Burundanga, la droga que creua l’Atlàntic

La burundanga que aterra a Espanya és una vella coneguda als carrers de Veneçuela, Colòmbia o el Brasil.

Una de cada cinc persones enverinades a Bogotà és amb burundanga i es fa servir en tres assalts diaris a Colòmbia. El Departament d’Estat dels EUA la qualifica com un dels narcòtics “més perillosos” del món i calcula que anualment es fa servir aquesta pols en 50.000 assalts, ja que és fàcil d'aconseguir, barata de fabricar i submergeix la víctima en la passivitat i la complaença.

La droga s'extreu d'una planta coneguda com Datura estramonioum, d'aspecte ornamental i molt senzilla de trobar a Espanya i l’Amèrica Llatina. De les branques en floreix una flor blanca i acampanada i unes llavors compostes de dos alcaloides, la hiosciamina i l'escopolamina.

L'escopolamina és un relaxant extrem, el principi actiu del qual, barrejat amb diferents químics, dóna lloc a la burundanga, que no és una droga real, sinó el nom que rep la pols que sorgeix de barrejar diversos narcòtics, entre els quals hi ha l'escopolamina.

Coneguda com droga zombi, perquè sota els seus efectes deixa sense voluntat la persona, són molts els testimonis de víctimes que han relatat l'endemà com els van robar o van sofrir abusos sexuals brutals sense recordar-se de res. L'última imatge que recorden és la d'un glop més en un bar envoltats de gent divertida. O un viatge en taxi en què sobtadament el conductor va moure un drap davant del client.

La pols no té gust, ni color, ni olor i la utilització delictiva típica consisteix a administrar la burundanga dissolta en begudes (te, cafè, alcohol), aliments o barrejada amb tabac, ja que per via gàstrica o per la inhalació és com s’absorbeix més ràpidament.

La utilització de la burundanga és freqüent en bars o llocs d'oci a Caracas i Bogotà. Als carrers de Bogotà, un gram de burundanga pot costar menys de 30 dòlars. Petites organitzacions de lladres la utilitzen fent servir dones atractives com a esquer per encantar els clients, ja que coquetegen amb ells i aboquen la pols a la copa durant un moment de distracció. O bé l'hi col·loquen prop del nas fins que la víctima s'apropa per fer un petó i l’inhala. A partir d'aquí, entre els metges hi ha discussió sobre la intensitat en la pèrdua de voluntat.

Una de les llegendes entorn de la burundanga és que l'enverinament pot arribar al flux sanguini via cutània, una cosa pràcticament descartada pels experts.

A principis de segle l'escopolamina se solia fer servir com a analgèsic en els parts amb la morfina i el cloroform. Es va deixar d'utilitzar, ja que ocasionava al·lucinacions i de vegades amnèsia en les mares, que es despertaven sense recordar res del part.

Un dels problemes per a la feina policial és que el denunciant no recorda res o que fins i tot pot haver col·laborar en el robatori. En ocasions les víctimes denuncien un robatori al caixer automàtic i en revisar els vídeos es veu que són ells mateixos els qui, animadament i envoltat d'amics, fan l’operació.