Autors de culte a la recerca d’un relat

El cineasta alemany Alexander Kluge i el dibuixant argentí Copi són els creadors escollits per Valentín Roma, nou director de La Virreina, Centre de la Imatge, per arrencar la seva primera temporada al capdavant de la sala d'exposicions estrella de l'Ajuntament de Barcelona. Més que dues mostres com les que s'acostumen a fer, es tracta d'una veritable declaració d'intencions. “Són dos autors completament diferents, però emblemàtics del tipus de projectes que desenvoluparé. Vull abordar trajectòries indiscutibles, àmpliament reconegudes, causants de ruptures estètiques i conceptuals, que per motius diversos no tenen un relat que les analitzi i interpreti de forma global i orgànica”, explica Roma.

Gairebé tres mil programes televisius, 55 pel·lícules, diverses novel·les i assajos de culte sobre política i història del cinema, a més dels premis literaris i cinematogràfics més importants, avalen la intensa trajectòria de Kluge (Halberstadt, 1932), autor polimòrfic, abanderat de l'experiència cooperativa i social en contraposició a la figura de l'artista tòtem, tancat a la seva torre d'ivori. Signant del Manifest d'Oberhausen que va donar inici al Nou Cinema Alemany, Kluge ha participat en tots els processos polítics i estètics fonamentals dels últims 50 anys, treballant sense pausa per crear espais independents per a la cultura, aprofitant també la seva formació d'advocat. No obstant això, a Espanya i altres països de l'Europa mediterrània és sorprenentment poc conegut.

Així mateix, i malgrat haver rebut reconeixements de tota mena (des de dos monogràfics de la prestigiosa revista americana October fins a un programa especial de la Mostra de Cinema de Venècia, el 2007), fins ara ningú s'havia atrevit a traslladar la seva ingent producció a l'espai expositiu. “Potser és per la seva dimensió massa radical i l'enfocament col·lectiu que ataca directament el concepte d'autoria”, indica Roma, comissari de la mostra Alexander Kluge. Jardins de cooperació, en col·laboració amb Neus Moyano i Guillermo Zuaznabar.

L'exposició, oberta fins al 5 de febrer, ha comptat amb la direcció del mateix Kluge, que va demostrar la seva sintonia amb el projecte aportant diverses obres inèdites, entre les quals hi ha vuit pel·lícules, dos contes i dues instal·lacions: una és parcialment autobiogràfica i enllaça amb el bombardeig de la seva ciutat natal el 1945, que va destruir l'Òpera de Frankfurt; l'altra és un tríptic audiovisual, realitzat amb Anselm Kiefer. “A més, ens va obrir el seu arxiu de revistes sensacionalistes dels anys cinquanta”, expliquen els comissaris, que han dedicat una sala al gènere.

Malgrat la dificultat que comporta exposar un autor tan prolífic i polifacètic, s'ha aprofitat la particular disposició arquitectònica de La Virreina per crear un recorregut clar i captivador, que arrenca amb una compilació de programes televisius i acaba amb les plataformes digitals, després de passar per la revolta del 1968, l'actualització de l'ideari marxista i la recapitulació del concepte d'experiència. Per contribuir a pal·liar la falta de traduccions de Kluge, en lloc d'un catàleg, per a la mostra es publicarà en castellà la seva primera novel·la, Biografías.

Kluge comparteix període d'exposició amb Copi. L'hora dels monstres, que recorre la trajectòria del dibuixant de còmic i performer nascut a l'Argentina com a Raúl Damonte i que va créixer a França, on va morir prematurament el 1987 als 48 anys. Conegut per la seva mordaç visió de la vida, Copi es va fer cèlebre a través del personatge de la dona asseguda, encarnació del sentit comú gairebé sempre derrotat pel caos, que va sortir per primera vegada el 1964 a Le Nouvel Observateur. “Qüestionava totes les convencions, fins i tot les del còmic i la de la comunitat homosexual a la qual pertanyia. Una vegada va dir que era tan avantguardista que fins i tot es va contagiar de la sida abans que ningú”, explica el comissari d'aquesta mostra, Patricio Pron.

L'escriptor ha seleccionat les tires originals del fons que es conserva a l'Arxiu del Còmic d'Angulema. Aquesta mostra també té la seva sorpresa: les fotos inèdites de l'histriònic autor, caracteritzat com a Loretta Strong durant els seus monòlegs amb la rata gegant al Saló Diana de Barcelona, el 1978. “No hem aconseguit esbrinar si va arribar a conèixer Ocaña”, indica Roma, que estrena un nou format de full de sala, molt més complet, explicatiu i útil. La mostra de Copi es presentarà també a la Biblioteca Nacional de Buenos Aires.