Lydia Delgado exposa la seva faceta d’artista plàstica

“Dibuixar em permet ser lliure. Em diverteix i treu la meva energia més positiva”. Ho afirma Lydia Delgado, la coneguda dissenyadora de moda, que presenta la seva faceta d'artista plàstica en una exposició organitzada per Lorena Ruiz de Villa Contemporary Art, fins a finals de desembre. La mostra, titulada Iconic girls, desplega una tropa de dones amb prou feines esbossades però curiosament plenes de detalls. Elegants, esveltes, flexibles i sense edat definida, les noies icòniques de Delgado evoquen aquelles dones plenes de charme de les estampes parisenques dels anys 50 i, no obstant això, una mirada més atenta a les seves vestimentes remeten a èpoques i situacions molt diverses. N'hi ha amb pantalons dels setanta i peces d'exòtiques princeses, amb faldilles innocents i vestits de nit ajustats i cabellera a l'estil Rita Hayworth, però totes es caracteritzen per un aire irònic, que transmet humor i positivitat.

“No són esbossos ni dibuixos preparatoris, no tenen res a veure amb la roba que faig, de fet, cap d'aquests dibuixos s'ha convertit en una peça real. Sorgeixen d'un estat gairebé oníric, d'un relat que es forma al meu cap com una fantasia que aflora del subconscient”, explica Delgado que està treballant en un projecte de realitat virtual juntament amb la seva filla Miranda Makaroff, amb la qual ja ha col·laborat en una col·lecció de moda.

Delgado realitza les seves noies amb traços de llapis i gouaches molt diluït sobre paper (entre 900 i 1350 euros emmarcats). Els primers són més picassians i minimalistes, però amb el temps la figura humana s'ha anat enriquint de detalls, sobretot joies, arracades i polseres de grandària exagerada. Ja més recentment han aparegut fons de colors vius i originals peces de mobiliari. “Amb la roba no em surten les idees dibuixant, el punt de partida acostuma a ser el material i el color. En canvi, quan dibuixo no tinc lligams ni pressió, em surten coses sense pensar-ho si més no, com els mobles. Pot ser que un dia comenci a dibuixar animalets, homes no ho crec”, assegura la dissenyadora, que mai ha fet peces per a homes, excloent alguna incursió a la roba d'esport.

“L'obra plàstica de Lydia influeix en la seva roba, més que a l'inrevés, però ambdues es van retroalimentant. És inevitable. Quan Miuccia Prada va començar a formar la seva col·lecció, comprar obres li va fer canviar tota la seva visió del negoci de la moda”, indica Lorena Ruiz de Villa, un personatge bastant atípic en el panorama barceloní. Malgrat formar part del gremi de galeries i tenir un ampli espai a Sarrià, organitza poques exposicions, totes molt especials. La seva principal activitat és l'assessoria especialitzada en art espanyol i internacional dels segles XX i XXI, que la porta a viatjar incansablement i a visitar fires i estudis d'artistes, on adquireix les obres per als seus clients, no només col·leccionistes privats, sinó també empreses i fundacions que volen crear la seva pròpia col·lecció.