El Liverpool juga amb el Barça

El Liverpool va demostrar que al Barça li falta agafar el color i la forma, a més del ritme de joc en les passades i sobretot en les transicions. Però l’equip de Klopp també va explicar que els blaugrana tenen un problema seriós a la rereguarda, en uns laterals que no estan pendents del que passa darrere i uns centrals que es perden quan han d’iniciar el futbol. Un desastre que el Liverpool va festejar a Wembley, escenari daurat per al Barcelona, perquè aquí va conquistar les seves primera i quarta Champions, cap al 1992 i 2011.

Els tres rivals del Barça d’aquesta pretemporada han estat una prova estupenda per treballar la sortida de la pilota, i una certesa clarificadora que és la tasca que cal corregir per no perdre la personalitat i una proposta que tan bons resultats ha donat. El Celtic va practicar un replegament al seu camp, en què van patinar Mathieu i el principiant Martínez; van maquillar el joc des de l’inici Marlon i Mathieu en la segona trobada contra un Leicester que no els va atabalar gaire, i van tornar a fer aigües Mascherano i Mathieu contra un Liverpool que seleccionava amb encert els moments d’assetjament fort. No hi havia passades que desestabilitzessin els rivals, pressionat Busquets, generós Denis Suárez i perdut com de costum un Arda Turan que no agafa el fil al futbol del Barça. Així, una pèrdua infantil seva al centre del camp, Lallana la va convertir en un contraatac vertiginós en què va participar Firmino i va resoldre Mané amb un xut sec des de l’àrea. Els blaugrana miraven l’espectacle des de darrere, conscients que el Liverpool ja està a punt perquè la Premier comença la setmana que ve.

Una vegada va assumir que no podia reptar el rival en un intercanvi de cops, el Barça va decidir treballar la pilota al camp aliè, amb les ajudes de Messi, que tornava a baixar cap a dins per organitzar el futbol a la zona de tres quarts, escortat per un Denis Suárez que ja ha deixat clar que té el peu llest per jugar de blaugrana i per congeniar amb el 10. I amb Leo de crupier tot és més senzill, perquè va regalar una passada a Luis Suárez, a la qual no va arribar pels pèls, i una altra a Arda, que en dues ocasions va poder marcar però Mignolet primer i Milner després ho van evitar. Luis Suárez també va trobar Messi amb una passada de fantasia i de tiralínies que l’argentí va allargar amb un xut creuat que el pal va escopir.

Forats a la saga

La manca de punteria va accentuar la debilitat del Barça a les dues àrees. Però sobretot les febleses que té als laterals perquè Aleix Vidal i Sergi Roberto són un forat per la dreta i Cámara és un extrem reconvertit que corre bé cap endavant però s’encalla cap enrere. Per això Mané i Clyne li van buscar les pessigolles fins que va dir prou, fins al punt que s’espera Alba —amb indisposició gàstrica— i el novell Digne, que va jugar mitja hora quan el partit estava resolt. Però a més de la desfeta als costats, el Barça va empal·lidir en el seu joc des de l’inici, amb un Mathieu que no encerta a fer una passada de 10 metres i un Mascherano que sense Piqué assumeix una responsabilitat que li va grossa.

Primer va ser Mathieu qui va fallar en una passada senzilla i Origi va muntar la contra en un tres i no res que va acabar en un centre ras que va intentar completar Henderson, però que Mascherano va fer entrar en pròpia porta. I després va ser Busquets qui es va embullar en un dels seus girs i de nou el Liverpool, en dues passades, va arribar al gol amb el xut d’Origi. Fins i tot Firmino en va poder fer un altre gràcies a la complaença de Sergi Roberto, però que va acabar en res perquè va creuar la rematada en excés. Encara que Grujic, com a cirereta, en va fer el quart amb una rematada de cap en, esclar, un contraatac.

Va ser un partit amistós amb un Wembley ple a vessar; un partit en què Ter Stegen es va avançar a Bravo en sortir d’inici, i un matx en què el Liverpool va fer palesa la fragilitat del Barça.