_
_
_
_
_

Obama s’acomiada del món amb una defensa apassionada de la immigració

A Lima, el seu últim viatge, el president reivindica la barreja de races amb joves de tot Llatinoamèrica

Carlos E. Cué
Obama, al fòrum de l'APEC al Perú.
Obama, al fòrum de l'APEC al Perú.BRENDAN SMIALOWSKI (AFP)

En la majoria dels seus 52 viatges pel món, Barack Obama dedica una estona, dues hores, a deixar de ser president dels EUA per convertir-se en un motivador de joves únic. L’ambaixada dels EUA local aplega un parell de milers d’universitaris o emprenedors, i el president els fa un discurs breu i després es treu la jaqueta per contestar preguntes triades a l’atzar d’entre centenars de mans alçades. Mentre parla, passeja per l’escenari amb un carisma difícil d’igualar per cap altre polític. Aquest any, a Llatinoamèrica, ho va fer a Buenos Aires i a Lima. Però Lima era especial: “Aquesta és l’última parada del meu últim viatge com a president dels EUA”, va començar el president. Obama s’acomiada del món. I va triar fer-ho d’una manera molt simbòlica: envoltat de joves de tot Llatinoamèrica, 100 dels quals becats per estudiar als EUA i reunits a Lima per a l’ocasió.

Més de 20.000 joves llatinoamericans han passat per aquest programa de beques per a emprenedors promogut per Obama. I en aquest ambient de barreja de races, de països, de llengües, en anglès amb accent llatinoamericà, entre els joves i el president van llançar una emocionada reivindicació de l’emigració, de la barreja de races, de cultures, i dels EUA com un país d’emigrants que va triomfar precisament perquè ho és. “El meu pare va néixer a Haití i se’n va anar a les Bahames. No us perdonen que no sigueu natius. A mi tampoc”, li deia un jove. “El meu pare va néixer a Cuba i se’n va anar als EUA. Li va anar molt bé gràcies al fet que va tenir les portes obertes, però ara volen tancar-les”, li deia un altre.

Obama tractava de calmar-los a tots, de donar una visió optimista, amb la frase que sol repetir: “La història no camina en línia recta, sinó en ziga-zaga”. El president va fer una reivindicació sincera de la immigració precisament quan el discurs contra ella triomfa als EUA i a Europa. “Amèrica és un país d’immigrants. Aquest ha estat el seu punt fort. Hem pogut atreure talent de tot arreu. Si aneu pels carrers de Louisiana, d’Indianapolis, veureu que hi ha gent que ve de tot arreu. Excepte els pobles natius, tots els altres som immigrants a Amèrica. I això té moltes coses positives. Per exemple, en l’esport. Per què als EUA li va anar tan bé a les olimpíades? Poden dir que som un país gran i tenim diners per invertir en programes per a esportistes. Això és cert. Però la Xina és més gran que nosaltres i hi inverteix també molts diners. Què va passar? Que nosaltres tenim gent de tot arreu. I de totes les mides. Tenim Michael Phelps, que és un gegant i això va molt bé per a la natació. I tenim la gimnasta Simone Biles, que va ser a la Casa Blanca, és molt baixeta, però és fabulosa en la seva disciplina. I tots són immigrants”, va reblar Obama mentre el públic de joves llatinoamericans aplaudia amb entusiasme i mostrava en les preguntes l’angoixa davant l’arribada de l’era Trump.

Obama va provar de tranquil·litzar-los. Els va dir que el món és molt millor que quan ell era jove, amb menys pobresa extrema, amb més nens i nenes escolaritzats, molta més interconnexió gràcies a la tecnologia. Però també va admetre que vénen temps foscos, i els va animar a defensar l’emigració. I ho va plantejar com un problema gairebé generacional. “Jo ara tinc cabells blancs i començo a veure més com pensen els vells. De vegades els vells se senten més amenaçats que els joves per aquesta barreja de races i cultures. Quan un és vell té por de les coses noves. Alguns polítics poden pensar: ‘Tornem a la identitat antiga, de raça, de tribu’. Però si us definiu pel que no sou, pel color de la pell, per on vau néixer, realment no teniu una identitat sòlida per a la vida. Si el que més us importa és ser americans, us pot fer por un altre país. I això acaba en conflicte. Per això la millor manera de cuidar els EUA és fer que als altres els vagi bé”, va clamar mentre dedicava, com sempre, una bona estona a saludar tots els joves, que s’esforçaven per tocar-lo com si fos un estrella del rock. De fons sonava “Puerto Rico me lo regaló, Miami me lo confirmó, del Caribe somos tú y yo, de Marc Anthony, com a comiat llatinoamericà a un president dels EUA que ha connectat com pocs amb els joves d’aquest continent.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_