Oriol Broggi inaugura la nova Sala Beckett

La nova Sala Beckett, situada a l'antiga cooperativa de Pau i Justícia del barri del Poblenou, s'inaugurarà rescatant La desaparició de Wendy, de Josep Maria Benet i Jornet. El dramaturg, opina Toni Casares, director artístic de l'equipament, és un pont entre generacions de creadors i una figura icònica per a la sala, de manera que l'elecció d'aquest muntatge és un homenatge doble. “El text és imprescindible per entendre el moment actual de la dramatúrgia catalana. Sense el mestratge que ha exercit Benet i Jornet a les noves generacions tot seria diferent. Els animava a llegir Àngel Guimerà i els clàssics, a mirar la tradició, i sempre els assessorava”, va explicar ahir Casares, emocionat parlant de Papitu. “Inaugurem la nova etapa del nostre teatre fent-li un homenatge. Però l'obra és, alhora, un tribut al teatre”, va afegir Casares. L'espectacle, a més, està dirigit per Oriol Broggi, que es defineix com un “fill” de la Sala Beckett. El 2003 va dirigir, per exemple, Refugi, de Jessica Goldberg.

La desaparició de Wendy dóna veu a una companyia de teatre. L'obra, de fet, arrenca just quan estan a punt de començar una representació infantil sobre Peter Pan. Però aviat apareixen els problemes. Els decorats no són com esperaven, així que han d'improvisar a corre-cuita el repertori... i també l'argument. Joan Anguera, Diana Gómez, Mar del Hoyo i Xavier Ripoll formen part de l'elenc.

L'obra, escrita el 1973, incideix en com surten els actors d'aquest tràngol: Alguns s'han quedat sense personatge, mentre que d'altres han d'inventar situacions dramàtiques. No obstant això, amb aquestes estratagemes no n'hi ha prou. Aviat queden clares les constants interrupcions de la història, i això permet agafar distància respecte a l'obra original. Llavors emergeixen a raig les contradiccions, els mites i els fantasmes que tanquen els contes infantils. “És una obra de somnis. És una obra d'aquestes que saben barrejar amb ofici realitat i ficció”, escriu Broggi sobre el muntatge, que es comença a representar dimecres –encara que l'estrena oficial de la Becket, després del trasllat a l'antiga seu del barri de Gràcia, és diumenge– i s'escenificarà fins al 8 de gener.

Tres altres textos de Benet i Jornet, A la fageda, El gos del tinent i Soterrani, ja havien estat representats al carrer Alegre de Dalt. No obstant això, aquesta vegada hi ha una coincidència a la cartellera, ja que la companyia jove del Teatre Lliure també està escenificant aquests dies un text del dramaturg, Revolta de bruixes.

La desaparició de Wendy és la primera producció del nou equipament. Casares espera que sigui la primera de moltes. “Hem de recuperar la capacitat de produir espectacles, que havia disminuït molt per les retallades. El més important d'aquest trasllat és que serveix per garantir-nos el futur. Volem donar continuïtat a la Beckett de sempre, la que va fundar el 1989 José Sanchis Sinisterra”, va assenyalar el director artístic del teatre. Un litigi immobiliari i les dimensions del local del barri de Gràcia van fer que ja des del 2006 pensessin a mudar-se. “Allà només hi havia una sala d'assaig molt petita. Sentíem l'acadèmia de dansa que hi havia al costat...”, va recordar Casares.

El flamant edifici, remodelat per l'estudi Flores i Prats, té 2.600 metres quadrats. “Però mantindrem un teatre de proximitat, com sempre, donant valor als actors i a la paraula, i allunyant-nos d'altres parafernàlies”, va avançar Casares. Entre les seves noves parets, volen créixer a través de quatre puntals: la creació, la formació, el pensament i el debat, així com fent costat als autors en la promoció de les seves carreres. En aquesta primera temporada la dramaturga Marilia Samper és l'autora resident. El seu treball s'estrenarà la temporada que ve. En aquest primer cicle també són residents les companyies Obskené i Sixto Paz. Aquests últims han preparat una versió sobre la biografia de l'escriptor francès Romain Gary, Dybbuk, que s'estrena al Festival Temporada Alta el dia 25 de novembre.

Casares, sobretot, vol teixir complicitats amb la societat. “No es tracta tant de sortir a buscar nous espectadors, sinó de promoure que els autors hi interactuin, debatre temes d'actualitat”, va detallar. Per això promouen un grup de treball sobre teatre i filosofia. També hi haurà un cicle d'espectacles sobre els fluxos migratoris del Mediterrani, a més d'un laboratori en el qual dramaturgs inventaran peces com a tribut a les diferents vides acumules per l'edifici (adrogueria, bar, escola, sauna...), a partir dels records dels antics cooperativistes.