La grossa de la Loteria de Nadal ha caigut 64 vegades a Catalunya

Des del 1812 la grossa del Sorteig Extraordinari de Nadal ha repartit riquesa a Catalunya en 64 ocasions. El cas més recent és el 2013, quan una administració del barri del Poblenou de Barcelona va vendre una sèrie del 62.246. Els últims dos anys, el primer premi va passar de llarg malgrat que el 2015 un segon, el 12.775, va repartir un bon pessic a Santa Perpètua de la Mogoda (Vallès Occidental) i a Roda de Berà (Tarragonès). La propietària d'aquesta administració tarragonina, Ana Cabellero, afirma que aquest any ha notat un augment de les vendes d'entre un 30% i un 40%. "Hi ha molta alegria al poble, un munt de cotxes nous i parelles que s'han casat amb cerimònies molt grans", celebra.

"M'han demanat el número de l'any passat però no l'he encarregat. Crec que la sort ha de ser lliure", afirma Cabellero. I no va mal encaminada. "Aquests sortejos no tenen memòria, tots els números tenen cada any la mateixa probabilitat",  explica el professor del Departament d'Estadística i Investigació Operativa de la UPC Pedro Delicado. De totes maneres, reconeix que en l'especial de Nadal hi ha més probabilitats d'obtenir el primer premi —Una entre 100.000 (0,001%)— en comparació amb altres sorteigs com la Bono Loto o la Primitiva, que malgrat que les butlletes són més econòmiques, treballen amb moltes més combinacions. Si tenim en compte tots els premis la probabilitat de guanyar alguna cosa puja fins a l'1,8%.

Malgrat que les matemàtiques demostren el contrari, els números supersticiosos continuen arrasant. Aquest dimecres al matí ens hem dirigit aleatòriament a dues persones que feien cua per comprar un dècim a l'administració Valdés de la Rambla de Barcelona. La Lila, de Palma i que treballa en una assessoria, volia el 7: "Dóna set vides i si guanyo me n'aniré de viatge a Nova York, a tot el món". L'Adrián, comercial: "Em compraria una casa o un cotxe, no ho sé, vull el 13 perquè és el dia que va néixer el meu fill".

A les grans administracions de Barcelona, com a la Valdés o a la de la plaça d'Urquinaona, s'han format cues al llarg de la jornada. "El diem els ressegats als que s'animen l'últim dia", explica Jordi García Valdés, propietari del lloc de loteria de la Rambla, que afirma que les vendes els han anat més o menys com l'any passat.

L'any 2015 cada català es va gastar de mitjana 51,03 euros en el sorteig nadalenc, per sota de la xifra estatal, de 55,24 euros, la de Madrid de 68,07 euros i lluny del màxim de 83,32 euros de Castella i Lleó. Tot i ser una de les regions amb més renda per càpita d'Espanya, Catalunya no destaca per la seva inversió en loteria per habitant malgrat que concentra el 14,74% dels bitllets.

"La societat catalana ha estat més permeable a la crisi que d'altres comunitats i la loteria és un tipus de despesa que la gent de seguida retalla", comenta Joan Torrent, professor d'Economia i Empresa de la UOC. Així mateix, segons ell, el sorteig de la Grossa de la Generalitat ha generat des del seu naixement l'any 2013 un "efecte dispersió" que fa que les famílies reparteixin els diners entre els dos sortejos. De fet, si bé la despesa en la loteria estatal era de 52,15 euros de mitjana per persona a Catalunya el 2012, els dos anys següents va baixar fins a 47,51 i 48,85, respectivament.

Más información

Loteria de Nadal 2016: quan i on es pot veure el sorteig

Detectius matemàtics per destapar fraus a la Loteria de Nadal

Les tres germanes que van portar la sort a Roda de Berà

Torrent comenta també que Catalunya no té un gruix de sector públic com el d'altres comunitats, motiu pel qual la gent no té una expectativa de renda tan assegurada i per aquest fet fa una despesa més conservadora en béns com la loteria. Segons les dades de repartiment de butlletes aquest 2016 cada català s'haurà gastat 58,41 euros en el sorteig, xifra que oscil·larà quan l'organització del sorteig resti els dècims que no s'han venut. La mitjana estatal se situa als 55,24 euros.

La primera grossa va caure a Barcelona el 1817 i en el total de la província ha tocat 57 vegades, d'entre les quals destaquen quatre vegades a Vic (1972,1988, 2005 i 2007) i dues a Sabadell (1969 i 1998). A les comarques gironines ha tocat dues vegades, a la Jonquera (1961) i a Ripoll (1914). A Lleida ha caigut dues vegades a la capital (1881 i 1901) i tres a Sort (2003, 2004 i 2007).

Segons les dades provisionals de Loteries i Apostes de l'Estat, els lleidatans són els que més s'animen a jugar, amb 133,71 euros per persona de mitjana. A Girona la xifra és de 42,87, a Tarragona de 44,29 i a Barcelona de 56,62.

"Aquest any he fet molts intercanvis de números, amb Ciutat Real, Cadis i altres llocs. Com a més llocs es venguin, més probabilitats hi ha que els premis es reparteixin", explica Cabellero. El registre d'històric de premis és testimoni d'aquesta tendència actual. De fet, si bé l'any passat la grossa va caure íntegrament a Roquetas de Mar (Múrcia), els anys anteriors havia estat molt repartida.