Els editors denuncien 390 milions de descàrregues il·legals a Espanya

El sector editorial català, amb un pes específic en el mercat espanyol atès que l’any passat va tenir el 49,5% de la producció, comença a respirar amb certa tranquil·litat per la recuperació del pols que es va iniciar fa tres anys quan es va tocar fons per la crisi econòmica. Des del 2013 s’ha consolidat un increment anual entorn del 3,5% i per aquest any s’estima el mateix creixement en espera que es tanqui la campanya de Nadal que juntament amb Sant Jordi són les dues èpoques fortes. “Estem molt lluny dels 3.000 milions d’euros de facturació del 2008 però en els últims tres anys hem anat remuntant i la tendència és satisfactòria”, ha explicat Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya. Però si el focus es posa en el llibre digital, el panorama és més que gris perquè la pirateria dels llibres digitals bat rècords any rere any.

El 2014, les descàrregues il·legals a Espanya van ser 334 milions i l’any passat van pujar a 390 milions, un 16% més. En tots dos casos la proporció dels “pirates” catalans se situa entorn del 20%. Unes xifres inadmissibles en opinió del sector editorial català que ha decidit iniciar una batalla a mort contra les aproximadament 26 webs a les quals ja ha denunciat en els últims dos anys. La pirateria digital suposa una important pèrdua econòmica estimada, l’any passat, en 200 milions d’euros. Pràcticament el doble del que es consumeix legalment a Espanya que el 2015 va gastar 103 milions en la compra de llibres digitals i afecta, sobretot, títols nous amb menys d’un any a la venda. La xifra representa el 5% de la facturació total del sector. “En canvi, hi ha un 24% dels lectors que en enquestes d’hàbits reconeix que llegeix en suport digital per la qual cosa és clar que hi ha un 19% que es descarrega llibres de forma il·legal”, ha precisat Tixis que és conscient que pot haver-hi molts compradors que ignoren que estan descarregant-se un llibre en un web pirata.

Per això el sector va a promoure un pacte amb els operadors de telefonia, creadors de continguts i anunciants perquè no s’insereixi publicitat en els webs si es comprova que té continguts pirates “un sistema que ja funciona bé al Regne Unit”, ha afegit. És als països anglosaxons on la venda de llibre digital és més alta encara que no passa del 25% del total. A Espanya és el 5% encara que amb oscil·lacions significatives com un 25% de lectura romàntica i eròtica –“es veu que el suport digital serveix per camuflar certes portades”, ha fet broma Tixis– i un 10% de best-sellers. El sector confia que a partir d’ara s’apliquin amb més rigor les sancions a la pirateria a través de la Secció Segona de la Comissió de la Propietat que depèn del Ministeri de Cultura i que es va crear fa dos anys com un tipus de judicis ràpids als webs que venen continguts de forma il·legal i que comporta sancions econòmiques de fins a 600.000 euros o la clausura.

“De les 26 denúncies que hem posat en dos anys, només una ha acabat amb la clausura del web. En teoria es va crear per sancionar de manera ràpida però a la pràctica triguen un any i mig i és tan llarg que el que fan els webs és canviar de nom i això representa tornar a començar”, ha apuntat el president del gremi que ha explicat que el nou equip del Ministeri de Cultura s’ha compromès a posar més mitjans i recursos en aquesta comissió. Altres mesures que es promouran són la introducció d’una alerta que avisi l’usuari que està accedint a un contingut il·legal quan entra a una pàgina pirata, cosa en la qual s’hauria d’implicar la policia o algun tipus d’organisme oficial, com ja ha passat al Regne Unit on es va arribar a un acord entre els operadors i Scotland Yard.

“A Espanya s’han pres moltes mesures per perseguir la pornografia infantil a la xarxa i nosaltres creiem que fa falta la mateixa intenció per protegir la propietat intel·lectual”, en opinió de Tixis que s’aferra als números: el sector editorial aporta el 0,4% del PIB espanyol, té més de 200 filials a Europa i Amèrica Llatina i genera més de 30.000 llocs de treball directes i indirectes a Espanya. “I de la mateixa manera que es fan anuncis per alertar de la seguretat viària i el compliment de les normes de trànsit, s’haurien de fer campanyes de suport a la creació i el consum legal dels continguts culturals”, ha comentat.

En el paper, els senyals són més tranquil·litzadors. A més de la recuperació de les vendes, hi ha altres indicadors positius com que aquest any s’han produït més altes que baixes en el gremi o que s’ha consolidat la internacionalització dels escriptors en català. Un 2016 en el qual les vendes de literatura han crescut i, en canvi, han baixat les d’assaig. Per al llibre de text, que representa el 37% de l’edició catalana, el 2016 ha estat un bon any perquè s’han introduït textos nous amb la reforma educativa.