Una pandèmia de violència contra les dones

A la Lucía, de 16 anys, la van drogar i la van violar fins a la mort dos homes a l'Argentina. A la pakistanesa Qandeel, de 25 anys, la va escanyar el seu germà, que es pensava que la dona, tota una celebritat al seu país per compartir a les xarxes socials imatges i missatges suggeridors, era un deshonor per a la família. A l'espanyola Juani la va assassinar el seu marit a cops de destral malgrat que tenia una ordre d'allunyament contra ell. Són només tres dels rostres de la violència contra la dona el 2016, un problema global i multiforme que no només és una greu vulneració dels drets humans, sinó que també suposa un important problema de salut pública, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Más información

YouTube retira cinc vídeos per incitar a la violència masclista

La violència que no s'atura

Un relat per posar fi a la violència de gènere

Malgrat el degoteig de casos i les xifres —50.000 assassinats de dones a les mans de les seves parelles o exparelles, segons l'últim informe de l'oficina de Nacions Unides contra la droga i el crim—, encara hi ha països, com Rússia, l'Iran o Egipte, que no tenen lleis específiques per combatre el problema. I a bona part del món, la violència masclista, en totes les seves variants, es considera una cosa que les dones han de silenciar o solucionar a casa. A 32 països, no es jutja els violadors si, per exemple, estan casats amb l'agredida o si s'hi casen després.

I tot i que el matrimoni infantil es considera una de les formes de violència contra la dona, explica Juncal Plazaola, experta en polítiques d'eliminació de la violència d'ONU Dones, segueix sent un fet àmpliament estès en més de la meitat dels països del món i alguns, com Turquia, debaten rebaixar l'edat de consentiment sexual als 12 anys. És difícil donar una xifra de les nenes núvia, però, segons l'ONU, més de 700 milions de dones que viuen avui dia es van casar sent nenes. Aquestes nenes normalment han hagut de posar fi a la seva educació i tenen un risc molt més alt de patir violència per part del seu company, segons diversos estudis.

En altres llocs, com Egipte o el Sudan, país on la prevalença de la barbàrie de la mutilació genital femenina és del 98%, la majoria de la població segueix considerant aquesta pràctica part d'una tradició que no hi ha raons per combatre.

L'assetjament —que han experimentat el 43% de les europees—, l'ablació, el tràfic de persones i la violència sexual són l'expressió extrema de la desigualtat. “Estem parlant d'un problema gravíssim i mundial, que té les seves arrels en els pensaments i comportaments masclistes”, apunta el forense Miguel Lorente, director de la unitat d'igualtat de la Universitat de Granada.

A Llatinoamèrica i el Carib, per exemple, on només en els últims anys estan avançant les lleis contra els feminicidis, les xifres són impactants. En els seus 25 països, es produeixen gairebé 2.100 assassinats de dones l'any per raó de gènere, almenys 12 cada dia, segons les últimes dades (d'octubre) de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (Cepal).