La xifra de multimilionaris creix un 8% a Espanya amb la recuperació

El nombre de multimilionaris no ha parat de créixer a Espanya ni durant el pitjor moment de la crisi, i amb la recuperació econòmica ha pres un nou impuls. Un total de 508 persones van declarar al fisc tenir propietats valorades en més de 30,05 milions d'euros el 2014, segons l'estadística de l'impost sobre patrimoni difosa aquest dimarts per l'Agència Tributària. La xifra mostra que el nombre de superrics va augmentar un 8% respecte a l'any anterior, la qual cosa suposa que 37 persones es van incorporar a aquest selecte club d'adinerats.

L'increment dels que reconeixen tenir més de 30,05 milions d'euros és el més alt d'entre tots els grups de renda, la qual cosa reflecteix un creixement de la desigualtat social i econòmica, tal com adverteixen diferents estudis de destacats organismes internacionals. De fet, s'ha duplicat des que va esclatar la Gran Recessió, fa gairebé una dècada.

L'estadística de l'impost de patrimoni també mostra que els contribuents que declaren un patrimoni valorat entre 48.000 euros i 60.000 euros va baixar un 18%. En realitat, es desconeix si han sortit d'aquest grup perquè tenen menys béns a declarar o bé el contrari, perquè han augmentat el patrimoni i han passat al següent graó.

En total, 181.874 espanyols (un 1,9% més) van declarar béns i drets per import de 555.538 milions d'euros, un 3,4% més que l'exercici anterior. La majoria d'aquesta riquesa es troba en accions i participacions en empreses no cotitzades (223.894 milions d'euros). 75.094 milions més es troba en accions en societats d'inversió col·lectiva (sicav). Els espanyols amb més diners reconeixen tenir 53.848 milions d'euros als seus comptes corrents.

L'estadística mostra que els espanyols amb una situació més benestant confessen tenir immobles i finques valorats en 99.549 milions d'euros. A més, van assegurar al fisc ser titulars de 10.758 milions en béns afectes a activitats econòmiques; 10.264 milions en assegurances i rendes, i 14.371 en altres béns i drets.

Entre les curiositats destaca que els espanyols que van presentar aquesta declaració reconeixen que tenen joies, pells, vehicles, embarcacions i aeronaus valorades en 602 milions d'euros. I 503 milions en objectes d'art i antiguitats.

Les comunitats van recaptar 937 milions d'euros per aquest impost, només vuit milions més que l'any anterior, malgrat l'augment dels declarants (un 1,9%) i de la base imposable (4% més). Bona part d'aquesta recaptació procedeix dels contribuents que tenen entre 1,5 milions i 6 milions d'euros. Encara que els més adinerats, els que declaren més de 30 milions, van ser els que, òbviament, més van pagar de mitjana: 461.872 euros.

Declaració de béns a l’estranger

L'augment del patrimoni declarat pels espanyols és menor del que podia esperar-se per les decisions de les autoritats tributàries per fer aflorar la riquesa oculta. El Govern espanyol va aprovar el 2012 una amnistia fiscal, que va fer aflorar uns 40.000 milions. El 2013 va engegar la declaració de béns a l'estranger, una declaració fiscal que obliga a registrar tots els béns i drets que tenen els espanyols en altres països sota l'amenaça d'aplicar sancions molt exigents. Des de llavors, els contribuents han declarat gairebé 98.000 milions a l'exterior. Davant d'aquestes dues mesures, molts espanyols van decidir repatriar els seus béns, cosa que feia pensar en un augment més elevat dels béns declarats en l'impost de patrimoni.

No obstant això, l'estadística d'aquest tribut cal agafar-la amb certa prudència, ja que no reflecteix la realitat patrimonial dels espanyols. L'estadística procedeix de la informació que recopila l'Agència Tributària de les declaracions que fan els contribuents i pot ser que no continguin tota la informació perquè l'ometen per defraudar o bé perquè mitjançant tècniques d'evasió fiscal la traslladen a societats instrumentals o a altres països més opacs. L'estadística és incompleta per la mateixa regulació de l'impost, cedit a les comunitats, que tenen competència per regular el seu funcionament. Per exemple, la Comunitat de Madrid, governada pel PP, només s'exigeix que presentin la declaració als quals tinguin béns valorats en més de dos milions d'euros, la qual cosa deixa fora molts milionaris.