El Barça viu de Luis Suárez

Els partits del Barça han deixat de ser un exercici de supervivència i s'han convertit en una sessió d'avorriment al Camp Nou. Sense interiors, l'únic futbolista és Busquets i no queda cap més remei que encomanar-se als arravataments de Neymar i als gols de Luis Suárez, suficients per tombar contraris com l'Eibar, el Rayo o el Bayer Leverkusen. La societat que formen el brasiler i l'uruguaià aguanta els blaugrana al capdavant de la Lliga amb el Madrid. No flueix el futbol, el joc s'embolica, hi intervé un mal àrbitre, capaç de qualsevol disbarat, i s'imposa esperar que la pilota arribi de tant en tant a Neymar perquè habiliti Luis Suárez.

L'uruguaià funciona com en el seu moment Hugo Sánchez al Madrid. Té un xut que soluciona els pitjors partits, jornades desagradables com la d'ahir, rematada per un col·legiat horrorós, erràtic en la concessió de l'1-0, permissiu amb les trompades, sorprenent en l'expulsió de Mascherano i reprovable quan ha xiulat el final en el moment que tornava a armar la cama Luis Suárez. El davanter centre ha celebrat l'any que fa que és blaugrana amb un triplet irreprotxable en un partit descontrolat, sense fil, esquitxat d'incidents, mal arbitrat pel ben considerat Del Cerro Grande.

Encara que la declaració d'intencions ha estat la mateixa que la de dimarts a Borissov, almenys des de l'alineació, el partit del Barça ha seguit el camí habitual de la Lliga. Al Barça li costa Déu i ajut entrar en joc, i el rival aconsegueix rematar a porteria per cantar gol, fins i tot al Camp Nou. Bartra ha perdut la pilota quan sortia del camp blaugrana i Borja Bastón, el golejador de l'Eibar –sis gols en els últims cinc partits– ha rematat a la xarxa el rebuig de Bravo després del xut de Keko.

Els blaugrana relliscaven, més freds que desconcertats, fora de focus, gens fins, lents, sense ritme ni fluïdesa, i el partit s'enfosquia com el vespre, fins que ha aparegut Neymar, que ha arribat a l'estadi amb un barret com el del Mag Lari. A partir del regateig del brasiler, el Barça ha elaborat una jugada de mèrit que ha acabat en el primer gol de Luis Suárez. Busquets ha conduït la pilota de Neymar, ha obert per Sandro i el centre sense parar del davanter canari, vorejant el fora de joc, l'ha picat de cap a la xarxa l'insaciable 9.

A excepció d'una pífia de Sandro, ja no hi ha hagut més futbol blaugrana fins al descans, governat el partit per l'Eibar, millor que el Barça. Keko no ha marcat l'1-2 perquè Bartra ha tret la pilota a la línia de gol després d'una pèrdua d'Alves. No es recorda una versió barcelonista més lúgubre en molt de temps, fins i tot si es rebobina l'etapa de Martino. Absents els volants, al Barça li sobrava la pilota, no sabia combinar, ni pressionar, absent del partit, a mercè de l'Eibar. El silenci era sepulcral al Camp Nou.

No ha servit de res mirar a la banqueta, ple de defenses, sense cap més recurs ofensiu que Munir i Gombau, i tampoc els gustos de Luis Enrique conviden precisament a animar-se, ni tan sols contra rivals aparentment menors com el d'avui, amb un equip basc que encara no havia perdut a camp contrari a la Lliga. Hi ha hagut un moment, amb 1-1, en què qui empenyia de debò era Keko.

No li ha quedat cap més remei al Barça que encomanar-se a Neymar, inconformista i desequilibrant, el millor soci per a un ariet rematador com Luis Suárez. El brasiler ha comparegut un moment per robar la pilota i no deixar-la fins a posar-la a mercè de l'uruguaià, que no ha perdonat el 2-1. Encara que irregular i discontinu, Neymar era l'únic que descentrava l'Eibar. Cap acció ha definit millor el partit com una conducció de Mathieu pel costat esquerre de l'atac del Barça. Ha agafat carrera el francès i ha començat a eliminar rivals, amb una autopassada pel mig, fins a servir un centre, acció molt aplaudida al Camp Nou.

No hi ha hagut res més fins que l'àrbitre ha expulsat Mascherano, i s'ha convertit en el protagonista d'una contesa barroca i lletja, resolta quan ha tornat a connectar l'efectiva parella Neymar i Suárez. Els gols han salvat una jornada tediosa, al camp i a l'assemblea, sense joc, tot molt previsible: la gent blaugrana ha assumit que per a un dia com avui, després d'una setmana de multes de la UEFA, denúncies arbitrals i males notícies com la de Cruyff, li valia el discurs auster de Bartomeu, una ració de Neymar i tres gols de Luis Suárez.