El PSC arriba al seu congrés amb una insòlita unitat interna

El PSC inicia aquest divendres el seu XIIIè congrés en el pitjor moment dels seus 38 anys d'història, però amb una insòlita unitat interna si es compara amb la fractura que afecta el PSOE i si es recorda que els socialistes catalans acaben de sortir d'unes eleccions primàries per triar el seu líder. El conclave torna al Palau de Congressos de Montjuïc, on el 1978 va néixer un partit que va aconseguir les seves cotes més altes de poder el 2010, però que a partir d'aquesta data va començar a perdre vots en cada convocatòria electoral.

El procés sobiranista va provocar a partir del 2012 una insòlita diàspora de militants i quadres del PSC que sembla que ja s'ha acabat, després de contínues anades i vingudes ideològiques i estratègiques. La consulta legal i acordada que fins al passat 2015 proposava el PSC ha quedat oblidada per sempre i ara ho aposten tot a la reforma federal de la Constitució per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya.

Miquel Iceta va intentar introduir la via canadenca com a alternativa en la ponència marc del congrés del PSOE en cas que els catalans rebutgessin una nova Carta Magna, però la rebel·lió interna d'algunes federacions el va obligar a aparcar-la. Per aquest motiu, el text que aprovarà el congrés del PSC basa tota l'estratègia política en el pla A i queda descartat el pacte d'una llei amb el Govern espanyol que faci possible la celebració d'un referèndum sobre la secessió.

La direcció socialista admet que el moment pel qual passa el PSC és “molt difícil”, però està convençuda que el temps juga a favor de la seva estratègia i que van "pel bon camí” perquè consideren que el procés independentista ja ha iniciat el compte enrere i quan es demostri inviable emergirà l'alternativa de la injuriada reforma constitucional.

Més enllà del que ofereix el futur, el present és el d'un partit sota mínims, però cohesionat, en bona part gràcies al PSOE. Tant Miquel Iceta com Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, es van mantenir fidels a l'estratègia de Pedro Sánchez d'intentar formar un Govern alternatiu. També van fer pinya els set diputats quan van decidir votar no a Mariano Rajoy, malgrat l'alt cost que els pot implicar.

Encara s'ha de concretar si el PSOE expulsa o no dels seus òrgans de direcció el PSC i si el margina en l'elecció del secretari general, però aquest tema tampoc es debatrà al seu congrés. Els socialistes catalans consideren que el protocol de relacions del 1978 no s'ha de tocar, però a la seu de Ferraz ho veuen d'una manera molt diferent.

Iceta ha capitalitzat la determinació de plantar cara a Rajoy i al PSOE i s'ha reforçat com a primer secretari, però en les primàries del 15 d'octubre Parlon va aconseguir més del 46% dels vots i caldrà veure quin suport obté aquest divendres en la presentació del seu informe de gestió.

Cap dels dos líders té diferències significatives en els seus plantejaments polítics, per la qual cosa la ponència marc no serà objecte d'una agra discussió un cop aparcada la via canadenca. Sí que poden sorgir discrepàncies en la concreció de la possible aliança electoral amb el futur partit d'Ada Colau per a les properes autonòmiques. En la ponència s'insinua aquest pacte, però no s'aposta clarament per ell, sinó que s'advoca per una Aliança Catalana de Progrés, en l'antiga tradició del PSC.

Per tot això, l'atenció del congrés català se centra en la configuració de l'executiva i Iceta treballa en l'elaboració d'aquest complicat sudoku en el qual ha de compaginar diversos factors, com el gènere dels seus integrants, la procedència territorial, el factor de renovació, la solvència de l'experiència i el posicionament que va tenir cadascú en les eleccions primàries. “El plat no se servirà fins que no estigui cuinat”, s'assegura en la direcció del PSC, que guarda un enorme hermetisme sobre la identitat dels membres de la nova executiva del partit, a diferència del que va fer Iceta el 2014.