_
_
_
_

Miquel Sellarès deu 157.300 euros a la Generalitat

El membre fundador de CDC i primer director dels Mossos va desviar sense autorització part dels 1,7 milions concedits a una fundació

Cristian Segura
Miquel Sellarès en una imatge de 2004.
Miquel Sellarès en una imatge de 2004.Carles Ribas

El Tribunal de Comptes va dictaminar el passat mes de juliol que el veterà activista independentista Miquel Sellarès va desviar irregularment 157.300 euros públics a una entitat fundada i presidida per ell. Aquests fons eren part del pressupost d'1,7 milions d'euros concedit per la Generalitat i la Diputació de Barcelona el 2009 al Centre de Documentació Política (CDP), una fundació creada i presidida per Sellarès, participada per les dues administracions públiques.

Miquel Sellarès, que va ser membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i primer director general dels Mossos d'Esquadra, va decidir sense autorització desviar part del pressupost del CDP a una altra entitat presidida per Sellarès, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), segons el Tribunal de Comptes.

El cas va ser remès el 2011 per la Sindicatura de Comptes catalana al Tribunal de Comptes. El CDP va ser liquidat aquell any per l'elevat deute que havia contret amb Hisenda i la Seguretat Social, segons la resolució del Tribunal. Aquest organisme estableix que entre 2008 i 2010 Sellarès va decidir sense la deguda autorització del patronat la concessió de tres préstecs sense interessos al CEEC.

El Tribunal de Comptes afirma que Sellarès “va actuar de manera greument negligent”. Sellarès va justificar al Tribunal que el patronat havia donat el seu vistiplau aprovant els comptes de l'exercici i que el CEEC compartia els mateixos objectius que el CDP.

El Centre de Documentació Política era una fundació creada el 1986 i de la qual el 1998 van passar a formar part el govern català i la Diputació de Barcelona. La part més important del patronat l'ostentava la Generalitat. La seva funció era realitzar serveis d'hemeroteca sobre notícies de política. El CDP va tenir un paper destacat en el subministrament de resums de premsa a diverses administracions públiques catalanes.

La Generalitat va confirmar el juny de 2015 que havia sol·licitat sense èxit a Sellarès la devolució dels préstecs. El govern català va retirar poc després la demanda contra Sellarès davant el Tribunal de Comptes perquè preferia solucionar-ho “per la via administrativa”. La resolució contra Sellarès es produeix perquè el ministeri fiscal va mantenir obert el procés.

A dia d'avui Sellarès encara no ha retornat ni un euro, segons el Tribunal de Comptes. EL PAÍS no ha pogut contactar amb Sellarès per a l'elaboració d'aquest reportatge. Sellarès tampoc s'ha posicionat públicament sobre la resolució, que va donar a conèixer el novembre passat la revista Tiempo. En un article d'aquest desembre, Sellarès assegurava que “el CEEC ha estat des de 1984 l'única entitat sense ànim de lucre i sense suport institucional que ha intentat sensibilitzar-nos sobre seguretat”.

Les organitzacions gestionades per Sellarès no han rebut subsidis de la Generalitat des que el cas del CDP va ser elevat al Tribunal de Comptes, a la fi de 2011. Aquest 2016 va ser concedida una subvenció de 18.000 euros a l'associació Tribuna Catalana, una entitat sense ànim de lucre que té com a funció difondre articles i informacions sobre l'actualitat política. L'editor de Tribuna Catalana és Sellarès.

Subvenció suspesa

El Departament de Presidència ha suspès el passat mes de desembre la subvenció perquè Sellarès no ha justificat degudament les despeses del projecte per actualitzar la tecnologia de la seva pàgina d'Internet.

Jordi Del Río, director de Mitjans de comunicació de la Generalitat, detalla que només es retiren un 5% de les subvencions per pressupostos no justificats. Del Río admet que el seu departament no tenia constància del deute de Sellarès amb la Generalitat.

La legislació espanyola sobre la concessió de subvencions impedeix l'accés a aquestes d'entitats o persones que mantinguin impagaments amb l'administració o amb Hisenda. La normativa catalana estableix que Tresoreria de la Generalitat ha de comprovar abans de la concessió de l'ajuda si el beneficiari té “deutes pendents, tant si són de naturalesa tributària com si no ho són”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_