_
_
_
_

Les agressions a funcionaris augmenten malgrat que cau el nombre de presos

Els atacs es produeixen per la “manca de respecte a l’autoritat” dels interns, segons els sindicats

Jesús García Bueno
Presos darrere de les seves cel·les a la presó Model de Barcelona.
Presos darrere de les seves cel·les a la presó Model de Barcelona.EFE

Las agressions a funcionaris s’han disparat a les presons catalanes. Fins al juliol d’aquest any, i segons dades oficials, s’han registrat 60 incidents d’aquest tipus entre lleus i greus. La xifra ja supera la de tot el 2015. I això malgrat que les presons s’estan “despoblant”: avui dia hi ha un 20% menys de reclusos que el 2010. Els sindicats ho atribueixen a la “pèrdua de respecte envers el funcionari”, mentre que el Departament de Justícia defensa que no hi ha un “augment significatiu” i que “la conflictivitat als centres és molt baixa”.

Dijous a la tarda un intern amb problemes psiquiàtrics del centre de Lledoners (Bages) va clavar un cop de porta quan va baixar al pati. El cap d’unitat va intentar tranquil·litzar-lo. “Sense dir ni una paraula, el pres li va clavar una caparrada”. El cap del treballador de presons “va rebotar als vidres del búnquer”. El resultat: “el llavi trencat i el nas desplaçat”, segons el sindicat CSIF. Del fet, l’últim que ha tingut lloc a les presons catalanes, se’n parlarà dilluns, en una de les reunions periòdiques que, des del març, mantenen Serveis Penitenciaris i els sindicats per tractar les agressions.

Dades oficials sobre agressions a funcionaris

2010 67 agressions en tot l'any, amb 10.420 interns

2011 64 / 10513

2012 53 / 10062

2013 45 / 9818

2014 47 / 9294

2015 59 / 8810

2016 60 agressions fins al juliol. D'aquestes, 42 es consideren lleus (atenció mèdica sense baixa laboral) i 18 greus (amb baixa). Hi ha 8.735 interns.

La creació d’aquests grups de treball demostra que el problema preocupa. En aquestes trobades, Justícia ha ofert dades que fins i tot superen les oficials (les que apareixen al web del departament). Segons aquests nombres “alternatius”, només fins al juny s’han produït 64 agressions, una tercera part de les quals (22) són greus (comporten baixa laboral) i la resta, lleus (només requereixen atenció mèdica). Per centres, Brians 1 i Brians 2 són els que acumulen més atacs, però també són els que acullen més reclusos. El centre de Ponent, a Lleida, és el que proporcionalment n’acumula un nombre més alt (10 agressions i només 622 interns).

Justícia es remet a la seva pàgina web i ni confirma ni desmenteix que les dades que dóna als sindicats responguin més fidelment a la realitat. No obstant això, alhora admet que, “des del gener, el recompte de les agressions és més rigorós” i això afecta “tant la quantitat d’agressions” que reflecteixen les estadístiques “com la seva classificació”. La sèrie històrica que figura al web, i que ofereix dades del 2003, inclou sempre agressions “greus” i “lleus”, mentre que la nova categoria establerta en les reunions és la de “temptativa”.

Sense respecte a l’autoritat

Alberto Gómez, del sindicat CSIF, n’és un dels assistents. Assegura que l’Administració no només admet l’increment d’agressions, sinó que hi ha buscat una explicació: “Diuen que hi ha un intern més visceral, que té molt poc respecte envers l’autoritat i que al carrer ha tingut un procés de socialització molt feble”. Justícia descarta confirmar si ha donat aquesta explicació i refusa, a més, qualsevol debat sobre els perquès de les agressions.

A falta de respostes oficials, els treballadors analitzen el que observen en el seu moment dia a dia. Gómez, que treballa a Brians 2, creu que molts interns han “perdut el respecte cap al funcionari” perquè “veuen que el seu comportament no té una conseqüència proporcional amb l'agressió”. “El sistema s'ha tornat més laxe”, repeteix. Els sindicats opinen que, si als funcionaris de presons se'ls considerés “autoritat pública” (com als professors o els metges), la situació milloraria.

Hi ha un “fet diferencial” que també explica, encara que només en part, la situació. “El sistema penitenciari català aposta més per la reinserció, fet que implica un contacte més proper amb els presos. Aquí es fa molt pati. Cal aguantar les seves històries, calmar-los... És un mètode que propicia el cos a cos. A la resta d'Espanya estan més en al búnquer”, explica Gómez. Les retallades tampoc han ajudat. El 2011, la Generalitat va prescindir de 500 interins. Alguns han anat tornant, però paral·lelament s'han creat “borses de treball” amb les quals es recluten persones “del carrer, sense formació, que amb prou feines superen un psicotècnic i passen un curset”. El Departament assegura que la plantilla “s'ha mantingut” aquests anys i afegeix que els nous centres oberts disposen de “l'última tecnologia en seguretat”. Un portaveu oficial subratlla que, en qualsevol caos, “la conflictivitat és extremadament baixa”.

Un pres copeja al tòrax a una funcionària que feia el recompte a Brians 2. Un altre, de Quatre Camins, es nega que li practiquin una radiografia i pega un funcionari. Al menjador de Brians 1, un intern altera l'ordre. Quan l'hi porten, es regira i pega dos funcionaris. Tots són episodis del 2016. Malgrat la seva varietat, els sindicats han elaborat un “perfil” de l'agressor: home, 32 anys i espanyol. En molts casos, a més, pateix un trastorn psicològic (sovint per consum continuat de drogues). Els sindicats demanen, per aquesta raó, que aquest tipus de reclusos no estiguin en mòduls ordinaris.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_