Messi desgavella el Leicester

La salut del Barça s'entén a partir de Leo Messi i el seu somriure, per descomptat també pel seu futbol excels. I el 10 pica l'ullet als companys, riu a gust durant els escalfaments —ha canviat Alves per Luis Suárez per a la sèrie de passades—, aplaudeix una mala entrega de Denis Suárez i es mossega la llengua quan un altre jugador no completa una de les seves assistències. És el líder del vestidor i per això va voler donar exemple en tornar una setmana abans a la feina, però també és el director del camp, una condició que s'accentua cada temporada perquè ha canviat l'explosivitat de les cames per la visió perifèrica, també pel seu peu superdotat. I amb això, a més de la punteria de Munir, en va tenir prou per desgavellar el Leicester i les seves línies tancades, per més que el campió de la Premier els ho fes passar malament al final gràcies a l'efervescència de Musa.

El títol de la Premier no ha canviat el modus operandi de Ranieri, que es basa en els contraatacs sense fronteres. Amb tres passades aconsegueix plantar-se a l'àrea rival i contra el Barça va trobar un filó a l'esquena de Cámara i Aleix Vidal, magnífic quan mira cap endavant però maldestre si s'ha de fixar en el retrovisor. Així, una passada de 50 metres de Drinkwater al buit va agafar desprevingut Aleix però no Gray, que va traçar la diagonal per resoldre de la pitjor de les maneres. També Mahrez li va guanyar l'esquena i la seva centrada la va rematar torta Vardy. Però Mathieu i Marlon —bé en l'anticipació i en la batalla aèria, però més dubitatiu en els desplaçaments laterals— van saber corregir-ho i tampoc es van acovardir en la sortida de la pilota, a diferència del que van fer contra el Celtic, en el primer partit i triomf de la pretemporada (1-3). Preocupa, en qualsevol cas, la rereguarda dreta perquè els competidors Aleix i Sergi Roberto —va jugar a la segona part— no són laterals.

Amb Messi, però, tot és més fàcil. Resulta que el 10 juga on vol, i és que per alguna cosa té la llibertat que li dóna Luis Enrique i se'l considera el millor futbolista del món. I després de veure que les cobertures dels centrals rivals als laterals eren contínues perquè no jugaven gaire lluny de la seva porteria, va decidir recórrer a les diagonals i a l'interior del peu per enfilar amb la línia atacant. Primer l'hi va passar a Munir després d'un eslàlom marca de la casa, però l'extrem va xutar la pilota amb el turmell i la va enviar fora.

Leo aixeca el cap 

Però Messi va insistir en la seva idea i va repetir la jugada amb una altra entrega que va superar tres rivals i va trobar de nou Munir, que va controlar la pilota i va treure el cul per guanyar la posició i treure un xut, ras i creuat, que va acabar en gol. Més tard va ser Luis Suárez qui li va demanar la paret i, després d'una passada per sobre de la defensa, l'uruguaià va recollir l'esfèric per treure el seu futbol de barri. Li va fer una sotana a Huth, que no va ser neta però li va servir per restar el rival, i va provar de fer el mateix davant de Chilwell amb el mateix resultat, i finalment va concloure aquest pinball amb un xut per sobre de la xarxa.

El Barça va jugar amb ritme i Messi en va ser el millor exemple perquè de les seves botes va néixer un contraatac que va seguir Luis Suárez i que Munir, hàbil en baixar la pilota amb un control orientat, va definir a gol per segona vegada, tercera en aquesta pretemporada. Però amb la distància al marcador l'equip blaugrana es va destensar i va donar mitja part a Busquets i Mascherano perquè agafessin el to. Musa ho va saber aprofitar amb un eslàlom sensacional que va deixar en evidència Mathieu i també Sergi Roberto, que com a molt li van agafar la matrícula abans que el davanter resolgués amb seny i reduís la distància al marcador.

Era l'hora dels joves —Leo va deixar el camp després d'una hora de joc— i de nou de Musa, que va aprofitar un centre ras per controlar i fer diana. Fins i tot Mascherano li va fer un penal que el col·legiat va obviar. Fins que va aparèixer Mujica (17 anys), que va controlar a l'àrea i va muntar un swing en un tres i no res per definir un partit que va demostrar que davant de rivals tancats no hi ha res millor que la passada de Messi.