L’ascensor social de la universitat, avariat

Si en alguna cosa està d’acord la comunitat educativa és que l’ascensor social que fins fa poc temps era la universitat, oberta a estudiants de tots els nivells socioeconòmics, penja d’un fil. “Jo no sé si la meva família ara podria pagar-me la matrícula de la carrera com va fer al seu moment”, va dir a EL PAÍS el flamant nou rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias. El 2016 va agreujar encara més les ferides que va generar la mesura del govern català el 2012, de pujar fins a un 66% les taxes universitàries. L’Estat va donar en aquell moment llibertat a les comunitats per marcar el preu de les taxes, que podia ser fins a un 25% del cost total de les matrícules —el 75% l’assumeix l’Administració—, i Catalunya va optar per apujar-les al màxim i crear una tarificació social: a menys renda, menys pagament.

Amb els primers brots verds que anunciaven la fi de la crisi econòmica, els estudiants van tornar a sortir aquest any al carrer per exigir una rebaixa de les taxes. El Parlament va aprovar una moció que instava a rebaixar els preus un 30%, i els rectors de les universitats públiques van exigir també una baixada dels preus. Però la Generalitat ha fet cas omís a les demandes de la comunitat educativa, entestada que el seu sistema de tarifació social ha funcionat perquè ha augmentat el nombre d’alumnes. “Amb els ingressos derivats de l’increment de preus a les rendes altes s’articula el sistema de beques equitat [que ajuda a pagar part o tota la matrícula a l’alumne segons la renda familiar]. De mitjana els estudiants paguen el 20%”, va dir al Parlament el secretari d’Universitats, Arcadi Navarro. Les taxes seguiran congelades, en tant que es rebutja un increment lineal i s’advoca per “aprofundir en beques i ajudes si hi ha disponibilitat pressupostària”.

A primària, el 2016 va suposar l’eclosió de l’escola innovadora, una nova concepció de l’educació per desenvolupar competències, no adquirir coneixements, com es feia fins ara. Un exemple d’això va ser l’enlairament de l’Escola Nova 21, un projecte innovador que aquest any va incloure unes 500 escoles en la seva xarxa d’aprenentatge.

El conflicte per l’escassetat de beques menjador s’ha relaxat aquest any. A petició del Parlament, la Generalitat va canviar aquest curs el barem per atorgar els ajuts, que es donaran en funció del llindar de pobresa, i, tot i que s’acaba amb el tram variable d’ajudes que lliuraven els consells comarcals, en global se n’ampliarà la cobertura. Les previsions són destinar 12,5 milions d’euros més i arribar als 60 milions.

A secundària, igual que a la resta d’Espanya, els estudiants van guanyar al carrer la batalla contra les controvertides revàlides, els exàmens finals d’ESO i batxillerat que condicionen poder seguir estudiant. El nou govern central del PP, en minoria al Congrés, no va tenir més remei que redibuixar les proves davant la pressió de molts governs autonòmics i de la comunitat educativa en bloc.