‘Joc de trons’ es corona en els Emmy com la sèrie de la dècada

Poc es pot discutir ja sobre la categoria de Joc de trons com la sèrie de la dècada. És el programa que ha estès el domini d'HBO en els grans drames de televisió que va començar al segle passat amb Los Soprano. És, per dret propi, en aquesta vitrina que la família de mafiosos comparteix amb The Wire, Breaking Bad o Mad Men. L'edició 38 dels premis Emmy acumulats en sis temporades la converteixen en la sèrie més premiada de la història per sobre de Frasier. El seu virtuosisme tècnic li ha donat 106 nominacions fins ara. Només dues vegades, l'any passat i aquest, ha guanyat el premi com a millor sèrie dramàtica, el premi gran que es dóna al producte complet. El rècord en la categoria més gran dels Emmy, amb quatre premis, el comparteixen sèries com Canción triste de Hill Street, La ley de Los Angeles, El ala Oeste de la Casa Blanca i Mad Men.

Els Emmy es van permetre ensenyar cares noves al públic en aquesta edició. Dos actors nominats per primera vegada es van endur les categories principals en drama. Rami Malik, per Mr. Robot i Tatiana Maslany, per Orphan Black, van deixar asseguts en els seus seients els Underwood de House of Cards, a Cookie d'Empire, la parella de The Americans o a l'agent Carrie Mathison de Homeland.

En les categories de comèdia, els dos gegants en els quals s'han convertit Netflix i Amazon Studios van deixar aviat la seva emprempta en la cerimònia amb dos premis de pes. Jill Solloway va guanyar el premi de direcció per Transparent, la història autobiogràfica d'un pare de família que es revela com a transsexual passats els 60. Jeffrey Tambor va aconseguir el seu segon premi consecutiu pel paper de Maura Pfefferman a Transparent. Aziz Anzari i Alan Yang es van endur el premi al guió de comèdia per Master of None, la comèdia romàntica urbana d'aquest any. Cap d'elles va poder amb Veep, que és una vegada més la comèdia de l'any. HBO es va emportar els dos premis més grans de la nit, en drama i comèdia.

Menció a part mereix Julia Louis-Dreyfus, amb el seu cinquè Emmy consecutiu pel paper de Selina Meyer a Veep. Louis-Dreyfus va aconseguir aquest diumenge l'estatus de llegenda amb el seu premi. Empata amb Candice Bergen (Murphy Brown) en nombre d'Emmys per un mateix paper. Ha guanyat vuit premis de 22 candidatures.

The People v. OJ Simpson: American Crime Story, que a Espanya es veurà a Netfix a principis de l'any que ve, és un dels fenòmens televisius de l'any als Estats Units, i especialment a Los Angeles. L'estupenda dramatització en 10 capítols del judici contra OJ Simpson ha tingut un gran impacte en una ciutat on tots els implicats en aquella història són famosos i tothom recorda exactament què estava fent quan les càmeres de televisió van enfocar aquell Bronco blanc per l'autopista. Sarah Paulson es va presentar a la gala acompanyada per la fiscal Marcia Clark, a la qual interpreta. Les 22 nominacions, només una per sota de Joc de trons, donen una idea de l'èxit d'aquesta producció del canal de pagament FX.

Paulson es va endur l'Emmy per la seva interpretació de la fiscal Clark. Courtney B. Vance, el de millor actor en una minisèrie per interpretar l'advocat principal de Simpson. Sterling K. Brown va guanyar pel paper del fiscal ajudant. També estaven nominats Cuba Gooding Jr, pel paper de Simspon, i David Schwimmer i John Travolta com a advocats. No hi havia competició. The People v. OJ Simpson va acabar guanyant el premi a millor minisèrie de l'any, un gènere en el qual només li va faltar el premi de direcció.

En un altre ordre de coses, el britànic John Oliver va guanyar amb el seu telenotícies irreverent el premi al millor programa de varietats enfront dels clàssics late night shows de Kimmel, James Corden i Jimmy Fallon. The Voice és, una vegada més, el millor concurs de la televisió (el premi el va recollir, per cert, el productor de The Apprentice). Key and Peele li va prendre el premi a millor programa de sketchs a Saturday Night Live.

En les que es poden considerar les eleccions més televisives de la història dels Estats Units, la política va tenir el seu lloc en la cerimònia. Durant el vídeo inicial, Jimmy Kimmel intenta que el porti a la gala la caravana presidencial de la presidenta Selina Meyer, de Veep. Quan li diuen que pot seure al seient de davant de la limusina es troba que el conductor és Jeb Bush. El de debò, amb gorra de xofer. “Estás nominat, veritat? Què tal és això?”, li diu Bush a Kimmel. Bush, l'home al qual tot l'establishment donava per segur com nominat republicà per a la presidència, va ser arrasat per l'extemporània candidatura de Donald Trump. “Si fas una campanya positiva, al final els electors prendran la decisió correcta”, diu Bush en el vídeo. A continuació afegeix: “És una broma”.

El magnat immobiliari reconvertit en líder de la dreta va tenir el seu lloc en el monòleg de Kimmel, que va assenyalar entre el públic a Mark Burnett, productor de The Apprentice, el reality show que va fer famós Trump a tots els Estats Units. Kimmel el va fer directament responsable que Trump estigui en la carrera per la presidència. “Si Trump guanya i construeix aquest mur, Burnett serà el primer que tirarem a l'altre costat”. Encara quedaven més referències a Trump, i l'actriu Kate McKinnon va donar les gràcies en recollir el seu premi a Hillary Clinton, a qui imita a Saturday Night Live i que ha estat el seu gran èxit d'aquesta temporada.

L'any passat, Andy Samberg va fer una divertida presentació en la qual necessitava aïllar-se durant mesos en un amagatall per poder veure tots els programes nominats. El públic ja ha assumit que la televisió és infinita, que no es pot veure tot i que els xous populars ho són per alguna cosa i aquests són els que cal veure. A més, poden veure aquests programes quan vulguin i on vulguin. Ja no existeix el concepte de perdre's alguna cosa a la tele. En aquest escenari, els premis de televisió com els Emmys o els Globus d'Or han pres una rellevància com a palanques promocionals que abans no tenien.

Els premis de televisió tenen un problema en la seva virtut més gran. Els bons xous duren anys, i van acumulant audiències fidels a les quals els agrada veure'ls premiats una vegada i una altra. Al mateix temps, al contrari que els premis de cinema o de música, els premis de televisió traslladen una sensació de repetició. Julia Louis-Dreyfuss millor actriu? Això ja ho he llegit abans. Sí, concretament cinc vegades. Premiar les noves idees en televisió i al mateix temps reconèixer els grans xous que captiven l'audiència durant anys és el gran repte d'aquestes cerimònies. Els Emmy seran criticats tant si premien els de sempre com si no. Aquest diumenge, es va tornar a demostrar que en televisió premiar el millor i donar sorpreses és gairebé impossible. Gairebé.