La xenòfoba AfD aconsegueix una fita en vèncer el partit de Merkel en un Estat oriental

Els democristians no arriben al 20% dels vots, mentre que AfD entra per primera vegada al Parlament d'aquest Estat nord-oriental amb un impressionant 21%. Els socialdemòcrates poden respirar tranquils amb el seu 30%: malgrat que han patit una reculada important, han quedat en primer lloc i podran seguir governant el land en coalició amb la CDU. Els populistes es beneficien de vots procedents de tot l'arc parlamentari, des dels postcomunistes fins als neonazis. El seu resultat s'explica també per un important augment de la participació.

El resultat és “amarg”, segons va reconèixer el secretari general de la CDU, Peter Tauber. “Sobretot per als nostres companys d'allà”, va afegir. Però el cop ressona també a Berlín; i és potser més dur per a Merkel perquè prové de l'Estat en el qual té la seva circumscripció i on fa només tres anys va obtenir el 56% dels vots.

Només un any abans de les eleccions federals, els democristians s'esforçaven diumenge per buscar raons que expliquin aquest vot de protesta. Mentrestant, els populistes de dretes mostraven el seu entusiasme. “Som els únics que hem parlat obertament de la crisi migratòria. La resta de partits s'hi han negat”, assegurava el candidat d'AfD, Leif-Erik Holm. El seu partit, que reclama no acollir ni un sol refugiat més a Alemanya, ja està present en nou dels 16 Parlaments regionals, a l'espera que d'aquí a dues setmanes ho faci també a Berlín. I tot sembla indicar que la tardor del 2017 entrarà amb força al Bundestag. Les enquestes li atorguen a l'entorn de l'11% de vots a tot el país, la qual cosa el situaria com a tercera o quarta força.

L'èxit d'AfD, una formació que fa un any semblava condemnada a passar a la irrellevància fruit de les seves guerres fratricides, està lligat directament a la gestió de la crisi migratòria de Merkel, que va permetre l'any passat l'entrada a Alemanya de més d'un milió de sol·licitants d'asil. Les autoritats pronostiquen que aquest any n'arribaran 300.000 més.

A més de rebutjar els refugiats, el partit que lidera Frauke Petry està format per una barreja de corrents conservadors que denuncien el que consideren imposicions de la ideologia de gènere i del que es considera políticament correcte, propugnen un acostament a la Rússia de Vladímir Putin i, sobretot, s'eleven com a moviment de protesta contra les elits i contra la figura de Merkel. AfD manté un doble discurs: d'una banda, es presenten com a conservadors ortodoxos amb una visió liberal de l'economia; al mateix temps, d'altres escalfen el seu sector més extremista. Així, líders destacats han carregat contra la selecció alemanya de futbol perquè no la consideren prou nacional –se suposa que per tenir massa jugadors de famílies immigrants– o han llançat proclames racistes impensables en un partit democràtic alemany, com fer referència a les diferències entre el comportament sexual entre africans i europeus.

AfD ja va tenir un èxit aclaparador en les triples eleccions regionals del març. Llavors ja va aconseguir la fita de convertir-se en la segona força a l'Estat oriental de Saxònia-Anhalt. Però en aquest cas va ser la CDU la que va quedar per davant, i va desbancar els socialdemòcrates en una derrota humiliant. No és casualitat que els dos millors resultats els hagin obtingut a l'est d'Alemanya. És en aquesta part del país on els extremistes tenen més suports. És el cas dels neonazis de l'NPD, un partit en procés de ser il·legalitzat perquè suposa un perill per a l'ordre democràtic i que fins ara només estava representat a Mecklenburg-Pomerània. Però l'auge d'AfD ha pogut també desbancar l'NPD, que en les eleccions de diumenge no va aconseguir el 5% necessari per entrar al Parlament regional.