El conte que ens adorm

No sé si Albert Rivera sap que un dels factors que van decidir la separació de les províncies del Río de la Plata de la corona espanyola va ser la corrupció. Dono aquesta dada perquè em sembla que la corrupció a Espanya ve des de lluny. I no deixa de semblar-me una mica estrany que el partit d’Albert Rivera ens doni tant la tabarra amb aquest assumpte. I que a sobre vulgui fer-nos creure que amb unes poques lleis, acords i vés a saber amb quines altres barates, resoldrà de la nit al dia aquesta patologia endèmica. També em resulta encara més estrany que no hagin advertit que en cada elecció, el Partit Popular, el partit que acumula més casos de corrupció de tots els calibres a tot Espanya, implica més vots. Així que la pregunta és la següent: no deu ser que la corrupció és la cortina de fum perfecta per desviar l’atenció dels electors dels temes més candents que amenacen, ara mateix, l’estabilitat d’Espanya?

Segurament el lector d’aquesta tribuna pot arribar a creure que estic girant l’esquena a un assumpte molt greu. O que una espècie d’abandó o resignació ètics fa que desisteixi de proposar qualsevol solució per a aquesta greu epidèmia. Res més lluny d’això, per descomptat. Només estic tractant de desdibuixar l’èmfasi sospitós que posa C’s per no tractar altres temes molts més urgents i impossibles de seguir postergant. Com són la supressió de la reforma laboral afavorida per Mariano Rajoy, l’adopció de polítiques públiques que disminueixin la desigualtat social creixent que pateixen àmplies capes de la ciutadania, l’atur juvenil, l’atur de llarga durada sense cobertura econòmica de cap tipus, el debat territorial, la reforma constitucional o l’obertura d’un procés constituent. Però abans de comentar aquests temes, m’agradaria fer una reflexió sobre la corrupció i la demagògia que promet la seva liquidació en un tancar i obrir d’ulls, com si aquesta plaga no fos una malaltia que ha de guarir-se des de l’educació en els centres d’ensenyament, des de l’àmbit familiar i social. Fins i tot l’esportiu. I polític, és clar. En suma, un procés que costa anys extirpar-lo, si no generacions.

El senyor Albert Rivera hauria de deixar d’encantar-nos amb la seva cantarella de la corrupció

Comentaré una situació que es dóna a la vida diària, al nostre país, amb bastant naturalitat, sense que aparentment es resolgui ni a curt ni a mitjà termini. Crec que l’exemple que donaré serà bastant familiar pels lectors. Suposem que ens deixem oblidada una bitlletera a la barra d’una cafeteria. La trobarà quan torni per recuperar-la? Dono per fet que si abans la troba un cambrer o l’amo del local, hi ha moltes possibilitats de recuperar-la. Però si qui la troba és un client ocasional, tals possibilitats desapareixen ipso facto. Suposem que ens deixem unes ulleres (de sol i graduades, com li va passar no fa gaire a qui escriu això) oblidades en un banc del carrer. Quan descobreixi que no les té i torni enrere per recuperar-les, les trobarà al seu lloc? És altament probable que no. Si això ens passés a Alemanya o a Finlàndia o a Suècia, donin per segur que aquests objectes tornaran al seu propietari com si mai els haguessin extraviat. Ara comentaré un cas que em va passar aquest mateix estiu en una platja de la Costa Brava. Jo era en un quiosquet degustant un refresc quan al meu costat es va instal·lar un matrimoni jove amb una nena que amb prou feines sabia caminar. El pare jugava amb la seva filla amb una pilota de tennis. Quan van deixar de jugar, la pilota va quedar abandonada a un costat de la taula que ocupaven. Quina va ser la meva sorpresa quan veig que un nen de no més de dotze anys que passava per allà, recull la pilota i se l’emporta. En cap moment s’adona o interpreta que la piloteta podia pertànyer al matrimoni que estava assegut a la taula contigua a la meva. El pare reclama la pilota i el nen la hi retorna com si no hagués passat res. Mai se li va ocórrer deixar-la al seu lloc o atansar-la als seus amos.

El senyor Albert Rivera hauria de deixar d’encantar-nos amb la seva cantarella de la corrupció. Hauria de posar sobre la taula de negociació els temes que he esmentat més amunt. I m’he deixat el maltractament a les dones. Ho va escriure molt clar ahir al seu compte de Twitter Juan Cruz. “Això de la corrupció i Ciutadans és semblant al que avisava León Felipe. Ens adormen amb contes. I ja estem dormint”.

J. Ernesto Ayala-Dip és crític literari