Un any per conèixer, sense complexos, Puig i Cadafalch

Arquitecte, constructor d'un bon nombre de reconegudes obres modernistes a Barcelona i la comarca del Maresme. Arqueòleg, impulsor de treballs com les excavacions del jaciment grecoromà d'Empúries des del 1908. Historiador de l'art, sobretot del romànic, que va ajudar a redescobrir al començament del segle XX. I polític, amb càrrecs com a president de la Mancomunitat de Catalunya entre el 1917 i el 1923, quan va fer famós el seu lema "carretera i pedra". Massa coses, i molt diverses, conflueixen en Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956) i no totes es coneixen ni s'han estudiat prou, com la seva faceta constructiva, de la qual només es coneix el seu període com a arquitecte modernista, però no els treballs en què va participar després de la Guerra Civil i que no va poder signar després de ser represaliat pel franquisme. Tampoc existeix un catàleg dels edificis de qui va ser qualificat pels seus contemporanis com “el poeta de les pedres”. Per solucionar-ho hi ha la commemoració d'aniversaris i centenaris. És el que pensen més de vint entitats i administracions, encapçalades per la Generalitat, les quatre diputacions i els ajuntaments de Barcelona i Mataró, que s'han aliat per commemorar durant el 2017 els 150 anys del naixement i els 100 de la presidència de la Mancomunitat de Puig i Cadafalch.

La celebració, comissariada per la catedràtica Mireia Freixa i l'arqueòleg Eduard Riu-Barrera té un pressupost de partida de 450.000 euros, que aporten la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mataró, localitat on aquest dimecres van presentar –al saló de sessions que Puig també va reformar– els actes i les exposicions previstes al llarg de l'any pel conseller de Cultura, Santi Vila, que va destacar que pocs “encarnen tan bé a Catalunya el desafiament de la modernitat", a més de ressaltar que "no sempre ha estat còmode de revisar, per la qual cosa és una bona oportunitat d'estudiar-lo, sense apriorismes, perquè segur que serà molt alliçonador per entendre la complexitat de l'època i, segurament, també de la nostra”. També van assistir a l'acte l'alcalde de la ciutat, David Bote, i Jaume Ciurana, membre de la Comissió Executiva de la Diputació de Barcelona, entre altres autoritats.

Entre els actes presentats, molts d'ells amb dates encara per confirmar, destaquen el gran acte institucional d'obertura que presidirà Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat, en què es llegiran fragments dels seus textos polítics i històrics; i un congrés per posar al dia les seves múltiples facetes, sense obviar el seu delicat paper polític, qüestionat després de declarar que la dictadura de Primo de Ribera era necessària, una cosa que el va marcar “com una llosa”, segons Freixa, malgrat que al cap de poc temps va manifestar que havia estat un error dir-ho. També es faran almenys dues exposicions. Una serà a Mataró i mostrarà com aquesta ciutat va ser el punt de partida de la seva trajectòria professional –va ser el seu arquitecte municipal i va crear el seu sistema de clavegueram– i política. La segona mostra oferirà, a partir del 14 de desembre, al Museu d'Història de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya, una exposició monogràfica i de síntesi que servirà per superar l'última gran exposició que se li va dedicar i que es va celebrar el 1989 al Palau Macaya, una de les seves obres barcelonines, juntament amb la casa Amatller, la casa Ramona, el palau Macaya o la Casa de las Punxes, Can Serra, seu actual de la Diputació de Barcelona o les quatre columnes situades a l'avinguda Maria Cristina, construïdes el 1919 i derrocades el 1928 i reconstruïdes el 2011, que han estat adoptades com a símbol de la celebració, segons va explicar Freixa.

Durant el 2017 es procedirà, també, a la digitalització del prolix fons documental vinculat amb l'arquitecte, en què hi ha 10.000 dibuixos i plànols que estan dipositats des del 2006 a l'Arxiu Nacional. “La seva producció és extensíssima i no tota és coneguda”, va explicar Freixa.

Després de la presentació es va viure un primer acte de les múltiples visites previstes l'any vinent, quan els participants van visitar la casa Coll i Regàs de Mataró –la façana de la qual s'ha restaurat recentment–, que és una de les seves obres més destacades al Maresme, a més de la reforma de l'acollidora botiga. La casa Coll és una mini casa Amatller, no només en la seva façana, sinó en molts dels detalls de l'interior, com la decoració de les parets o el rentamans de ceràmica situat al costat del menjador, en els quals Puig i Cadafalch va posar en pràctica molts elements que després va traslladar a Barcelona, a l'illa de la discòrdia.