Reis d’Orient: els nens reben massa regals?

En aquestes festes nadalenques, cadascun dels meus fills rebrà, entre Pare Noel i Reis, quatre regals, més dos de compartits pels tres. Per Nadal són més aviat detalls, mentre que les joguines importants arriben des d’Orient a bord de camells, repartits entre casa nostra i la dels avis. Això, que a nosaltres ja ens sembla molt, en realitat és fins i tot moderat segons expliquen amics, cosins i companys de classe. I és que de vegades, encara que els pares no vulguin, avis i oncles també s’obstinen a regalar, i a més, per separat. El resultat: nens que s’ajunten amb tantes joguines que, després d’obrir-les, s’obliden que les tenen, i habitacions amb més estoc que el Toys’ R Us.

Recordeu els còmics de Zipi i Zape de la nostra infància? Aquests en els quals la bicicleta era el Sant Grial, un regal tan inassolible que havien d’intentar guanyar-lo en vals, ara el manillar, ara el selló. Un nen de la generació actual no entén tanta obstinació, perquè té bici des dels 3 anys, i cada vegada que li queda petita, li’n regalen una de nova. Qualsevol ocasió és bona: Nadal, l’aniversari, les bones notes, la visita dels avis...

Sembla que els nens d’aquesta generació han de tenir-ho tot fins i tot abans de desitjar-ho. No és culpa seva, esclar, sinó nostra. Volem veure’ls feliços i alguns, tal vegada, compensar d’alguna manera el poc temps que poden passar amb els seus fills. També, per què no reconèixer-ho, som consumistes. Per què fer-los esperar per a una bici, quan tenim diners per comprar-la-hi i Amazon per servir-la l’endemà?

Per això mateix, perquè s’acostumin a desitjar i a esperar. Un devessall de regals en poc temps provoca sobreestimulació, pèrdua d’il·lusió i fins i tot incapacitat per experimentar plaer en gairebé totes les activitats, alerta la psicòloga Olga Carmona. Ensenyar-los a esperar activa l’escorça prefrontal, la regió del lòbul del cervell que controla les altres parts, i ajuda a desenvolupar capacitats com la tolerància a la frustració i l’autocontrol, decisius en la vida adulta, explica el neuropsicòleg Álvaro Bilbao. Així que, quan limitem els regals o no els portem immediatament el que ens demanen, en realitat estem fent-los un obsequi per a tota la vida.

Hi ha diferents mètodes. Alguns proposen la llei dels quatre-cinc regals com a màxim. Altres aconsellen portar una cosa que desitgin, una cosa que necessitin i un llibre. Nosaltres limitem el nombre a un regal gran a casa i un altre entre els avis i l’oncle, a més de demanar als companys de classe que s’organitzin per rebre un sol regal en els aniversaris.

No es tracta de tornar a la infància dels nostres avis, quan una nina de drap o unes nous eren uns regals memorables. Però potser sí a la nostra, quan rebíem un parell de joguines que estaven bé, fins i tot alguna que havíem demanat a la carta, però sempre ens quedava alguna petita espina que els Reis no volien portar.