Mandat democràtic

A Catalunya els grups independentistes del Parlament ens diuen que fan el que fan perquè tenen un mandat democràtic. La representació popular es basa en cada sistema democràtic en unes regles pactades que són les que regulen els procediments tant de votació com de repartició d’escons. Com és prou conegut, diferents sistemes donen, a un mateix repartiment de vots, diferent nombre de diputats a cada partit. D’aquí la importància de consensuar per majories importants les regles de joc.

En el nostre cas es va consensuar una llei electoral que dóna una representació basada en la llei de Hont —que prima els partits majoritaris sobre els petits— i en un nombre de diputats repartits per províncies que prima les petites sobre les grans. D’aquesta manera la llei electoral espanyola, que és la que regeix a Catalunya, va permetre als independentistes dir que són majoria quan tots sabem que van obtenir un 42% dels vots. Tenen o no un mandat democràtic? Vegem alguns punts que haurien de tenir-se en compte:

La representació al Parlament es basa en la llei electoral espanyola, llei que, en tant que espanyola, no aprovada pel Parlament, a la declaració del 9-N del 2015 i en la del 28-J del 2016 van decidir que no era aplicable a Catalunya. I això ho van decidir amb un Parlament que els va donar una majoria (que no tenien) per l’aplicació de la llei electoral espanyola. Recordin que el Parlament mai s’ha posat d’acord per fer una llei catalana. i, per això, les eleccions es fan d’acord amb la llei aprovada al Parlament espanyol.

Suposant que s’accepti la llei electoral espanyola i, per tant, el Parlament tingui una composició d’acord amb les regles consensuades i vigents, com s’entén que per canviar l’estatut d’autonomia es necessitin 2/3 dels diputats i per declarar la independència exprés que ens volen imposar només es necessiti majoria simple?

Deixin-me repetir-me i dir que això del mandat democràtic és un disbarat pur: o accepten la llei espanyola (tota la legislació democràtica que ha seguit de la Constitució, inclòs l’Estatut d’Autonomia de Catalunya) i llavors no hi tenen cabuda declaracions com les que defensen, o no les accepten i llavors haurien de dir que no tenen ni tan sols majoria simple perquè, sense llei de repartiment de diputats, només cal comptar vots. Potser la fal·làcia que els comento té sentit per als membres de la CUP, un partit anticapitalista i antisistema encastellat pels partits independentistes necessitats de suports. A qualsevol país democràtic europeu, la CUP tindria un paper insignificant. A més i com a nota al marge, deixin-me dir que sempre m’ha semblat curiós un partit antisitema que creu en les nacions (un concepte del segle XIX) i a fer la revolució en un només país per tant petit com és Catalunya. (Seria interessant el que dirien els socialistes i anarquistes de tots els temps).

Estem al setembre, el mes de la Diada i de la moció de confiança del President Puigdemont, la veu del qual i les declaracions altisonants prendran la premsa i el carrer com cada any. Tornen les veus altisonants, però cada vegada van tenint menys consistència. La gent no creu que pel fet de dir que la Icària ideal és a prop, es produeixi cap miracle. Però la gent té ganes de canvis, no li agrada el que veu i té dret a votar sobre reformes que millorin les coses. Jo estic entre els que creuen en la solució federal no només per al problema de Catalunya i Espanya sinó per al futur d’Europa. Crec sincerament que o Europa camina cap a una Constitució federal (amb tots els problemes que això comporta per la resistència de les nacions del segle passat) o difícilment tenen futur. I en aquest camí crec en la necessitat d’una reforma constitucional en sentit federal (per exemple, una concreció de la declaració aprovada a Granada pels socialistes espanyols), la qual cosa no deixaria de ser un pas important.

Pel meu el veritable referèndum català es donarà el dia que s’aprovi una Constitució nova en sentit federal a Espanya i se sotmeti a la ratificació del poble. Llavors votaré segons les meves conviccions però no sobre un si o un no a no sé què, sinó sobre un si o un no a un text que pugui estudiar-se, un text que ha de ser clar. Recordin que el tan cloquejat referèndum sobre el Quebec es va fer per donar un si o un no a un text acordat entre els governs del Quebec i el Canadà. I què és una Constitució (i molt més si és realment federal) sinó un acord entre Catalunya i les altres autonomies i Espanya?

Francesc Esteva és professor emèrit del CSIC, fundador del PSC i de Federalistes d'Esquerres.