Els municipis debaten gestionar les escombraries després del frau de FCC

El presumpte frau milionari de FCC en la recollida d'escombraries de Barcelona i Badalona ha obert el debat sobre la remunicipalització d'aquests serveis. Castelldefels ja ha aprovat la gestió directa de la neteja i els residus. Barcelona ho estudiarà. I Mataró i Igualada, per la seva banda, han encarregat o agilitzat les auditories a l'empresa per vigilar que compleix el contracte. En altres municipis governats per les confluències d'esquerra encara no s'han plantejat assumir la neteja dels carrers i la recollida de residus, però sí d'altres serveis com el proveïment d'aigua o les escoles bressol.

Castelldefels va aprovar al setembre la remunicipalització de la neteja viària i de la gestió de residus. És el mirall en el qual es miren tots els consistoris que es plantegen fer el mateix. Municipis de l'àrea metropolitana com Ripollet, Cerdanyola o Sabadell van signar un conveni per avançar en la gestió directa, però només Castelldefels ho ha aconseguit en la neteja i els residus. Tenia un avantatge: el contracte amb Sersa, una empresa local, va expirar el 2014 i encara no s'havia adjudicat a una altra companyia. Els llargs contractes d'aquests serveis —acostumen a ser de vuit anys més dos de renovació— dificulten una alternativa sense haver de fer l'esforç econòmic per indemnitzar l'empresa per rescindir-li el contracte.

Candela López, alcaldessa de Castelldefels, va aprofitar la seva oportunitat: “Era la nostra responsabilitat gestionar directament el contracte més gran de l'Ajuntament i el més sensible per als ciutadans”. López explica que hi haurà una inversió de 2,7 milions en maquinària i que se subrogaran els treballadors de Sersa amb les mateixes condicions laborals. Calcula estalviar tres milions en deu anys (en no haver de pagar IVA) i un altre mig milió anual pel benefici industrial que s'enduia l'empresa. L'equip de Govern (Movem, PSC, ERC i Castelldefels Sí Que Es Pot), CiU i Ciutadans van votar a favor de la proposta; només el PP s'hi va oposar.

Els nous governs d'esquerres han posat la lupa sobre el compliment de contractes per les grans empreses. Si fins ara els focus de corrupció apareixien en l'adjudicació de contractes, ara les irregularitats es produeixen en la gestió. Tal com va destapar EL PAÍS, FCC va estafar a Barcelona 800.000 euros, la qual cosa ha fet saltar les alarmes. Badalona, Sabadell o Igualada ja tenien en marxa auditories per comprovar que el servei prestat s'ajustava als pactes en el contracte.

Empreses sota vigilància

Els fets de Barcelona han agilitzat aquests informes: a Igualada —on FCC controla el 66% de la gestió de neteja i escombraries i el Consistori, el 33% restant— el Govern local va demanar un informe a la Diputació de Barcelona perquè els ciutadans no es mostraven satisfets amb el servei. “Hem demanat que surti ja l'auditoria. Volem que els diners que paguem s'inverteixin bé a la ciutat”, diu Jordi Pont, regidor d'Urbanisme. És el mateix cas de Sabadell, que presentarà dimarts que ve les conclusions d'un estudi sobre la caducitat i el cost dels serveis externalitzats. Per la seva banda, l'alcalde de Mataró, David Bote, no sospita que hi hagi frau en la gestió, però després de les notícies sobre Barcelona, considera que ha de fer-se un informe “per a la tranquil·litat de la ciutadania”.

A Badalona, un estudi que ha estat traslladat a la fiscalia conclou que FCC ha defraudat 12,8 milions d'euros en cinc anys al Consistori. A més, en l'informe, al qual ha tingut accés EL PAÍS, es denuncia també que l'Ajuntament, llavors governat pel PP de Xavier Garcia Albiol, no va multar l'empresa per incompliments de contracte que implicaven 3,1 milions d'euros en sancions.

L'informe de Badalona assenyala el camí de la rescissió del contracte —que el Consistori encara no preveu— i posa sobre la taula la conveniència de gestionar directament el servei. L'encarregat de l'auditoria, Jordi Colomer, és ambientòleg i expert en gestió de residus, i com a exconseller de la CUP a Arenys de Munt va dur a terme un procés de remunicipalització. Diu que és una operació “molt senzilla”. “Econòmicament, els avantatges de la gestió directa són evidents, hi ha un estalvi del 20%”, diu Colomer, encara que apunta que la dificultat és “que els ajuntaments estan desmantellats”, en al·lusió a la falta d'inspectors que té, per exemple, Badalona.

El catedràtic de Ciència Política Carles Ramió, en canvi, argumenta que “té sentit remunicipalitzar serveis que tinguin un elevat valor públic”, però creu que els més operatius, com el de la neteja o els residus, només afegirien a l'Administració més plantilla i li trauria flexibilitat. “El que s'ha de fer és externalitzar millor”, diu Ramió, qui recorda que un estudi de 2015 del Tribunal de Comptes assenyala que l'Administració contracta un 25% més car que el preu mitjà de mercat. “És escandalós, les empreses s'han acostumat a uns beneficis enormes”, assegura Ramió. “Amb aquestes condicions”, agrega, “surt a compte municipalitzar, però les administracions han de tornar a educar les empreses, que per lògica han d'operar molt més barat”.