La contractació d’hipoteques a tipus fix es dispara fins a cotes rècord

Dos de cada deu hipoteques contractades a Espanya durant el segon trimestre de l'any tenen un tipus d'interès fix. La signatura d'aquest tipus de crèdits s'ha disparat i ha registrat un nou màxim històric: ja suposen el 20,6% del total dels contractes nous, segons les últimes dades del Col·legi de Registradors de la Propietat d'Espanya (la sèrie arrenca el 2004). En només tres mesos el ritme s'ha més que duplicat, ja que en el primer trimestre d'aquest any representava només el 9,83% dels nous préstecs.  

Les intenses campanyes comercials llançades per les entitats financeres en favor de les hipoteques a tipus fix —per fer front a la reducció dels seus marges com a conseqüència de la cotització en negatiu de l'euríbor—, i la recerca de seguretat per part dels compradors d'habitatge han destarotat el mercat hipotecari. El resultat és que la contractació a tipus d'interès variable ha baixat fins al 79,44% de les noves hipoteques, recorrent a l'euríbor com a índex de referència en el 77,99% del total de nous contractes. En els anys del boom immobiliari, aquest percentatge va arribar al 98%. L'euríbor era el rei de les hipoteques.

En algunes comunitats la preferència pels tipus fixos és fins i tot superior. Crida l'atenció especialment Balears, on ja són el 43,9% dels préstecs per a habitatge que es van signar entre l'abril i el juny. La segueixen en les taxes més elevades Múrcia (34%), Galícia (25,9%), Catalunya (25,2%), la Comunitat Valenciana (23,7%) i Astúries (21,4%).

La preferència per aquest producte que ofereix més seguretat als hipotecats a canvi de pagar més pel finançament ha fet que la quantitat mitjana dels tipus d'interès inicials dels nous crèdits s'hagi incrementat lleugerament i s'hagi situat en el 2,39%. El primer trimestre el tipus mitjà va ser del 2,38%. Encara que el canvi a la baixa sembli lleu, suposa trencar amb un llarg període de continus descensos en els interessos, alimentats per la vertiginosa baixada de l'euríbor, que actualment se situa en terreny negatiu. En el seu moment àlgid, va arribar al 5,39%, un interès al qual els hipotecats sumen, a més, el diferencial contractat amb el banc.

Les comunitats autònomes on els nous hipotecats paguen més lletra mensual en el segon trimestre són Madrid (749 euros), Balears (686 euros), Catalunya (608 euros) i el País Basc (585). A l'extrem oposat, amb les menors quotes hipotecàries, se situen Extremadura (325 euros), Múrcia (363 euros) i Castella-la Manxa (376 euros).

El que es manté estable és la durada dels nous crèdits hipotecaris: se signen per 276 mesos (23 anys) de mitjana.

L'augment de la concessió d'hipoteques és el resultat de la bona marxa del mercat immobiliari espanyol, que ha deixat enrere la sequera de vendes. Les compravendes d'immobles registrades en el segon trimestre de l'any han estat 107.838, la xifra més elevada des del 2011. L'habitatge nou, després d'un llarg període en mínims, ha sumat 19.547 compravendes (18,1% del total), mentre que el de segona mà n'ha sumat 88.291 (81,9% del total). Pel que fa al trimestre precedent s'ha incrementat el nombre de compravendes un 8,5% i en els últims dotze mesos s'han inscrit 384.082 operacions.

Cases més cares

També a l'alça evoluciona el preu de l'habitatge, que ha pujat un 7,5% el segon trimestre de l'any en taxa interanual. Sobre el primer trimestre (del gener al març), l'augment ha estat del 2,2%, segons l'Estadística Registral Immobiliària. Aquest ritme de creixement dels últims trimestres segueix suavitzant el descens acumulat des dels nivells màxims de l'any 2007, de manera que actualment l'habitatge s'ha devaluat un 26%.

Precisament l'encariment dels habitatges explica que l'endeutament hipotecari sigui un 1,6% més alt que el del trimestre anterior, i hagi arribat als 110.981 euros. Així, encara que segueix proper a mínims històrics, l'accessibilitat en la compra de casa s'ha deteriorat: la quota hipotecària mensual mitjana en el primer trimestre s'ha situat en 523,1 euros, amb un increment del 2% respecte al trimestre precedent, mentre que el percentatge d'aquesta quota pel que fa al cost salarial s'incrementa fins al 27,5% (27% en el trimestre anterior), segons el Col·legi de Registradors d'Espanya.