Catalunya es refreda a Girona

La festa reivindicativa que s'esperava a Montilivi ha nascut esbravada i ha acabat freda malgrat que el partit entre Catalunya i Tunísia s’ha decidit al torn de penals (2-4) després que el temps reglamentari acabés en empat: 3-3. Ni els gols han animat un partit que s’ha fet esperar, tant que amfitrions i convidats han trigat a entrar en calor, segurament perquè l'estadi del Girona ni tan sols s’ha omplert com estava anunciat per la Federació Catalana (8.311 espectadors).

Ni Tunísia és Brasil ni Montilivi s'assembla al Camp Nou. Tampoc Catalunya s’ha presentat a la cita amb els seus millors futbolistes i ha acabat vençuda per Tunísia. La selecció que van muntar Gerard López i Sergio González només ha competit a estones, encara que mai s’ha donat per vençuda, sobretot a la segona part, quan ha reaccionat als tres gols marcats per Msakni.

La trobada mai ha respost a l'aroma d'oficialitat que pretenia, ni al camp ni a la graderia, malgrat que a la llotja hi havia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Únicament la presència de Xavi i Sergio García, que ha jugat el partit sencer, han ajudat a què els seguidors passessin l'estona, sense més.

El retorn de Catalunya a Girona 82 anys després del seu últim partit —un empat a dos contra Brasil— no ha tingut l'impacte esperat. Les graderies han mostrat els seients buits habituals en els partits precedents, disputats al Camp Nou, Montjuïc i Cornellà, però inesperats a Montilivi. La nombrosa presència de joves i nens ha deixat entreveure que moltes entrades han estat de regal. Però l'estadi s’ha mostrat menys festiu del que és habitual. Les onades han escassejat, igual que els càntics i la gresca. Les estelades han actuat més d'abric que de banderes, i la festa ha estat més aviat tèbia, sense un equip o un jugador que encengués l'afició, sobretot expectant amb el debut de Pere Pons, l'únic futbolista del Girona convocat.

Gerard i Sergio han intentat animar l'ambient amb una alineació repleta de jugadors de Primera Divisió, a més del jove Lirola, que demana pas al Sassuolo italià, cedit per la Juventus. Gerard Moreno, Sergio García i Víctor Rodríguez han copat la davantera, a l'espera d'una passada de Xavi o Sergi Roberto. Els tècnics han seguit el camí ofensiu que Cruyff va traçar en el seu pas per la banqueta catalana del 2009 al 2012, però la idea no ha donat resultat sobre la gespa. Catalunya no s’ha trobat còmoda i Tunísia ha evidenciat les mancances defensives dels amfitrions amb dos contraatacs de manual, conduïts per Khenisi i rematats per Msakni. La segona part ha reflectit la poca continuïtat de Masip, desencertat i un xic lent, i va ha emmudit encara més Montilivi. El davanter completaria el seu triplet després del descans.

Catalunya ho va intentar a través de Sergio García, capità i més guerrer que precís. A l'exblanquiblau se l’ha vist motivat, amb l'esperança que una bona actuació atragués l'atenció d'algun convidat i guanyar-se el seu anhelat retorn a La Lliga. El seu ímpetu ha tenir premi a la segona part i el seu gol ha donat continuïtat a la remuntada iniciada per Gerard Moreno i tancada amb una caparrada de Verdú. Montilivi ha celebrat la rebel·lió, però Tunísia ha fet passar per aigua el final de la vetllada en els penals, on han fallat Verdú i Víctor Álvarez.