‘La La Land’ bat el rècord històric dels Globus d’Or amb set premis

El número inicial del show, celebrat aquest diumenge a l'hotel Beverly Hilton de Los Angeles, simulava un embús de cotxes amb totes les estrelles esperant a arribar a la gala. De sobte baixen dels cotxes i comencen a cantar. L'escena inicial de La La Land ja té aquest estatus de ser tan reconeixible que permet fer aquest tipus d'homenatges. Sense haver guanyat res, ja hauria estat prou reconeixement que sigui la pel·lícula que més ha entendrit Hollywood aquest any, o almenys així ho ha percebut l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, que atorga aquests premis.

Una altra cosa és que sigui capaç d'enfrontar-se als grans drames als Oscar d'aquí a un mes. El fet que Damien Chazelle guanyés en la categoria de director i guió, les dues compartides per comèdies i drames als Globus d'Or, pot ser una pista que La La Land és capaç de transcendir la seva categoria. Però és indiscutible que ha captivat Hollywood, no només els que voten els premis, sinó que també es reconeixen tots els racons on s'ha rodat.

El triomf de La La Land s'ha iniciat amb la seva cançó principal, City of stars, de Justin Hurwitz (que també ha recollit el premi a la banda sonora), que ha estat guardonada i ha batut un gran èxit, Can’t stop the feeling, de Justin Timberlake. Després ha vingut el premi per a Ryan Gosling. Quan el director, Damien Chazelle, s'ha imposat en la seva categoria i Emma Stone ha guanyat en la seva, era evident que la nit es tractava no només de donar premis, sinó d'homenatjar la pel·lícula de Chazelle de totes les maneres possibles. El director, de 31 anys, és, a més, el més jove que recull aquest premi.

La competència real aquest any era la categoria de drama. Moonlight, l'emocionant pel·lícula de Barry Jenkins sobre la infància i joventut d'un home negre en un barri marginal de Miami als anys vuitanta, s'ha endut el premi per davant de l'altra favorita, Manchester by the sea. Ha estat l'únic guardó que ha tingut aquesta immensa petita pel·lícula, que es basa en la pròpia experiència del director, Barry Jenkins, i el guionista, Tarell Alvin McCraney. Tots dos van viure infàncies a Miami molt semblants a la del protagonista, amb mares addictes enmig de l'epidèmia de crack que va arrasar les comunitats pobres i negres de la ciutat.

Casey Affleck, amb una interpretació magnètica d'un home destrossat per dins per la pitjor tragèdia imaginable i que ha de treure forces d'on no n'hi ha per fer-se càrrec del seu nebot a Manchester by the sea, ha guanyat el premi al millor actor. Isabelle Huppert, protagonista de la francesa Elle (premiada com a millor pel·lícula estrangera), s'ha imposat com a millor actriu per davant del les estrelles nord-americanes Natalie Portman (Jackie), Amy Adams (La Llegada) o la molt celebrada Ruth Negga a Loving.

En les categories de televisió, Atlanta, la sèrie de Donald Glover, és la millor sèrie de l'any en opinió d'aquests premis en l'apartat de musical o comèdia. The Crown, la història d'una jove reina Isabel d'Anglaterra, és el millor drama. Els guanyadors confirmen la tendència de l'Associació de la Premsa Estrangera de premiar sempre que pot talent nou en comptes d'homenatjar repetidament l'opció més conservadora, com acostumen a fer els Emmy. Els Globus gaudeixen tocant amb la seva vareta sèries noves que, en general, val la pena descobrir, en comptes de premiar cada any Veep o Joc de trons, que per descomptat estaven nominades. Atlanta i The Crown entren en la categoria de les sèries descobertes pels Globus per al gran públic.

El mateix passa amb els actors de televisió. Claire Foy, la protagonista de The Crown, ha recollit el premi a la millor actriu en drama de televisió. El mateix es pot dir de la victòria de Tracee Ellis Ross pel seu paper a Black-ish, nominada per primera vegada. A la sala hi havia Julia Louis-Dreyfus, llegenda de la televisió. I un altre bon exemple d'aquesta tendència és que Donald Glover, creador d'Atlanta, s'imposés a Jeffrey Tambor, l'ànima de Transparent, o a Gael García Bernal, que tornava a estar nominat com a director d'orquestra de Mozart in the jungle.

El presentador del Tonight Show, Jimmy Fallon, ha conduït la cerimònia, però res més. Fins i tot semblava que abdiqués de la feina d'entretenir el públic de tant en tant. La cerimònia s'ha fet feixuga, o almenys sense tensió, respecte al que ens tenien acostumats Ricky Gervais, que mantenia tothom en suspens, i les genials Tina Fey i Amy Poehler, amb una professionalitat que encara no ha trobat substitut, ni aquí ni als Oscar. Fallon ha signat una cerimònia deslluïda, on el millor acudit l'han fet Kirsten Wiig i Steve Carrell explicant els seus traumes amb pel·lícules animades de Disney. 

El moment de gran tensió política i incertesa que viuen els Estats Units després de la victòria de Donald Trump a les eleccions ha tingut el seu espai. Fallon ha fet curt en els seus acudits i ha hagut de ser Hugh Laurie, premi per la minisèrie The night manager, qui ha encertat el to exacte: “Aquest és un dels últims Globus d'Or”, ha dit en donar les gràcies, ja que “Hollywood, premsa i estrangers són tres conceptes que tenen poc futur a partir del 20 de gener". “Fins i tot el concepte d'associació per a alguns republicans” és perillós. Laurie ha acceptat el premi “en nom de tots els bilionaris psicòpates del món”.

Però el moment més emocionant de la nit en aquest sentit ha estat el premi honorífic Cecil B. DeMille a qui és, probablement, la millor actriu en actiu, Meryl Streep. Si la veu afònica que tenia en recollir el premi era un truc d'actriu, realment ha aconseguit encongir el cor dels presents. “Hollywood, premsa i estrangers, les tres coses més odiades ara mateix”, ha repetit.

Llavors ha començat a relatar com la interpretació que més l'ha impactada aquest any, “no per bona”, va ser quan Donald Trump es va burlar davant de milers de persones en un míting d'un periodista discapacitat, un d'aquests moments de la campanya en els quals no es podia creure que pogués sortir-ne indemne. "No m'ho puc treure del cap", ha dit. "La falta de respecte genera falta de respecte, la violència genera violència. Quan els poderosos utilitzen la seva posició per arremetre contra els altres tots hi perdem".

Dels Globus d'Or d'aquest any no surt cap pel·lícula destacada que no sigui La La Land. Fins a les nominacions per als Oscar, el proper dia 24, no hi ha més guanyador a Hollywood que el mateix Hollywood, idealitzat per Chazelle, Gosling i Stone.