Mundó: “El Govern espanyol utilitza el Constitucional per eludir les seves responsabilitats”
El conseller de Justícia català creu que el Govern del PP comet “un error” en afrontar el conflicte amb Catalunya “a partir de la via penal i no de la política”
El conseller de Justícia català, el republicà Carles Mundó (Vic, 1976), creu que el Govern del PP comet “un error” afrontant el conflicte amb Catalunya “a partir de la via penal i no de la política”. Mundó, que també és advocat, opina que recórrer al Tribunal Constitucional o a qualsevol altra instància judicial no ofereix, al final, cap sortida vàlida, i insisteix que la voluntat dels catalans de decidir el seu futur és imparable. “Més tard o més d’hora, el Govern haurà de veure que la solució no és als tribunals”.
Pregunta. Per primera vegada, el Parlament ha aprovat una cosa que se li havia dit que no podia fer. El Govern català sent vertigen?
Resposta. No. El que ens preocupa és que un Parlament no pugui debatre totes les idees. Abans de les eleccions autonòmiques ja havíem deixat clar quin era el nostre objectiu.
“Defensaré que no hi hagi CIE en una Catalunya independent”
P. A Catalunya hi ha una sensibilitat àmplia contra l’existència dels centres d’internament per a estrangers (CIE). N’hi haurà en una eventual Catalunya independent?
R. Els CIE apliquen sancions pròpies del dret penal, com la privació de llibertat, a situacions que són només administratives. Hi ha altres mecanismes que es poden prendre. En una Catalunya independent, defensaré que no existeixin aquests centres.
P. És saludable portar les institucions d’autogovern tan al límit i posar-les en perill?
R. És el Govern espanyol el que ha generat la crisi institucional jutjant la política amb querelles i recursos. En lloc d’afrontar en termes polítics un conflicte polític, ha optat per amagar-se darrere dels tribunals. El Govern central utilitza el Tribunal Constitucional per eludir la responsabilitat de resoldre políticament aquestes qüestions.
P. Quan hi hagi sobre la taula una petició d’inhabilitació, la reconeixerà?
R. El Govern de Catalunya està compromès amb un objectiu polític. Continuarem explicant que no hi ha cap il·legalitat. El Parlament va abordar un debat polític. La via judicial no resoldrà un problema polític, només tensarà la justícia. Dit això, convé recordar que el Constitucional no és un òrgan del poder judicial i, per tant, les seves resolucions no són pròpiament judicials. La seva funció és interpretar la Constitució, no jutjar persones. El PP ja va modificar la llei per intentar fer dir al Constitucional coses que no pot dir.
P. Però la causa penal del 9-N, per exemple, parteix de la desobediència precisament a una resolució del Constitucional, que va prohibir celebrar la consulta sobre la independència.
R. És un debat jurídic. Però el TC no pot arrogar-se funcions pròpies dels tribunals.
P. Quin missatge pot donar als funcionaris de la Generalitat que puguin ser inhabilitats per algunes decisions que s’adoptin?
R. Que aquest és un procés polític i les decisions han d’assumir-les els responsables polítics. Aquí es parla molt de delictes; m’agradaria saber quins delictes comet un Parlament quan es posiciona políticament. L’Estat força les interpretacions per posar la por al cos.
P. Si no fos per la pressió de la CUP, seríem en aquest escenari d’haver d’exhibir cada tres mesos aquest tipus de gestos de desobediència?
R. No tenim necessitat de demostrar que som independentistes. És evident que el fet que hi hagi diversos actors influeix en la presa de decisions.
P. S’ha utilitzat sovint la metàfora del “xoc de trens” per al·ludir al conflicte obert entre Govern central i Generalitat. Ha arribat aquest moment?
R. Nosaltres sempre hem estat disposats al diàleg perquè és una qüestió que en altres contextos, com Escòcia, s’ha resolt políticament. No ens hem aixecat mai de la taula de diàleg. Hi ha un clamor de la ciutadania catalana, que vol posicionar-se sobre aquest tema.
P. Però quin al·licient pot tenir el Govern espanyol si des de la Generalitat ja se li ha dit que tiraran endavant amb o sense permís?
R. Hi ha una majoria que va rebre un mandat de les urnes. El fet que no hi hagi ningú amb qui dialogar a l’altre costat de la taula no és un motiu per renunciar a un objectiu legítim: que Catalunya es converteixi en un Estat independent.
P. No creu que la Generalitat està anant més enllà quan vol deixar Catalunya “a les portes de la independència”, com va dir Carles Puigdemont, abans de consultar-ho als ciutadans?
R. La posició és legítima, perquè el Govern català es va presentar a les eleccions amb aquell programa i està complint amb el seu compromís.
P. Creu que el conflicte obert entre la Generalitat i el Govern central pot afectar la relació del seu departament amb la Fiscalia i el TSJC?
R. No ho crec; la nostra voluntat és continuar millorant el servei de justícia. A més, el president del TSJC [Jesús Barrientos] ha reconegut que la solució al conflicte és política. Convé destacar-ho perquè no és una posició que hàgim sentit de tots els responsables judicials.
P. Tenint en compte el context internacional, quins mecanismes de control té el Departament per vigilar processos de radicalització dins de les presons?
R. Treballem amb una unitat d’investigació específica integrada per personal de Justícia i Interior. Hem format comandaments i funcionaris per fer un seguiment i identificar patrons que es corresponen amb processos de radicalització. Això ens permet afirmar que cap dels detinguts per gihadisme no s’ha radicalitzat a les presons catalanes, al contrari del que ha passat a França, Dinamarca o Bèlgica.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.