una força potent i divisiva en la nostra societat”.

La violència i les tensions racials que hi ha a la mateixa ciutat des d'on parlava recorden tota aquesta feina pendent. El malestar expressat en una part important del trumpisme, també. Malgrat tot, aquesta nit, el president demòcrata ha tret pit per tot el que s'ha aconseguit des del 2008: “Si us hagués dit fa vuit anys que els Estats Units es recuperarien d'una gran recessió, que aconseguiríem el període més llarg de creació d'ocupació de la història… Si us hagués dit que obriríem un nou capítol amb el poble cubà, que es tancaria el programa nuclear de l'Iran sense disparar ni un sol tret, que ens desfaríem del cervell de l'11-S, que aconseguiríem el matrimoni igualitari…” I el públic l'aclamava. També quan s'ha emocionat, en dirigir-se a la seva dona, Michelle.

Seductor de masses, va tornar al seu bressol polític per acomiadar-se i no ha pogut evitar recórrer a aquests orígens per explicar-se a si mateix, recordant la feina feta als barris i a les parròquies, en els discursos intensos a les zones més dures de Chicago. “Ha estat en aquests carrers on he vist el poder de la fe, la dignitat silenciosa dels treballadors davant de la lluita i la pèrdua. Aquí és on he après que el canvi només passa quan la gent normal s'implica, es compromet, i s'uneix per reclamar-lo”, ha emfatitzat.

Tot just nou dies abans de deixar la Casa Blanca, Obama ha plantejat una imatge oposada al relat de malestar i inseguretat sobre el qual la campanya republicana va avançar cap a la presidència. El gairebé expresident ha reivindicat el tron mundial dels Estats Units. “Seguim sent el país més ric, poderós i respectat de la terra. La nostra joventut i la nostra empenta, la nostra diversitat i obertura, i la nostra capacitat il·limitada de reinventar-nos ens diu que el futur hauria de ser nostre”.

La democràcia, en l'ideari d'Obama, té a veure amb la "solidaritat", no amb la "uniformitat". I ha acabat el discurs amb el lema que el 2008 el va portar al triomf i que ha recorregut el món: "Sí que es pot", ha dit, "sí que ho hem fet", ha continuat. I ha rematat: "Sí que es pot", fins on ha pogut.