El veto de la CUP als comptes va ajudar Junqueras a complir amb el dèficit

El Govern té a l’abast de la mà, per primera vegada des del començament de la crisi de les finances públiques, complir amb l’objectiu de dèficit fixat en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), del 0,7% del producte interior brut (PIB). En els set primers mesos de l’any, el desfasament entre despeses i ingressos va ser només del 0,08% del PIB. Segons la Generalitat, la reducció es deu a l’augment dels ingressos pel model de finançament i a un descens de les despeses per la pròrroga pressupostària que va haver d’aprovar l’Executiu després del cop de porta de la CUP als comptes per aquest any.

El vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, augurava aquesta setmana que “probablement” aquest any l’Administració complirà amb l’objectiu de dèficit. Ho farà per primera vegada des que el 2010 tanqués amb un desfasament del 4,22% del PIB. Malgrat les retallades, augments d’impostos i privatitzacions que es van executar des de llavors, la Generalitat no havia arribat a la meta fixada en el CPFF.

Aquest any l’Executiu s’aproparà més a l’equilibri pressupostari que el Govern d’Artur Mas va fixar per llei per al 2018 gràcies a l’augment dels ingressos procedents del sistema de finançament i als recursos procedents de les liquidacions del 2014. A més, durant els set primers mesos de l’any van créixer els ingressos per impostos propis i cedits, especialment sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, la recaptació dels quals es va incrementar en 86,6 milions.

Però segons l’últim informe d’execució pressupostària de la Generalitat, bona part de la reducció del dèficit es deu al “context de pròrroga pressupostària”. Fins al mes de juliol, segons aquest document, les despeses no financeres es van reduir en 1.224,3 milions d’euros respecte a l’any passat. Aquesta disminució de la despesa es deu sobretot a tres factors: primer, que al desembre el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) va assumir més factures de concerts sanitaris i farmàcia que altres anys, per la qual cosa no va haver-hi un gran volum de despesa desplaçada; segon, per la rebaixa dels interessos del FLA, i tercer, per la pròrroga.

L’informe assenyala que “la despesa disminueix en la majoria de departaments per la limitació que implica la pròrroga dels Pressupostos”. Departaments com el de Salut o el d’Agricultura, per exemple, han notat especialment els efectes del decret. D’aquesta manera, fins a juliol el desfasament en els comptes públics catalans es va situar en només 171 milions d’euros (el 0,08% del PIB), enfront dels 1.628 milions de l’any passat (el 0,8% del PIB), segons les dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Fonts acadèmiques recorden que en la recta final de l’any és quan més es desboca el dèficit a causa de l’acumulació d’alguns pagaments. Així i tot, sí que veuen una millora de la situació fiscal de la Generalitat.

El mateix Junqueras va atribuir el compliment de l’objectiu del 0,7% del PIB a la pròrroga i fins i tot va assenyalar a la CUP com a responsable d’aquest drenatge del dèficit en considerar que “paradoxalment” qui ha “condemnat” la Generalitat a aproximar-se al dèficit zero és qui més demana que s’incompleixi l’objectiu de dèficit.