Els inquilins volen crear un sindicat contra la pujada dels lloguers

Els preus dels lloguers s'han disparat a Barcelona a nivells d'abans de la crisi. En 35 dels 73 barris de la ciutat la renda supera el salari mínim. El 90% dels desnonaments són de famílies que no poden pagar el lloguer. Amb aquestes dades de fons i els problemes per llogar ficats de ple en l'opinió pública, l'Observatori DESC (de drets econòmics, socials i culturals) ha llançat la idea de crear un sindicat de llogaters.

És un tipus d'organització que, amb diferents noms (com Tenance Unions), existeixen des de fa anys en països com Alemanya, Dinamarca i els Estats Units i tenen dos objectius: defensar i assessorar els llogaters i actuar com a interlocutor, o fer de lobby, amb les administracions. En general, coincideix que als països on aquests sindicats són forts, els llogaters tenen les condicions més favorables i els parcs de lloguer són més grans.

La directora de l'Observatori, Irene Escorihuela, explica que fa anys que l'entitat estudia aquests sindicats i que si en algun moment ha tingut sentit replicar-los a Barcelona és ara: “Per la pujada dels lloguers, la dificultat de trobar un pis per emancipar-se, els desnonaments, la gent que ha de canviar de barri o ciutat...”. “A Berlín o Dinamarca són actors importants quan es parla del dret a l'habitatge i sempre ens hem preguntat per què aquí no n’hi ha”, explica.

La idea de sindicat que planteja el DESC té dues potes. Una, una campanya política, per denunciar preus alts, una llei poc protectora... I una altra de servei a les persones que viuen de lloguer, amb serveis jurídics o assessoria. Escorihuela explica que encara no saben quina forma jurídica tindrà el sindicat. Una de les opcions, explica, és tenir advocats o empreses “ètiques” d'assegurances o de gestió de finques.

“Als països on tenen implantació, el potencial és que tenen molta gent al darrere i són un actor important”, assenyala la directora del DESC, que insisteix que el sindicat no es vol dirigir només “a la gent en situació d'emergència, la que està amenaçada de desnonament o se n’ha d'anar del seu barri, sinó que també vol fer pedagogia i que la gent sàpiga què li pot passar davant de pujades com les que s'estan produint”.

A Barcelona, segons l'Idescat, el 30% de les llars són de veïns que viuen de lloguer. En xifres, són 200.000 llars.