Lakaste, un còctel generacional

“Ha estat increïble guanyar el Sona9 i ara estem de subidón”, assegura la veu i líder del grup musical Lakaste, Núria Castelló, que a partir d’ara té clar que les coses s’han de fer “sense pausa, però també sense pressa”. Els quatre integrants del grup es disposen a treballar de valent per enregistrar el disc pel qual han estat premiats. La majoria de les cançons seran les que ha escrit la Núria en els últims cinc anys. La setmana que ve començarà el compte enrere.

Castelló, mestra altempordanesa de 33 anys, fa temps que és cantautora. Fa tres anys es va presentar a un concurs de maquetes per promocionar l’Espai Marfà de Salt –centre de referència en l’àmbit de la música moderna pel que fa al suport a la creació, la formació i les iniciatives del sector musical–, i va guanyar. Per gravar les tres cançons, que havia presentat amb la seva veu i la guitarra, va haver d’improvisar una banda i ho va fer amb en Joan Xifra (guitarra elèctrica i veus), un company de pis de 21 anys estudiant de música, i dos altres músics que coneixia, en Carlos Albaladejo, Carli (baix), i en Josep Izquierdo, Txutxi (bateria), tots dos integrants de diferents grups gironins. Tots ells d’edats i estils diferents que han esdevingut un còctel generacional d’influències.

Un cop gravada la maqueta van decidir seguir junts perquè el que sortia els agradava. Des de llavors han anat fent concerts i deixant conèixer les lletres que escriu la Núria, lletres que, com reconeix somrient, “parlen totes de mi o del paisatge que m’envolta”. Al Sona9 s’hi van presentar amb una maqueta de tres cançons que va sortir guanyadora, sobretot per Els prats verds, apunta. El premi comporta una gira promocional per cinc escenaris diferents, entre ells Madrid, Barcelona o Vic, i la gravació d’un disc.

La setmana que ve quedaran amb el responsable d’Enderrock, promotor del concurs, per triar la discogràfica amb què gravaran i perquè “ens marqui els tempos”, explica la cantautora. “Ara se'ns gira molta feina, però tot i les nostres feines, tots trobarem els moments, segur, perquè per a un músic que et facin un disc és molt important”, assegura l’artista empordanesa, que considera aquest premi com “una empenta d’adrenalina molt important”.

La Núria recorda que del Sona9 han sortit fenòmens com els Manel, La Iaia, o Els Amics de les Arts, i tot i que sap que “hi ha anys que no passa res”, es mostra confiada que es produeixi “aquella barreja de factors necessària”. Agraeix l’oportunitat que se’ls presenta i recorda que “fer realitat aquest somni” costa molt, tant econòmicament com per conèixer la gent adequada “i més si vius en un poble de poc més de mil habitants a l'Empordà”, es lamenta.

El millor de tot per a la Núria és que Lakaste tindrà l’oportunitat de donar a conèixer la seva música, que defineix com a “pop-folk amb aires una mica mariners, countries, surfers... unes cançons independents unes de les altres, lleugeres i autèntiques”. Cançons interpretades per la veu dolça i esquinçada de la cantautora i els acords frescos d’uns músics amb diferents trajectòries.

Amb un to absolutament positiu, assegura que “és una gran sensació veure que la teva feina agrada”, i té clar que els nou mesos d’assajos continuats s’hauran de multiplicar”. De totes maneres, això no la preocupa, tot sigui pel “somni” fet realitat. La banda assaja a prop de Girona, en un local que té un dels músics. “A qui no li agradaria assajar enmig del bosc en una caseta blava?”, es pregunta.