Luis Suárez: “Un gol no es perdona mai”

La primera vegada que Luis Suárez (Salto, Uruguai, 1987) va trepitjar Barcelona tenia 16 anys. A l'antic aeroport del Prat no l'esperaven periodistes ni directius del Barça. No venia a jugar al futbol. Havia deixat Montevideo per trobar-se amb Sofia Balbi, la seva parella de llavors; avui, la seva dona i la mare dels seus dos fills: la Delfina i el Benjamín. “Després de totes les voltes que vaig donar pel món, sóc a la ciutat on volia ser. I m'encantaria acabar aquí”, assegura el davanter charrúa, que cada vegada que parla de la Sofi, la Delfi o el Benja li canvia la cara. “El Benja està tot el dia amb la pilota i em crida cada dos per tres perquè vagi a jugar amb ell. La xuta amb l'esquerra; no hi ha cap esquerrà dolent”, s'il·lusiona Suárez. Ell, en canvi, la xuta amb la dreta. No li ha anat pas malament: suma 349 gols. És l'actual pitxitxi de la Lliga i Bota d'Or: 40 punts.

Pregunta. Porta el compte dels seus gols?

Resposta. Amb el que vaig fer al Pizjuán em van dir que en duia 350. Jo no en porto el compte, però si em preguntes: ‘te'n recordes, d'aquell?’, doncs segur que sí que me'n recordo. Cada gol té alguna cosa especial. Els que més m'agraden són quan agafo la pilota botant a l'àrea i la rebento. És com una descàrrega.

P. El gol de penal contra el Celta va ser el més divertit o el més estrany que ha marcat?

R. En un entrenament havia vist com el Leo i el Ney estaven assajant la jugada i havien parlat de fer-ho en algun moment. Jo corria per allà… veient com ho practicaven, però era una cosa entre ells dos. I, en el partit, veig que el Ney va cap a l'altra banda, a l'esquerra del Leo. Jo, en general, no vaig mai als rebots, però quan Messi va anar a xutar-la jo vaig sortir corrent i la pilota em va quedar allà. I quan et trobes la pilota, l'has de xutar, això ho porto a la sang. I la vaig xutar. Després, el Ney, de broma, em deia que era un fill de puta que li havia robat el gol. Ara, ens divertim molt quan ho recordem.

P. Riuen molt en aquest equip?

R. Sí, molt. I això és una cosa que es valora. No només ho dic jo. També ho han dit altres jugadors, com Piqué. Sempre ha dit que aquí no hi ha enveges. Ningú es posa gelós de ningú. I té raó.

P. Perquè tots saben que Messi és el millor?

R. Sí, per això i perquè en realitat tots tenim el nostre rol. Jo, el meu; el Ney, el seu; i l'Andrés [Iniesta], el seu. Tots serien el millor en un altre equip, però aquí el millor és el Leo i tots ho tenim clar. Aquí han vingut jugadors per ser estrelles i han acabat tenint mala estrella. El futbol és així, cadascú ha de saber assumir i entendre quin és el seu paper.

P. A Messi se l'entén o se l'intueix?

R. Se l'entén. Potser hi ha vegades que se'l veu venir, però, en general, se li descobreix alguna cosa nova en cada jugada, cada dia. El Leo és diferent de tot. En qualsevol circumstància del joc, ell va un pas per davant de qualsevol altre jugador.

P. També l'entenen fora del camp?

R. Entendre's fora del camp et dóna un plus, perquè en cas de no tenir una bona convivència fora de la pista, després a dins pot ser més difícil. Jo, per exemple, tinc la meva família amb mi, perquè si un no és feliç fora del camp, després no pots ser-ho a dins. I una bona relació amb el millor jugador del món, amb qui marca la diferència, t'ajuda a millorar.

P. Parleu de futbol?

R. Moltíssim. Parlem de futbol, de jugadors, de totes les lligues… som com dos amics normals i corrents que, quan es troben per xerrar, parlen de tot… i, per descomptat, parlem molt de futbol perquè ens encanta.

Aquí riem molt, ningú està gelós de ningú, no hi ha enveges”

P. Messi ha confirmat el seu retorn a la selecció argentina i el seu primer partit serà contra l'Uruguai. No li ha demanat que retardi el seu retorn, almenys, un partit més?

R. No, no passa res. El més important és que el Leo torni a jugar amb la seva selecció. Això és el que a nosaltres ens interessa perquè és el que li fa bé. S'entén el que li va passar després de la final de la Copa Amèrica. En un moment així, es poden dir moltes coses, era la tercera final que perdia l'Argentina i, coneixent el Leo, jo em vaig imaginar que podia arribar a dir una cosa així. Però, després, quan les coses es pensen en fred, tot canvia.

P. Quantes vegades ha pensat vostè a deixar-ho?

R. Jo mai he arribat a viure situacions com les que han viscut el Leo i el Mascherano. Però quan perds finals o quedes eliminat, fa molt mal.

P. Què fa més mal: una entrada, una derrota o fallar un gol?

R. Una derrota, més que una entrada; però, sobretot, el que no et perdones mai és fallar un gol. Un gol no es perdona.

P. I fallar a la Sofia? Abans del Mundial va prometre a la seva dona que no tindria més problemes en un camp de futbol. Com li va perdonar això del Brasil?

R. Va ser un moment molt difícil. Sabem que quan fas les coses bé tot va de novel·la, però quan fas alguna cosa malament ets el pitjor. El que va passar allà em va fer mal per la meva gent, per la meva dona i els meus fills. Ella estava dolguda amb mi. Al principi, jo li deia que no, que no havia passat res. Em costava acceptar la realitat. Em va costar molt. Sóc un ésser humà que pateix, que viu per i per al futbol. I, per això, va ser tan difícil assimilar la cagada. Vaig plorar molt.

P. Què va ser més difícil: estar quatre mesos sense jugar al Barça, els nou partits fora amb la celeste o mirar la Copa del Centenari des de la banqueta?

Per golejar cal pensar abans que els altres, arribar primer”

R. Van ser tots moments molt complicats… Els partits que em vaig perdre amb la selecció se'm van fer molt llargs. I els primers mesos al Barça, vist ara amb distància, va ser un temps que em va servir de convivència i per aprendre. L'entrenador m'ensenyava vídeos i em mostrava què havia de fer, detalls que em van ajudar a millorar.

P. Va aprendre abans la teoria que la pràctica?

R. D'una banda sí, però també a mesura que van anar passant els partits els meus companys es van començar a acostumar als meus moviments. No és tan fàcil com la gent es pensa. Hi ha tot un treball al darrere i, al final, tot té la seva recompensa. Res es dóna per casualitat.

P. Haver jugat a l'Ajax li ha servit per entendre el joc de posició del Barça?

R. Jugar al Barça és una altra cosa. L'Ajax em va ajudar a acostumar-me al nivell europeu, al futbol físic. Després, a Anglaterra em vaig adaptar a un joc més ràpid. Però, quan arribes al Barça, tot és diferent.

P. Va dir a Anglaterra que l'important era ser més ràpid que el rival. Es pot jugar més ràpid que al Barça?

Em va costar acceptar la realitat
de la meva cagada al Mundial del Brasil

R. Aquí no és que sigui tan físic, però sí que has de fer moviments intel·ligents. L'important és arribar primer a la jugada i per fer-ho has de ser ràpid. Per exemple, en el gol de la Supercopa contra el Sevilla al Sánchez Pizjuán, quan Arda va tocar la pilota jo ja havia picat [el desmarcatge] i aquestes són les coses que has de fer a cada moment. Has de pensar abans que els altres. L'exigència d'aquest campionat és enorme.

P. Com veu aquesta Lliga que arriba?

R. Complicada. El Madrid ja va demostrar el que és. I l'Atlètic ha seguit plantant cara, és un dels candidats. I hi ha el Sevilla... cada partit és dur.

P. Hi ha alguna cosa millor que marcar-li un gol al Madrid?

R. Com a jugador del Barça? No, res. Però també et dic que no hi ha res que em faci més mandra que jugar contra l'Atlètic. És molt molest. Hi ha el pesat de Godín, que està tot el dia aquí. Em molesta bastant, però jo també a ell, eh! La veritat és que ens ho passem molt bé perquè a nosaltres ens agrada. Amb el Diego hem tingut molts frecs a frec dins del camp perquè som així els dos. A fora som molt amics, molt companys. Però sabem que representem l'Uruguai i que hem de ser previnguts amb certes coses.

P. Segueix bevent molta aigua?

R. Sí, quan vaig arribar a Groningen vaig començar a prendre molta aigua i segueixo així. Els meus companys riuen, vaig tot el dia al lavabo, a l'avió els torno bojos i el metge em diu que no és normal. Però em va bé.