L’Estat posarà fi als contractes públics sense publicitat

El Govern ultima la legislació per acabar amb el procediment negociat sense publicitat, precisament la fórmula que usaven trames com la Gürtel per trossejar contractes i evitar el control. I ho fa sota la pressió de Brussel·les, que a canvi d'anul·lar la multa per incomplir el dèficit exigia que es dotés el més aviat possible de major transparència la contractació pública. Entre altres mesures, es publicitaran els modificats perquè altres empreses puguin impugnar-los i es crearà un sistema de governança de la contractació. Aquest serà un dels primers paquets que aprovarà el nou Executiu.

En l'actualitat, qualsevol contracte públic l'import del qual oscil·li entre 18.000 i 100.000 euros es pot atorgar mitjançant el procés negociat sense publicitat. Si es tracta d'obres, les quantitats pugen a una forqueta d'entre 50.000 i un milió d'euros. Amb aquest procés, l'adjudicador busca almenys tres empreses d'acreditada solvència i negocia directament amb elles les ofertes. No obstant això, aquesta licitació no inclou publicitat perquè puguin acudir més postors. I la rapidesa i facilitat per negociar directament ha provocat que aquest procés proliferi en el sector públic. Moltes vegades per pura comoditat. Fins al punt que la UE considera que les administracions espanyoles estan abusant d'aquest model.

Competència calcula que la contractació pública ascendeix al 18% del PIB. I casos com Púnica, Gürtel o Acuamed han posat el focus sobre aquest àmbit. “Entenc que és difícil perquè existeix la temptació d'usar-ho com un arma entre partits. I l'impuls d'Europa és el que és. Però estem perdent una gran oportunitat: si es posa en pràctica un bon sistema de governança de la contractació, pot ajudar molt en la regeneració pública”, explica un expert.

“L'Oficina de la Transparència penja milions de dades brutes de contractes. Però no hi ha ningú que tingui els recursos i la independència per analitzar aquestes dades i identificar els problemes. Per exemple, si és més car contractar en uns ajuntaments o comunitats que en uns altres i per què. O examinar com es fan els plecs, els documents en els quals es recullen les condicions tècniques i que moltes vegades comporten barreres d'entrada per a altres empreses”, explica una font de l'Administració. I afegeix: “No pot ser que en l'era digital controlem la contractació pública amb mitjans del segle XIX. Si de debò es constituís un bon sistema de control tindríem un autèntic carril obert contra la corrupció que milloraria l'eficiència de la despesa pública”.

Segons les xifres que fa servir la Comissió Europea, Espanya figura com un dels països amb un percentatge més baix de publicitat dels seus contractes públics. Alemanya, per exemple, també apareix en el grup que encapçala aquesta llista. Encara que moltes trames delictives s'hagin beneficiat d'aquest esquema, no només representa un problema de corrupció. Segons el parer de les institucions europees, sobretot és una qüestió d'eficiència i qualitat de la despesa pública. La Comissió pretén que la licitació se simplifiqui i s'obri a la competència, de manera que empreses de qualsevol país europeu puguin competir per contractes arreu de la Unió. D'aquí que insisteixi tant en les recomanacions que el 8 d'agost va formular el Consell Europeu per a Espanya a canvi de condonar la multa per incomplir l'objectiu de dèficit.

El Govern tenia pràcticament acabat el projecte de llei que trasllada la directiva europea. Però com que estava en funcions aquest any no ha pogut tirar-lo endavant, incomplint el termini que vencia el passat 18 d'abril. En el Pla Pressupostari remès el 15 d'octubre, l'Executiu ha promès Brussel·les que aprovarà al més aviat possible suprimir la contractació negociada sense publicitat. I el PP ha presentat al Congrés una proposició de llei per millorar la transparència en la contractació pública. “És necessari crear els dispositius adequats per satisfer aquestes obligacions amb la màxima celeritat, sobre les quals l'Estat espanyol haurà de rendir comptes amb caràcter imminent el proper 18 d'abril de 2017”, resa l'exposició de motius. Tan aviat com es pugui ratificar al Parlament, comunitats i ajuntaments també tindran vetat l'ús del contracte negociat sense publicitat, segons diu el Govern al Pla enviat a la Comissió.

Impugnacions

Però aquests plans no només eradiquen els contractes negociats sense publicitat. També obliguen al fet que es publicitin tots els modificats en l'obra pública, unes ampliacions del projecte que solien encarir-lo. La idea és que es publiquin aquests modificats perquè les empreses de la competència puguin impugnar-los si els jutgen abusius. El text legal contempla, a més, facilitats per a l'accés a les pimes; penalitzar les empreses moroses; introduir estàndards socials i mediambientals; imposar aquesta mateixa norma de contractació a partits polítics, sindicats i patronals, o limitar les baixes temeràries al 2,5% del preu mitjà, cosa que els experts critiquen perquè elimina la competència a preu.

Entre aquestes iniciatives, destaca la creació d'un sistema de gestió de la contractació pública. En la seva anàlisi d'agost, la Comissió posa èmfasi en la manca de controls ex ante i ex post. Amb independència de la labor dels interventors i el Tribunal de Comptes, l'Executiu comunitari demana una mica més: “L'absència d'un cos independent a càrrec d'assegurar-se l'eficiència i el compliment legal en l'aprovisionament públic de tot el país dificulta la implementació adequada de les regles de contractació i pot crear oportunitats per al delicte”.

Davant aquestes reclamacions, el Govern de Rajoy ha brindat a un òrgan ja existent la responsabilitat de supervisió: la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, un òrgan de Patrimoni de l'Estat i, per tant, dependent d'Hisenda. Aquest s'encarregarà d'elaborar el Pla Nacional de Supervisió i de coordinar-se amb la resta d'administracions. No obstant això, diversos experts lamenten que aquest sistema sigui poc ambiciós i es quedi per sota del que exigeix la directiva. “Brussel·les en realitat reclama una autoritat que tingui la independència suficient i poders per poder actuar. Cosa que no passa si depèn del Ministeri” subratlla un dels experts consultats.