CDC: Sense nom, sense idees, sense pla

Pompeu Gener, un atrabiliari escriptor catalanista, republicà i racista (aquí es pot ser de tot alhora i et segueixen publicant), afirmava fa un segle, segons testimoni del gran editor i humanista Jaume Vallcorba, lamentablement mort fa dos anys, que la seva estratègia política es condensava en la frase: “Endavant, endavant, sense idea i sense pla”. He recordat alguna vegada que aquesta consigna semblava que quadrava amb el recent independentisme català. Sense idees i sense pla: exacte. Però ara cal afegir-li una cosa inesperada: també sense nom. En efecte, CDC, el gran partit nacionalista liderat per Jordi Pujol, que sí que sabia cap a on anava, s’ha quedat sense nom i la situació està arribant a rivets còmics.

Un dia caldrà estudiar amb deteniment les repercussions de la confessió de Pujol sobre els seus diners ocults a l’estranger. La meva impressió és que ha resultat un fet decisiu per entendre el que passa: l’antiga Convergència (ja no sé com anomenar-la) ha quedat no només escapçada sinó també descerebrada. Allà tot és confusió.

Artur Mas va poder ser Urkullu i va decidir ser Ibarretxe. Error majúscul. Però no ha anat durant una temporada a una universitat americana com l’exlendakari basc, sinó que vaga per aquí com un fantasma en pena, com una reina mare que encara no sap quin és el seu lloc. La resta, en el partit sense nom, és amateurisme, indecisió i contradiccions. Amb Pujol en forma, no castigat al racó de pensar, això no hauria passat.

Però tornem a la qüestió del nom perquè té suc. En el recent congrés de refundació –malament quan els partits es refunden, alerta amics del PSC!– la reina mare va proposar nous noms per al partit que no li van ser acceptats. En realitat no se li va acceptar gairebé res. Ja es va veure llavors que allò, més que una refundació, era un enorme desgavell sense rumb.

Bé, van improvisar un altre nom. Però amb tan mala fortuna que era massa semblant al del partit que acabaven de fundar els qui havien abandonat la Unió de Duran Lleida per ser independentistes i formaven part de la coalició Junts pel Si! He dit mala fortuna i m’he equivocat perquè això no és mala sort sinó incompetència, una cosa pròpia d’afeccionats a la política, no de professionals. Si ho fossin, sabrien que existeix un Registre de Partits que, entre altres funcions, vetlla perquè no es confonguin els noms. A sobre, ara li volen afegir el terme Europeu i surten a protestar els Maragall perquè Pasqual, anteriorment, va registrar el nom de Partit Demòcrata Europeu amb la intenció de canviar el del PSC. I a més, un conegut columnista de La Vanguardia atribueix aquest rebombori al fet que Espanya s’assembla cada vegada més a la Rússia de Putin. Els delirants també opinen.

Comptat i debatut: el partit del president de la Generalitat encara no té nom. Refundat però sense nom. Té, almenys, idees o algun pla? És difícil esbrinar si té idees encara que la impressió és que molt poques. Però de pla, no en té: uns volen que es compleixi el full de ruta acordat fa un any al Parlament (el de les estructures d’Estat i el procés constituent), uns altres volen un referèndum. El desgavell, no m’ho neguin.

Mentrestant, Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat viatja als Estats Units (per a què?) i concedeix el passat dia 24 una entrevista a la CNN en la qual no porta a col·lació la paraula independència. És més, la nega. Diu així Romeva: “Nosaltres mai parlem de separació, parlem de normalització d’una situació […] Tard o d’hora la realitat s’imposarà i descobrirà que ni hi ha una voluntat secessionista, sinó a l’inrevés, d’augmentar encara molt més la interconnexió, ni hi ha una voluntat de conflicte, a l’inrevés, hi ha una voluntat d’entesa i de diàleg, i el primer actor amb el qual ens volem entendre és amb l’Estat espanyol”. Més desgavell.

Aquestes declaracions sorprenents no les ha difós, segons crec, el servei de comunicació de la Generalitat sinó que les he pogut llegir al digital Crónica Global, que tan bé informa de política catalana. Potser se li podria preguntar avui a Puigdemont si està d’acord amb aquestes declaracions. A més de preguntar-li pel nom del seu partit, les seves idees i, sobretot, el seu pla. Ah! I si vol enderrocar l’estàtua de Colom.

Francesc de Carreras és professor de Dret Constitucional