La CUP exercirà com a acusació popular en el ‘cas Manga’

La magistrada del Jutjat d’Instrucció número 1 de Lugo (Galícia), Pilar de Lara, ha acceptat aquest dimarts la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) com a acusació popular en el cas de tràfic d’influències conegut com a Cas Manga. El cas Manga, branca catalana del cas Pokémon, es tracta un macro sumari que investiga els suposats delictes de suborn a funcionaris i càrrecs públics per tal d’aconseguir contractes de serveis públics.

Des de la CUP recorden que gran part de les persones implicades en el cas Manga formaven part d’institucions de les comarques gironines, com el Consell Comarcal de la Selva, el XALOC (depenen de la Diputació) o el Patronat de Turisme Costa Brava. Aquesta entrada de la CUP com a acusació popular permetrà a la formació superar l’escull que, han denunciat reiteradament, de les diferents institucions implicades, que fins ara els han dificultat poder accedir a la informació del cas amb totes les garanties i condicions necessàries. A la vegada, també els permetran “entendre el modus operandi de la presumpta trama per poder detectar noves implicacions de corrupció que possiblement afecten a altres institucions del territori”.

Lluc Salellas, diputat provincial de la CUP per Girona, ha assegurat que “no ens agrada haver de recórrer a la justícia, però no podem restar impassibles davant aquests casos de malbaratament de diners públics”. Segons ell, “el nou país que construïm ha d’estar lliure i net de corrupteles” per això ha insistit en que “la CUP farà tot el possible perquè així sigui”.

La comarca de la Selva es va convertir durant uns anys a l’escenari en el que una sèrie d’empresaris, polítics i funcionaris, van actuar al seu aire. “Amanyaven” concursos públics, els adjudicaven a dit, filtraven exàmens per a places municipals, col·locaven familiars i coneguts i falsejaven factures. L'operació Manga, portada a terme pel Servei de Vigilància Duanera (SVA) de l’Agència Tributària durant el 2012 i el 2103, els va tallar les ales. Manga, és una peça que va derivar de l’operació Pokémon iniciada a Galícia i que investiga una suposada trama de corrupció basada en adjudicacions fraudulentes de serveis públics. A Girona, es va saldar amb 4 detinguts i 3 imputats.

Segons els investigadors, la baula de la cadena que unia la trama de corrupció gallega amb la de la Selva era Alex Ros Valls, que va ser detingut i empresonat. Era l'administrador de GRS Arc Local, una empresa situada a Lloret de Mar destinada a la realització de contractes de prestació de serveis amb les administracions públiques, autonòmiques o locals, així com altres empreses.

Ros va teixir una xarxa de contactes polítics que actuaven de pont i li permetien accedir a les diferents administracions a les que volia oferir els seus serveis. Els investigadors situen entre els seus principals contactes a Robert Fauria, exalcalde de Sant Hilari Sacalm i expresident del Consell Comarcal de la Selva, que va aconseguir eludir la presó amb una fiança de 30.000 euros. També van ser detinguts, Joan Carles Feliu, funcionari del Consell, que va quedar en llibertat després de pagar 5.000 euros i l’apoderat de l’empresa GRS, Josep M. Franch, en llibertat sense fiança.

També va utilitzar a Josep Valls, regidor d’hisenda de Lloret de Mar i conseller comarcal, com a contacte per arribar a Xavier Crespo exalcalde i Diputat de CiU, tots dos imputats en el Cas Clotilde. Un altre dels seus contactes va ser el director del Patronat de Turisme, Ramon Ramos, qui també va ser imputat. A través de Ramos, es va reunir dues vegades amb l'expresident de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, perquè el seu objectiu era gestionar el Xaloc, l’empresa pública dependent de la Diputació que gestiona tributs de la majoria de municipis. També van ser imputats en aquest cas el seu gerent, Xavier Alberch i el regidor d’hisenda de Figueres, Manuel Toro.