La Generalitat autoritzarà a fer rebaixes durant tot l’any

Els comerços catalans podran fer rebaixes quan vulguin i durant el període que vulguin. Així ho recollirà el projecte de llei de Comerç que l'Executiu espera portar al Parlament a finals d'any. Així ho ha explicat avui el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha detallat que la llei ampliarà també les hores màximes d'obertura de 72 a 75 per setmana. Malgrat aquest augment, Catalunya seguirà estant per sota de la normativa estatal bàsica, que fixa que aquest topall no podrà ser inferior als 90 dies. No hi ha novetats quant al nombre de festius durant els quals es podrà obrir. Seguiran sent deu, a excepció dels municipis i les zones turístiques. Baiget ha negat que la flexibilització sigui deguda a les mesures que contenen els plans d'ajust per accedir al Fons de Liquiditat Autonòmica.

Després de consultar el sector, la Generalitat ha decidit eliminar les restriccions a les rebaixes. “Recomanem dos períodes per fer rebaixes, a l'hivern i a l'estiu, de manera que els comerciants tindran llibertat quan creguin convenient”, ha assegurat el conseller en una trobada amb periodistes. Així i tot, la llei no determinarà cap data per a aquesta recomanació ni posarà cap límit als períodes. Això sí, en la norma se seguiran diferenciant les rebaixes dels saldos, els outlet i les liquidacions. Aquestes últimes, provocades pel cessament d'un negoci i per les quals es permet incórrer en pèrdues, podran realitzar-se sense necessitat d'haver de comunicar-ho abans a l'Administració.

La llei també flexibilitza, encara que de forma tímida, els horaris comercials. Si fins ara les botigues podien obrir 72 hores, ara podran fer-ho 75. Per Baiget, aquest nou topall és “prou flexible per a tothom” alhora que permet mantenir el model comercial català, que es caracteritza també per la restricció en les llicències de nous centres comercials. En canvi, el nombre de festius en els quals s'autoritza a obrir es quedarà en deu (vuit fixats per la comunitat i dues pels ajuntaments), amb l'excepció que si hi ha tres dies no laborables seguits en un d'ells es podrà obrir. En els municipis de més de 5.000 habitants, també podran obrir les botigues d'alimentació de menys de 150 metres quadrats (en la normativa estatal són 300 metres), mentre que en la resta no hi ha aquesta distinció per activitat.

La tercera gran novetat de la llei la constitueixen les anomenades “àrees de degustació”. Es tracta del servei de restauració que poden tenir alguns comerços, per exemple, fleques, que fins i tot poden tenir terrasses. Amb l'ànim d'evitar la competència deslleial, la llei fixarà que aquesta àrea només pot ocupar el 33% de la superfície del local, mentre que la resta haurà d'estar dedicat a l'activitat principal. En cas que no es respecti aquesta proporció, el comerç es veurà obligat a demanar la doble llicència. La llei també incorporarà la creació d'un cens de comerços que elaborarà el Departament d'Empresa i que tindrà un “cost zero” per a les botigues. “Permetrà conèixer millor l'entorn comercial, també als ajuntaments”, ha afirmat Baiget.

La llei també inclourà, finalment, les fórmules de col·laboració públicoprivada. Es tracta dels coneguts business improvement district (BID), una figura a la qual s'acullen comerciants d'una vintena de països, sobretot dels Estats Units i del Regne Unit, per incorporar-se a la gestió dels barris oferint serveis complementaris als quals proporcionen els ajuntaments. En la majoria d'aquests casos, els comerciants abonen una taxa extra per sufragar les millores. Aquesta figura, ha explicat Baiget, es desenvoluparà en un reglament posterior a la llei. Així i tot, ha avançat que no s'arribarà a permetre que els comerciants adoptin funcions com la de seguretat pública com en alguns països anglosaxons, sinó que en una primera fase es col·laborarà sobretot en aspectes de promoció econòmica.