A qui defrauda Messi?

La sort del Barça no depèn de l'art d'embolicar de Bartomeu, a mig camí entre Qatar i Amazon, com si fossin la mateixa cosa, ja que al cap i a la fi per als directius es tracta simplement de trobar un patrocinador per a la samarreta del FC Barcelona. Ni de la productivitat cada vegada més escassa de la Masia, avui sostinguda pel confós Samper, incapaç de saber què li convé davant de tants migcampistes en nòmina com hi ha al Camp Nou, i pel rialler Aleñá, un exquisit volant amb uns rínxols que conviden a somiar que el futur no passa precisament i necessàriament per una de les moltes escoles internacionals o per la Corea de Lee, sinó que potser es troba a Mataró per la mateixa raó que en els temps de Xavi era a Terrassa. El futur tampoc sembla que estigui a les mans del quart davanter que Robert Fernández no troba ni a Europa ni a Amèrica. Ni tan sols queda supeditat a la ben entesa competitivitat de Luis Enrique, tan extrema que arriba a afectar els porters, i encara menys al poder del maquiavèl·lic Florentino. El futur blaugrana continua estant avui als peus de Leo Messi.

L’argentí s’ha convertit en un totcampista que domina el camp i el joc a partir de la seva visió perifèrica i del do de la ubiqüitat

Encara que està pendent del mercat, més dels fitxatges que dels traspassos, conscient que el seu club sempre comprarà car i vendrà barat, manin els seguidors de Núñez o els de Laporta, l'aficionat espera amb interès la pretemporada per veure el 10. La vida serà més o menys suportable en funció de la cara que faci el jugador de Rosario. L'humor del Barça és cosa de Messi. I a l'argentí se l'ha vist tranquil des que es va ajuntar amb Luis Suárez. La societat futbolística i familiar que forma amb l'uruguaià és la millor garantia per a les aspiracions del Barça. No és casual que es reunissin abans d'hora després que Messi escurcés una setmana les seves vacances al seu retorn d'Eivissa. Necessitava oblidar-se de l'Argentina i d'Hisenda.

Messi ha estat criticat com a contribuent, ningú l'ha assenyalat com a ciutadà exemplar, va perdre el bon gust des que es va tenyir els cabells de color platí i n'hi ha que ja han qüestionat el seu negoci de restauració a Barcelona. Fins i tot va sortir una model que es queixava del comportament al llit del jugador del Barça. A fora del camp tothom s'ha atrevit amb Messi. Acostuma a passar amb les figures, i encara més amb els esportistes, paios com Cristiano o Messi. El de Rosario es va equivocar i va passar de ser un defraudador digne de condemna a un frau en qualsevol cosa de la vida fins que no ha pogut reivindicar-se com a futbolista, la seva raó de ser, com s'ha vist en els dos amistosos disputats de moment pel Barça.

Els aficionats jutgen els jugadors no només per la manera com es comporten al camp, sinó per com s’associen amb el 10

Messi s'ha convertit en un totcampista, un futbolista que domina el camp i el joc a partir de la seva visió perifèrica i del do de la ubiqüitat, peça articular de l'equip de Luis Enrique. Els blaugrana s'organitzen en funció de la posició del 10, esplèndid en el toc, els canvis d'orientació, les passades filtrades o d'entrelínies, més assistent que no pas golejador, sempre director, per més gestos de renúncia que adverteixi la crítica quan economitza esforços, tant se val que sigui a l'hivern o a l'estiu, a la Champions o a la Lliga. La influència de Messi s'ha accentuat fins a l'extrem que els aficionats jutgen els jugadors no només per la manera com es comporten al camp, sinó per com s'associen amb el 10.

La gent sembla que vol el millor per a Denis Suárez perquè busca Messi; entén que Sergi Roberto cada dia és més bon futbolista perquè es posiciona per al bé de Messi; i que a Arda Turan li sobra classe alhora que li segueix pesant el cul, com si no sabés encara què vol dir jugar per a Messi. No hi ha, en qualsevol cas, cap posició més problemàtica avui que la del lateral dret des de la partida d'Alves, soci de tota la vida de Messi. Encara que podia ser pitjor o millor defensa, el brasiler entenia com pocs l'argentí del Barça. La roda gira tant al voltant del 10 que ni tan sols als culers més ortodoxos els sorprèn ja que l'equip s'aturi cada vegada més en un 4-4-2 que en el clàssic 4-3-3, desproveït com ha quedat d'extrems, sotmès a les necessitats del trident i sobretot de Messi.

L'argentí es reinventa sense parar d'una manera admirable, ara com ara menys explosiu i rematador i, no obstant això, més armador i distribuïdor, jugador d'equip per excel·lència, bandera d'un Camp Nou que segueix tement més pels gols en contra que a favor, ja sigui amb Mathieu o amb Umtiti o Digne. Vulnerable fora del camp, Messi continua sent un futbolista únic a la pista, un escenari on no té rival ni sap el que és la rutina, on no defrauda ningú, sinó que lluita diàriament per seguir sent el número 1.