Investigadors del Trueta identifiquen noves variants genètiques de l’esclerosi múltiple
El descobriment s’ha fet gràcies a l’estudi durant 5 anys de 30 membres d’una família gironina afectada per EM
Un estudi encapçalat pel doctor René Robles, de la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial Girona (UNIEMTG) del Servei de Neurologia de l’Hospital Doctor Josep Trueta, ha permès identificar dues variants genètiques abans mai descrites en l’estudi de l’esclerosi múltiple (EM). Aquesta malaltia crònica del sistema nerviós central, té un component genètic de base no ben conegut, a partir del qual diversos factors ambientals poden desencadenar un desequilibri del sistema immunològic, que acaba provocant la pèrdua de mielina i la lesió dels axons en el sistema nerviós central. No obstant això, fins al moment no s’havia pogut demostrar tota la càrrega hereditària que comporta. Aquest estudi aporta noves dades sobre els mecanismes genètics que alteren la funció normal del sistema inflamatori com a mecanisme patogènic de la malaltia.
Durant cinc anys l’equip liderat pel Dr. Lluís Ramió, responsable de la UNIEMTG, amb el Dr. Robles al capdavant d’aquest projecte i el Dr. David Genís que va identificar els primers casos fa més de 7 anys, ha estudiat trenta membres d’una família d’ètnia gitana de Girona, dels quals deu estan afectats per la malaltia de forma hereditària. Tots presenten diferents formes de l’EM i han estat estudiats clínicament, genèticament i amb ressonància magnètica. Els resultats han permès identificar certes variants genètiques, mai descrites fins ara, que suggereixen l’existència de diversos gens implicats en el desenvolupament de la malaltia.
En una primera fase es van identificar fins a 135 membres d’aquesta família, que està establerta a Girona i té els seus orígens a Portugal i els seus ancestres a l’Índia. L’estudi s’ha centrat en trenta dels seus membres, la majoria d’entre 30 i 40 anys.
El doctor Robles destaca que un dels factors determinants és la idiosincràsia d’aquesta família, amb molts membres i elevades dosis d’endogàmia, “s’ha demostrat que és un bon brou de cultiu per trobar noves mutacions de gens”. “Es troben resultats que no es veuen en altres poblacions”, assegura. Com que es casen membres d’una mateixa família, per exemple primers germans, augmenta el risc, encara que no se sap en quina mesura. En ells han localitzat tres mutacions genètiques, dues mai descrites “en la literatura mundial sobre aquesta malaltia”, assevera.
La investigació està ara en una segona fase, en la qual es fa un seguiment dels pacients i es validen els resultats obtinguts. Aquesta comprovació es fa sobre una població més gran de pacients afectats per la malaltia de tot l’Estat, més enllà de la família estudiada. També s’està investigant quines funcions fan exactament els gens identificats en el sistema immunològic i el sistema nerviós central.
Pel Dr. Robles la importància d’aquest estudi radica en la localització de dues noves mutacions i en què “sembla que estudiar la genètica d’aquesta malaltia en nuclis de població petits o en famílies serà el futur”. Fins al moment, amb l’estudi de milers de persones “no s’havia trobat res”. Creu que “possiblement l’estudi de comunitats amb endogàmia permetrà fer descobriments que fins ara no s’havien fet”.
Aquest estudi ha estat el treball de la tesi doctoral de René Robles a la UdG, que ha rebut la màxima qualificació. La tasca d’identificació de gens de susceptibilitat en EM va rebre el 2009 una beca del Fons d’Investigació a Salut (FIS) del Govern espanyol. Aquest finançament ha permès desenvolupar l’estudi a la UNIEMTG en el qual també ha intervingut l’IDIBGI (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona).
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.