Dins la traducció de ‘Joc de trons’

De la seva feina depèn que la subtitulació de Joc de trons al català surti rodona, però no s’han vist mai. Quadern ha reunit Daniel Solé, traductor audiovisual que s’encarrega d’escriure els subtítols de la sèrie, i Pep Burillo, especialista en la saga de George R.R. Martin, que revisa el text en català perquè sigui coherent amb l’edició catalana dels llibres. La polèmica traducció de “hold the door” per “aguanta el portón” en un moment clau de la sèrie ha posat de relleu la feina de la traducció, sovint oblidada i de gran importància en un país que no sap idiomes. Tots dos tenen ganes de trobar-se, perquè mai han pogut comentar el perquè de les seves traduccions i revisions.

Fa gairebé tres mesos que Solé tradueix Joc de trons, ha començat l’encàrrec amb la sisena temporada. Ell rep el guió original en anglès i la traducció que se n’ha fet al castellà, a més del vídeo de cada capítol en una versió en blanc i negre de tan mala qualitat que ni el més fan de la sèrie la veuria així –per evitar que corri, esclar. El subtítol és un suport, el doblatge és molt diferent”, apunta Solé, que també s’encarrega de la traducció de sèries com Gotham, The Blacklist, Silicon Valley o Scream.

L’objectiu és que “l’espectador pugui seguir la imatge, pugui llegir i també pugui respirar”, explica abans de reconèixer que Joc de trons és una sèrie molt particular perquè té “un llenguatge propi” i hi ha “molta feina de recerca”. “El tractament entre personatges et porta de corcoll”, posa com a exemple. Entre ells, uns es tracten de tu i altres de vós, però en anglès aquesta diferència no s’aprecia perquè sempre s’utilitza el you.

Precisament, les diferents formes en què es tracten els personatges les té claríssimes Pep Burillo, que sobretot és un fan de la saga des que la va descobrir el 1996, quan vivia als Estats Units, i es va convertir en un fidel seguidor de les fantasies creades per Martin. Recorda una trobada amb l’autor el 2001 a la botiga Gigamesh, que només va reunir una trentena de persones. “Al principi els llibres només van tenir èxit en l’ambient friqui”, recorda. De fet, “l’èxit no va explotar fins que va sortir la sèrie” el 2011, afegeix.

Mentre rememora els inicis, Burillo explica que ell vetlla perquè “els noms propis i les frases fetes surtin exactament com als llibres”. Perquè en aquesta sèrie, ambientada en l’època medieval i amb un llenguatge més proper a aquells temps, alguns noms propis es tradueixen i d’altres, no. Burillo aclareix que es tradueixen els que tenen algun significat, com el personatge Jon Snow, que en català és Jon Neu, o Hardhome, que en català es coneix com a Durallar.

Amb aquesta dinàmica de traducció i revisió, frases mítiques com “You know nothing, Jon Snow” s’acaben llegint en català com “No saps res, Jon Neu”. Altres frases que es repeteixen molt a la sèrie, com “Winter is coming”, “For the night is dark and full of terrors” o “A Lannister always pays his debts”, es resolen a la pantalla així: “S’acosta l’hivern” o “Perquè la nit és fosca i està poblada de terrors” o “els Lannister sempre paguen els seus deutes”, respectivament.

Mentre van comentant aquestes expressions tan característiques de les famílies i els personatges de Joc de trons, que s’ha de ser molt admirador per recordar-les totes –i això que a la televisió les han reduït, apunta Burillo–, aquest súper fan de la saga pregunta a Solé perquè utilitza el tracte missenyor i missenyora per traduir my lord. Amb un bon argument, li respon que li semblava una bona traducció perquè és un terme que s’utilitzava antigament i concorda amb el llenguatge medieval de la sèrie. Encara que estigui carregat de raó, Burillo reconeix que li canvia per senyor meu o senyora meva perquè, tot i que li sembla una opció vàlida, a l’edició de paper no es va traduir així.

“Per aquestes coses ens hauríem de poder comunicar”, observa Solé, i Burillo assenteix. Amb l’expressió “hold the door” no van tenir problemes. Es va resoldre en català amb “aguanta la porta”. En ser una subtitulació, tots dos coincideixen que l’espectador podia entendre que hi havia un joc de paraules en sentir com el personatge de Hodor, que és una estranya criatura que només diu aquesta paraula, acabava dient “hold the door”, i revelant que l’única paraula que sap dir, i d’aquí ve el seu nom, surt d’aquesta contracció.

Joc de trons s’emet els diumenges a les nou del vespre per la cadena HBO als Estats Units. A l’hora corresponent a Espanya (dilluns, 3.00), també es pot veure en versió original per Canal +, i subtitulada en català. L’empresa SDI Media Iberia és l’encarregada d’aquesta feina. La subtitulació s’emmarca en el conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat i Movistar+, que es va signar per primer cop el 2014. L’aportació econòmica és de 85.000 euros cada any, xifra que cobreix aproximadament el 25% dels costos de subtitulació. El 2015 es van subtitular 232 pel·lícules i 23 temporades de sèries.