Colau afronta sense majoria un curs clau per a Barcelona

Els problemes amb la venda ambulant il·legal a Barcelona i els intents per frenar els pisos turístics irregulars han deixat poc espai per a la descompressió aquest estiu a l'equip de l'alcaldessa Ada Colau. Però si l'estiu està sent intens, no sembla que la tardor hagi de ser més tranquil·la. El ple de l'Ajuntament de Barcelona del passat mes de juliol va evidenciar que el govern de Colau va tancar el curs sense avançar en les grans qüestions que té sobre la taula. L'executiu s'ha reforçat amb l'entrada dels quatre regidors del PSC, que donen aire als 11 de Barcelona en Comú, tant a les diferents àrees de Govern com en la gestió dels districtes. No obstant això, l'alcaldessa segueix sense tenir garantida la majoria en el ple. A més, l'entrada dels socialistes també introdueix punts de vista discordants en alguns plans clau de l'equip de Colau, que haurà d'esforçar-se a trobar consensos en el si del govern i amb la resta de grups. Els que segueixen són alguns dels projectes pendents de perfilar.

Más información

CiU, C’s i PP defensen les terrasses sense llicència de la Boqueria

Colau amenaça Airbnb amb una multa de 600.000 euros

El pla d'hotels. L'executiu, que ho va veure venir i va protegir-se prorrogant la moratòria hotelera fins a juliol de 2017, afronta la redacció definitiva del Pla Especial d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que fixarà on poden obrir-se nous hotels, albergs o pensions. Sobre els pisos turístics diu que cap més. Davant la falta de suports entre l'oposició, tothom dóna per segur que per tirar-lo endavant Colau haurà de flexibilitzar el pla, perquè ho exigeix fins i tot el seu soci de Govern, el PSC. La versió definitiva, amb tota probabilitat, acabarà permetent grans obres de reforma sobre la planta hotelera actual i modificarà les àrees de restricció inicialment previstes.

Full de ruta turístic. En els últims mandats s'ha repetit l'escena: arriba l'alcalde, de color polític diferent a l'anterior, i guarda en un calaix el Pla Estratègic de Turisme que l'altre havia deixat acabat o gairebé. Ho va fer Xavier Trias (CiU), que va maldar per preparar el seu, sense comptar amb el que havia deixat el socialista Jordi Hereu; i ho ha fet Colau amb el dels convergents. Com és obligatori en els temps que corren, el pla s'elabora després d'un procés participatiu amb tots els agents implicats en el sector: veïns, entitats, patronals, col·legis professionals i, és clar, els grups de l'oposició.

Hi haurà noves taxes turístiques? L'equip de Colau va començar reclamant noves taxes amb la boca petita però després de més d'un any de mandat, el govern no amaga que vol que, d'alguna forma, els creueristes i els turistes que només passen un dia a Barcelona contribueixin a pal·liar els efectes de la seva presència (neteja, seguretat, pressió concentrada en barris concrets….). Els responsables de turisme ho estan estudiant, dins del marc competencial municipal. Una de les idees que pren més força és cobrar als autobusos que aparquen en zones habilitades especialment.

Negociar el pressupost 2017. L'equip de Colau no amagava fa uns mesos que tenia un as a la màniga per no haver de passar pel ple cap pressupost més en tot el mandat. D'acord amb la llei, en estar en pròrroga aquest 2016, podien imposar els seus comptes per 2017: hauria estat lleig, però possible gràcies a la LRSAL, la llei de racionalització de les administracions locals, més coneguda com Llei Montoro, de 2013. La mateixa llei hauria permès prorrogar-les el 2018 i el 2019. Però el Tribunal Constitucional ha tombat el text després d'un recurs de la Junta d'Andalusia.

Després del pla d'actuacions, el d'inversions. Al Pla d'Actuació Municipal, un document que tots els alcaldes aproven després de gairebé dos anys d'arribar al poder (i malgrat que hi arriben amb un detallat programa electoral), li segueix la concreció: el Pla d'Inversions. El quid de la qüestió, amb calendaris i partides per a cada obra i projecte. Qüestions que tenen en suspens els veïns. Un exemple: si hi haurà o no partida per a la segona fase del túnel de la plaça de les Glòries o quant s'invertirà en les cobertures (parcials) de la Ronda de Dalt.

El pla de terrasses que flexibilitzarà l'ordenança que va deixar Trias. Tot just arribar al Govern, el setembre passat, el gremi de restauradors es va rebel·lar contra Colau a propòsit de la restrictiva ordenança de terrasses que va aprovar CiU però l'aplicació de les quals entra en vigor per fases: distàncies entre cadires i taules i el mobiliari urbà, respecte a la façana... Els restauradors diuen que si s'aplica com es va aprovar tancaran milers de terrasses. Hi ha hagut diverses batalles en aquesta guerra, l'última als porxos de la Boqueria, entre restauradors i un Govern en el qual els socialistes han intentat posar pau. Collboni es va estrenar en el càrrec de segon tinent d'alcalde d'Empresa amb un pla de suport al sector. El desenllaç passarà, amb tota probabilitat, per fixar regles per zones (i fins i tot carrers) de la ciutat, tenint en compte la seva especificitat. Paga la pena tenir en compte que els bars paguen amb prou feines entre 30 cèntims i un euro per taula al dia.

Tramvia: començaran les obres el 2017? Per arribar a temps al compromís de l'alcaldessa d'iniciar les obres de la unió dels dos trams del tramvia per la Diagonal els temps estan ajustadíssims. A l'agost va sortir el concurs per a la redacció de l'estudi informatiu, fins a octubre es poden presentar pliques, s'adjudicarà a finals d'any, l'estudi s'haurà de presentar en quatre mesos, a més de l'exposició pública i hauria d'estar aprovat a l'estiu. I mentrestant, aconseguir consens polític per tirar endavant un projecte que aixeca passions entre partidaris i detractors. L'equip de Govern ha confiat l'estratègia a l'enginyer, expert en mobilitat (i convergent) Pere Macías.

Més coses per pacificar la mobilitat: carrils bici i superilles. El tramvia només és una peça de l'estratègia de l'equip de Govern per pacificar el trànsit a la ciutat. Unes altres són les superilles, començant per la del districte de Sant Martí; i triplicar la xarxa de carrils bici. Segons les previsions, aquest any hauria d'haver-hi 27 trams més, amb alguns tan ambiciosos com completar la Gran Via o resoldre les places d'Espanya i de Mossèn Cinto Verdaguer.

La nova ordenança de civisme, una promesa electoral. Malgrat ser una de les batalles de l'equip de Govern en el seu passat com a activistes i d'ICV (avui a Barcelona en Comú), el quart tinent d'alcalde, Jaume Asens, va admetre abans de les vacances que la revisió va per llarg. L'executiu no tindrà fins a febrer de 2017 una proposta alternativa al polèmic text, aprovat el 2005 per l'alcalde Joan Clos (PSC) i endurit per Xavier Trias, que preveu multes a captaires, prostitutes i clients, el top manta, o per orinar o beure al carrer. Asens va admetre que l'alternativa no depèn només dels 15 regidors de l'executiu, encara que va obrir la porta a introduir alguna modificació puntual al text.

Una desena més d'ambiciosos projectes o complexes herències. El llistat de compromisos de l'executiu de Colau és llarg, i encara més si s'hi sumen conflictes heretats (Can Vies; el conveni del metro; el trasllat de la presó Model, que depèn que la Generalitat cedeixi el solar per al nou centre de preventius de la Zona Franca) o sobrevinguts (Banc Expropiat de Gràcia, consulta per decidir si Barcelona s'adhereix a la Associació de Municipis per la Independència, a la qual el Govern es va obrir el 29 de juliol). Entre els compromisos adquirits: una bústia anticorrupció per denunciar anònimament males pràctiques de l'Administració, perfilar la taxa per gravar el cost de comprovar si un pis està buit, l'operador energètic municipal o el Pla de Barris. El conflicte competencial a propòsit del Centre d'Internament d'Estrangers o el malestar dels serveis socials de l'Ajuntament se sumen a tot l'anterior.