Els zombis envaeixen les ciutats

Des que existeixen els telèfons intel·ligents i el WhatsApp s’ha dit que ens estem convertint en zombis. No és res nou. Molts, especialment els joves, van tot el dia amb el cap cot i la mirada fixa a la pantalla. Tant és si estan sols, amb amics o travessant el carrer, és com si el mòbil els hagués xuclat l’ànima. Amb l’èxit de Pokémon Go, aquesta polèmica ha ressorgit amb més força que mai. Milers de persones caminen buscant criatures virtuals a través de la pantalla i algunes deixen de posar atenció al seu voltant. Aquesta pràctica de caminar mirant el mòbil té diversos noms. Zombiewalking n’és un; en català, caminar zombi.

Però això de passejar distret té un problema evident: ensopegar. El Col·legi Professional de Fisioterapeutes de la Comunitat de Madrid diu que caminar utilitzant el telèfon “eleva fins a un 40% el risc de patir un accident”. Un estudi del Pew Research Center també adverteix d’aquest perill. Segons aquest centre de recerca, més d’un 53% dels usuaris de mòbil xoquen per culpa del zombiewalking. Però els japonesos encara han fet un pas més enllà per mostrar els autèntics riscos d’aquesta pràctica. L’empresa de telecomunicacions NTT DOCOMO va crear una simulació en què 1.500 vianants travessen la cruïlla de Shibuya, a Tòquio, mirant el mòbil. El resultat són 446 xocs i només 547 persones que arriben amb èxit a l’altra banda.

Davant aquests riscos, algunes ciutats han intentat posar ordre i evitar accidents implantant el que es coneix com a “carril smartphone”. El mateix nom descriu de què es tracta: una via perquè hi transitin exclusivament els que caminen distrets mirant el mòbil. La idea va sorgir d’un experiment social que el National Geographic va fer a Washington D.C., als Estats Units, per veure com reaccionava la gent quan veia el carril. Però els primers a fer-lo servir de debò van ser els xinesos en una de les capitals del país, Chongqing. A l’altra punta del món, a Bèlgica, la ciutat d’Anvers també va adoptar la idea i va instal·lar un carril smartphone.

Tot i així, l’experiment del National Geographic va demostrar que, malgrat la curiositat i la sorpresa del principi, al cap d’una estona bastants vianants ja ignoraven el carril smartphone. Fins i tot alguns, excessivament despistats, caminaven mirant el telèfon per la via de les persones sense mòbil. Per tant, aquesta no és una solució als perills del zombiewalking. Però Xavi Vilajosana, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i investigador de l’IN3, explica que hi ha altres coses que es poden fer per minimitzar els riscos de caminar mirant el mòbil.

Una de les opcions és bloquejar certes funcions del telèfon mentre l’usuari es mou. De fet, “Android i iOS ja ofereixen funcionalitats per detectar moviments i, per tant, haurien de ser els mateixos desenvolupadors d'aplicacions els qui les fessin servir”, si més no, per advertir l'usuari que està fent servir una app mentre es mou. Aquest mateix mètode també es pot utilitzar a l’hora de conduir. Quan es connecta el mòbil al cotxe per bluetooth, aquest passa a controlar algunes funcions del telèfon i, per tant, “podria limitar les notificacions i fins i tot evitar certa interacció amb l’aparell”, explica Vilajosana.

Una altra solució al zombiewalking serien els dispositius externs tipus wearables, que poden “prevenir certs usos dels dispositius mòbils quan es detecta moviment”. Aquest setembre, el popular Pokémon Go en traurà un, una polsera que vibrarà quan s’acosti una criatura. Vilajosana creu que aquest dispositiu permetrà als usuaris no fer un “ús intensiu de l’aplicació”; però hi continuarà havent un risc si, per exemple, la polsera vibra mentre es condueix. Per aquest motiu, l’expert considera que la solució més fàcil en aquest cas seria que Nintendo controlés millor “on es posicionen els Pokémons i evités, per exemple, ubicar-ne en un túnel de la ronda de Barcelona o a la via del tren”. La companyia també pot saber la posició de cada usuari i, per tant, podria “limitar l’ús de l’aplicació en situacions de risc”.

D’aquestes, l’opció més útil per Vilajosana és la de desactivar les notificacions i certes funcions. Però, ara per ara, la majoria d'aplicacions les controlen els usuaris. Si aquesta mena de limitacions deixen de ser voluntàries, això afectaria la llibertat de cada persona i generaria controvèrsia. Tot i així, l’expert creu que “aquestes funcionalitats han d'anar apareixent” amb “consciència social”. Però no són la millor solució. “El sentit comú i l’educació” sí que ho són. I s'ha de començar a treballar “des de les escoles i les famílies” per evitar que ens envaeixin els zombis.