Messi farà bo Ter Stegen

A Marc Ter Stegen li han dit de tot menys maco des que es va equivocar greument a Vigo. Tampoc ha trobat consol al seu país després d’un parell de dies de bany i massatge a Barcelona. “El rei de les ficades de pota”, ha titulat la premsa més sensacionalista d’Alemanya. També el tenen per un arrogant i un jugador complicat per les seves trifulgues amb Leno.

La demarcació de porter sempre ha estat una de les més delicades, especialment en equips com el Barça, en què sovint fa de jugador de camp, com es va poder veure a Balaídos. A Ter Stegen no se’l va criticar per no aturar una rematada sinó per errar dues passades, la de l’1-0 i la del 4-2. Ningú li hauria dit res si hagués actuat com un porter més convencional com el del Celta.

No va ser pas l’únic, Busquets va perdre tantes o més pilotes que ell a Moenchengladbach. Al mig centre li costa agafar la forma i darrerament no ha estat gaire fi, cosa preocupant perquè, com passa amb Ter Stegen, no té un recanvi clar a la plantilla tot i els fitxatges que el Barcelona ha fet aquesta temporada. Cillessen és una incògnita i Sergi Roberto difícilment podrà substituir Busquets des que s’ha consolidat com l’únic lateral dret per la nul·la participació d’Aleix Vidal.

Busquets i Ter Stegen van quedar retratats en el gol de Sisto. No se sap quin dels dos va tenir més responsabilitat en una jugada en què van atacar molt bé els davanters de Berizzo. L’acció convida a preguntar-se: com és que van fallar dos dels futbolistes més fiables del Barça? Semblava que els blaugrana s’havien oblidat de passar-se bé la pilota, tot i que ha estat un equip excels en el domini i el control de la bola i del joc.

Aquest és un assumpte molt més preocupant que les actuacions individuals, fins i tot la de Ter Stegen. No se sap gaire bé si la pèrdua constant de pilotes per part barcelonista és culpa de la bona pressió que fan els contraris o bé del mal posicionament dels futbolistes de Luis Enrique. Tal vegada hi ha una mica de tot, si tenim en compte que la temporada acaba de començar i hi ha jugadors que fa poc temps que són al Barça.

En qualsevol cas, als tècnics blaugrana els convé trobar-hi remei aviat, perquè l’equip ha perdut vuit punts en només set partits i li han fet 10 gols, quatre l’última jornada a Vigo. Hi ha qui creu que l’estil del Barça evoluciona tan ràpidament que ha perdut part de la seva essència: del joc de posició-possessió-pressió s’ha passat al contraatac del trident (Messi, Luis Suárez i Neymar). L’absència de Messi hauria accentuat a més a més un cert desgovern, augmentat quan Neymar ha intentat fer el paper del 10 en lloc de reivindicar la seva condició d’11.

Al voltant de Messi el joc del Barça s’ordena, sobretot perquè ell coneix molt bé el sistema i sap jugar també de mig, com si fos la reencarnació de Xavi, mentre que si l’equip s’organitza en funció de Neymar es torna més caòtic i imprevisible, cosa que a vegades també dóna resultat. El famós passing game i el joc de centrecampistes ha perdut protagonisme perquè els futbolistes són diferents i els rivals han après a desxifrar el futbol del Barça. Així que s’imposa canviar o mutar per poder sorprendre, una de les obsessions de Luis Enrique.

Només cal veure el bon rendiment que treuen els blaugrana de les jugades d’estratègia per saber que als entrenaments no es perd el temps. Però no cal oblidar tampoc el treball de camp per millorar l’elaboració i la pressió, la velocitat i la finesa, i sobretot el futbol d’atac, perquè quan s’enfoca més bé la porteria contrària es defensa més bé la pròpia, ara molt exposada a les transicions. Una cosa són els problemes particulars, que poden estar provocats pels estats de forma, i una altra molt diferent, els problemes estructurals.

L’entrenador es pot corregir per a bé a les alineacions, Busquets segurament es tornarà a posar a to aviat, i s’espera també que Ter Stegen aprengui dels errors de Vigo. El porter alemany és orgullós, però no ximple. Té peus i cap, aguanta bé la pressió, l’encertarà a l’hora de prendre decisions i llegirà més bé les passades si l’equip està ben posat al camp. El Barça necessita la millor versió de Ter Stegen perquè la seva manera de jugar forma part de la identitat de l’equip.

No es poden anar perdent senyals de la personalitat blaugrana si es vol mantenir la idiosincràsia que ha fet del Barça un dels millors equips del món. La rehabilitació de Ter Stegen és tan important per a ell mateix com per al Barça. Els blaugrana no poden fer més concessions ni anar més temps a remolc, després d’haver perdut l’oportunitat de provocar una ferida més gran al Madrid de Zidane. I per recuperar l’autoritat, a partir d’ara l’avalarà el retorn de Messi. El 10 li deu moltes coses al Barça, de la mateixa manera que Messi fa bons els jugadors de Luis Enrique, també Ter Stegen.