Monedes locals en rodatge

La proposta de l'Ajuntament de Barcelona de crear una moneda local, que l'alcaldessa Ada Colau ja portava al programa electoral i que podria implantar-se el 2019, ha situat aquest tipus de moneda alternativa en l'agenda. Però no és la primera vegada. A Vilanova i la Geltrú (Garraf), les turutes fa dies que circulen, encara que el seu ús és molt minoritari, i a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) està gairebé llesta una moneda local que entrarà en circulació el 2017. L'alcaldessa de la ciutat, Núria Parlon, destaca que, molt semblant a la de Bristol (Regne Unit), es tracta d'una “moneda local que canalitza la despesa pública” i que té el vistiplau del Banc d'Espanya.

La moneda de Santa Coloma de Gramenet, a la qual donaran nom els ciutadans en un procés participatiu obert, començarà a circular a principi de l'any que ve. Es tracta d'una moneda digital que té com a objectiu dinamitzar el comerç local i promoure l'economia social i solidària. Aquesta ciutat de la corona metropolitana ha rebut una subvenció de 132.028 euros de la Unió Europea per implantar aquest sistema de pagament complementari a l'euro.

L'Ajuntament ha elaborat un reglament d'ús de la moneda, que ha rebut l'aprovat del Banc d'Espanya, després d'exigir-los algunes excepcions, i en una primera fase es posarà en circulació a través del pagament de les subvencions a entitats públiques. A partir del gener, el 50% de les partides es transferiran en la moneda local, per fomentar que les associacions utilitzin aquest sistema en part de les seves despeses, i així reverteixin en Santa Coloma. “Volem millorar l'economia local i multiplicar la despesa pública a la ciutat”, aclareix Parlon.

En una segona fase, dins del primer semestre del 2017, els funcionaris que ho desitgin podran percebre fins a un 30% del seu salari d'aquesta manera. Ja hi ha 108 comerços que s'han sumat a aquesta campanya, i 50 s’hi adheriran pròximament.

La moneda local, que és digital, funciona amb els mòbils i a través d’un web i equival a un euro. També es pot canviar per la divisa europea, però si es fa abans de 45 dies d'haver-la rebut, l'usuari haurà d'assumir una quota de retirada anticipada, amb un càrrec del 5% del total. “Es tracta de l’anomenada taxa d'oxidació”, afegeix Parlon, que suposa una petita penalització, i és una mesura que també té la moneda de Bristol.

Parlon explica que l'equip de Gerardo Pisarello ha estat en contacte amb els tècnics que estan treballant a Santa Coloma per convertir-la en pionera de la “moneda local per canalitzar la despesa pública”, segons insisteix, per diferenciar-la d'altres. El projecte també ha produït interès en altres municipis catalans, afegeix l'alcaldessa.

La turuta és una iniciativa ciutadana

En canvi, la moneda social de Vilanova i la Geltrú (Garraf) va sorgir dels ciutadans. Va començar a circular el 2010, impulsada per un grup de veïns que van veure la necessitat d'estimular la producció i el consum locals mitjançant un nou valor d'intercanvi, que van batejar com turuta. Per fer-ho van crear l'associació ECOL3VNG, sigles que recullen les paraules ecosistema, econòmic, ecològic i local, i inspirats pel moviment transition town, els municipis en transició que volen evitar el col·lapse social provocat pel canvi climàtic, el pic de producció de petroli i la inestabilitat econòmica.

Dels 67.000 habitants d'aquest municipi, 350 són usuaris de la turuta. Tots són socis de l'entitat i aconsegueixen la moneda destinant temps a treballar la terra, en horts urbans; canviant-la per serveis o coneixements, o participant en projectes socials. També és possible canviar euros per turutes a través de la seva oficina de canvi local i una entitat de banca ètica. La moneda es pot gastar en alguna de les 35 botigues del municipi adherides i en mercats que organitza l'associació.

Ton Dalmau, cofundador de la moneda i president d’ECOL3VNG, explica que han creat un model de moneda propi amb l'objectiu d’“avançar cap a la sobirania alimentària i energètica, cap a un model sostenible”. “La globalització està destruint tot allò que és local”, afegeix, per explicar que la seva proposta pretén revertir aquesta tendència. “Si hi ha productes globals, mercat global i moneda global”, detalla, la seva aposta és per als “productes locals, mercats locals i monedes locals”.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va decidir per unanimitat el 2014 aprovar la turuta com a moneda social de la ciutat. Ara com ara, la turuta és un saldo que s'intercanvia amb una targeta moneder, que fins al moment es modifica amb bolígraf, però està a punt de sortir la seva primera aplicació de mòbil que inclourà un saldo virtual per fer les transaccions.

En estudi a València i en debat a Girona

L'Ajuntament de València ha estat estudiant en els últims mesos l'impuls de la moneda social en algun barri de la ciutat i està ultimant quina seria la millor fórmula per a la seva posada en marxa. La implantació de la moneda social a València respon, segons el Consistori que governa des del 2015 -Compromís, Socialistes i València en Comú-, a tres objectius: l'estímul del comerç de proximitat al barri, els beneficis socials que pot comportar i l'augment de l'autoocupació a les zones de la ciutat més castigades per l'atur.

L'alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, portava al programa electoral amb què es va presentar a les eleccions locals del 2015 la creació d'una moneda social semblada a la que ha anunciat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Girona, on la moneda es va implantar el 2012 com a suport al desenvolupament del creixement local de pimes, té en l'actualitat uns 500 comerços associats en aquest projecte i 1.000 consumidors -el 70%, a la capital gironina-.Enels propers cinc anys, esperen duplicar aquestes xifres.

Aquest dimarts s'ha celebrat a la UdG l'II Workshop Internacional sobre Monedes Virtuals i Complementàries. Entre altres coses, s’ha explicat que a Bèlgica s'està creixent un 25% anual per dos factors: “Hem canviat el model, hem abaixat molt les despeses de participació per als comerciants”, ha explicat el fundador d'aquesta forma de pagament a Bèlgica, Walter Smets. A Girona hi ha 400 associats entre bars, restaurants, hotels i tot tipus de comerços locals i un altre centenar entre Figueres i Olot. L'últim any s’ha crescut entre un 10-15%. El 55% d'usuaris són dones i el 45% homes. El perfil principal, dona de més de 40 anys i mestressa de casa que planifica les compres, és el que gasta més, en divendres i dissabte. Els homes, en diumenge.