_
_
_
_
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Ciutats en transició, cap a la sobirania energètica

Les ciutats hem de liderar la transició energètica, perquè el Govern espanyol no ho farà

L’energia s’ha convertit en els nostres dies en una qüestió complexa que genera més preguntes que respostes. La nostra factura elèctrica a més de cara és incomprensible. Bona part de les preguntes rau en què cinc grans companyies (Iberdrola, Endesa i Gas Natural, HC i E.On) controlen la pràctica totalitat del sector elèctric. Són l’oligopoli elèctric. Obtenen grans beneficis, controlen totes les fases d’aquest mercat: generació, distribució i consum, i han dictat als governs de l’Estat, especialment del Partit Popular, tota la legislació al respecte. A Catalunya, la situació és més preocupant, només una d’elles, Endesa, controla el 90% del sector amb la construcció d'un règim, a la pràctica, monopolista.

La realitat és que tenim una legislació que aposta per l’ús dels combustibles fòssils, generadors dels gasos d’efecte hivernacle i principals causants del canvi climàtic. Una legislació que permet, també, que avui a l’Estat espanyol l’oligopoli obtingui el doble de beneficis que les seves homòlogues en altres països, i que els ciutadans paguem la quarta electricitat més cara de tota Europa, amb les conseqüències que això té per a les famílies amb menys recursos. La impossibilitat d’escalfar o il·luminar les llars s’estén, gairebé un 10% de la població de tot l’Estat pateix pobresa energètica. Un model gestionat per poques mans que deixa milions de llars a les fosques.

Des de Barcelona volem plantar cara a aquest model injust i hem iniciat una estratègia de gran abast per liderar un canvi de model energètic, que ens permeti guanyar la sobirania energètica i posar-la en mans de la gent. El repte és important, perquè tenim davant un històric de molts anys de control i poder concentrat en el sector de l’energia, però cal obrir camí i convertir l’inconformisme en acció de govern i en activisme ciutadà.

S’ha acabat el temps de la por, coneixem les limitacions que com municipi tenim, però volem desafiar el model per transformar-lo. La transició energètica és una obligació i l’hem de liderar les ciutats, perquè el govern estatal no ho fa ni ho farà, i perquè tenim davant un repte global al qual cal donar una resposta local: el canvi climàtic.

I què és la transició energètica? Primer, la generació d’energia amb fonts renovables instal·lant plaques fotovoltaiques als terrats i a l’espai públic; articulant fórmules d’organització ciutadana, amb cooperatives, amb col·laboració público-privada, que ofereixin seguretat en aquesta aposta, rehabilitant els nostres edificis, públics i privats. Generar energies netes des de la proximitat per deixar de banda un model centralitzat i basat en els combustibles fòssils i els grans centres de producció elèctrica. Segon, des del protagonisme ciutadà i el sector local, hem d’aprofitar que, amb l’aparició de les fonts renovables, la producció, i per tant l’accés a l’energia, és de totes i tots. Avui  dia són moltes les expressions que construeixen i articulen el canvi de model energètic. Des de la cooperativa de consum SomEnergia a les denuncies de Pimec per l’alt cost de les factures. Tercer, el dret a la energia al servei de la ciutadania. Recuperem un servei públic que garanteixi el dret d’accés a tothom. I finalment, passar de ser clients de l’oligopoli a la contractació d’una comercialitzadora d’electricitat verda 100% renovable. A Barcelona naixerà una comercialitzadora pública per arribar allà on altres no ho fan.

Com fer-ho? És imprescindible que posem al centre de la política energètica les persones, i bastim una política pública pensant en la gent i, sobretot, comptant amb la gent. Aquesta política ha de pivotar sobre quatre eixos: l’estalvi energètic, el desenvolupament de les renovables, l’eficiència i la sobirania. El govern de la ciutat s’ha posat com a fita la reducció d’un 10% del consum energètic per càpita, la reducció d’un 18% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i doblar la capacitat de generació local d’energia renovable.

Barcelona vol liderar des del municipalisme la transició energètica iniciant un camí que volem compartir amb altres ajuntaments de l'Estat, de forma que entre totes les ciutats forcem la caiguda de la reforma elèctrica del PP, i d’una vegada per totes ens posem al nivell de les ciutats europees més avançades. Perquè aquesta transició avui ja no és una opció: és una obligació.

L’Ajuntament de Barcelona fa el pas, molta gent ja l’ha fet també, ara cal que aquest pas s’estengui, i per això posem els recursos necessaris per fer-ho possible. Ha arribat el temps del canvi, el temps de la sobirania energètica, el temps de plantar cara al model actual i consolidar alternatives. A Barcelona estem en temps de transició cap a la sobirania energètica.

Janet Sanz, tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat

Eloi Badia, regidor de Presidència, Aigua i Energia

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_