Lleida es nega a retirar els carrers als seus alcaldes franquistes

Els familiars de l'activista lleidatà antifranquista Antonio Cantano rebutgen que es dediqui un carrer al sindicalista i militant comunista mentre el Consistori de Lleida mantingui vuit carrers dedicats a personalitats franquistes a la ciutat.

Cantano va ser un dels fundadors del sindicat CC OO a la ciutat, va passar diversos mesos a la presó després de participar en l’Assemblea de Catalunya el 1973 i va ser regidor del PSUC entre el 1979 i el 1983. Va morir a l'agost del 2013 i el 2015 l'Ajuntament de Lleida va anunciar que un dels nou carrers de la ciutat del barri dels Magraners portaria el seu nom.

Rosa Peñafiel, néta de Cantano, reivindica que el nom del seu avi no figuri en la llista de carrers de Lleida fins que no desapareguin els carrers en homenatge a personalitats franquistes. "És per simple coherència”, explica. Peñafiel assegura que va fer la protesta al mateix alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), “em va dir que malgrat les meves queixes, batejaria igualment el carrer”. La néta de l'activista va comunicar la protesta a tots els grups municipals i va rebre el suport de la CUP i En Comú de Lleida.

“Creiem que si el meu avi estigués viu lluitaria perquè s'eliminessin les plaques amb els noms de tots aquests senyors”, reivindica Peñafiel. El carrer que en principi es batejarà amb el nom del sindicalista és en un dels barris perifèrics de la ciutat, el de les Magranes. “L'emplaçament és gairebé el menys important, però és cert que els carrers dels franquistes són al centre de la ciutat. El llegat del meu avi és molt diferent al d'aquestes persones, és una posició política”, sentencia.

Peñafiel és la representant de la família. “Li vaig preguntar a la meva àvia, Natividad Redondo, si li semblava bé que emprenguéssim aquesta lluita, ella em va dir que sí i que ens donava tot el seu suport des de la residència on viu”.

Els familiars han presentat aquesta setmana el manifest “Lleida lliure de franquisme”, que ha aconseguit gairebé un miler de suports. El document mostra un informe de l'historiador David Sancho en què es descriuen els personatges franquistes que tenen un carrer dedicat a la ciutat.

Quins franquistes tenen carrer a Lleida?

Alcalde Recasens. Dedicada a Joan Recasens, un lleidatà que va participar en l'alçament militar a Lleida i va ser nomenat alcalde el 18 de juliol del 1936. Va morir afusellat aquell mateix any.

Alcalde Areny. Ramon Areny va ser un empresari que va ser alcalde entre el 1939 i el 1941. L'historiador David Sancho assegura que durant el mandat d’Areny a Lleida van coexistir una presó i tres camps de concentració.

Carmelo Fenech. Va ser delegat d'hisenda a Lleida i president del Caliu Ilerdenc, una societat composta per la burgesia lleidatana defensora del règim franquista.

Casimiro Sangenis. Va ser alcalde franquista entre el 1967 i el 1974 i president de la Diputació de Lleida. Va ser membre de la Falange i delegat provincial del Moviment.

Casimiro Sangenía Bertran. Pare de l'anterior, va ser membre de la Unió Patriòtica de la dictadura de Primo de Rivera i va donar suport a l'alçament del 1936.

Miquel Montaña. Alcalde entre el 1974 i el 1976.

Germans Recasens. Jesús i Lluís Recasens van participar activament en l'alçament militar.

Lluís Besa. Carlista que va ser regidor de la ciutat entre el 1933 i el 1936. Va donar suport a l'alçament i va ser afusellat.

Àngel Ros: “Ara no toca”

A més de canviar els noms d’aquests carrers, els signants del manifest s'oposen a la decisió del Consistori de batejar un nou carrer com Juan Manuel Nadal y Gaya. Nadal va ser durant la dictadura el president de la Cambra Oficial Agrària de la província de Lleida i quan va arribar la democràcia va militar a la UCD.

Entre els que signen el manifest hi ha col·lectius com l’Amical Mauthausen, l’Associación d’Ex-presos Polítics del Franquisme, la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana, o partits com la CUP, ERC, ICV, En Comú de Lleida, Podem o sindicats com la CGT.

D’altra banda, l'alcalde de Lleida va assegurar dimecres passat que la petició de la plataforma “ara no toca”. L'alcalde va argumentar, durant el tradicional esmorzar nadalenc amb els mitjans de comunicació, que els canvis van ser una prioritat el 1979, quan l'alcalde Antoni Siurana va canviar 40 noms de carrers franquistes. Ros va acusar de “demagogs” aquells que demanen canviar el nom dels carrers i no ho va considerar una prioritat per a la ciutat.